Un esguard de mar blava

octubre 1987 cap 31 Ahir vaig anar a l'estació del Nord a rebre a una excompanya i amiga molt estimada, que venia a visitar-me, en resposta a la meua invitació. Quan ens vam veure ens abraçarem per uns instants i ens mirarem amb els ulls entelats. Ja no eren aquelles mestres joves d'abans, plenes d'il·lusió per canviar el món. Potser eren nosaltres les que havíem canviat, i molt. A les postres Remei em va observar uns instants. Què et passa? et trobe molt prima i el color dels teus ulls és més intens... Vaig juguetejar amb unes molles de pa que restaren sobre les estovalles. De sempre tenia la facultat guaitar el meu interior com a través d'un cristall. No sé, em trobe confosa. Fa poc temps vaig conèixer algú...Ja, ja sé que no és el millor moment, carretege encara una pila de problemes...i tanmateix...Qui m'ho havia de dir, em passe el dia esperant la seua telefonada. I ell? Ell no és lliure, això complica més la situació. Vaig anar a pel cafè. Pren, tas...

Autor: Un relat de Vladimir A quell matí vaig intuir que alguna cosa no anava bé des del moment que la portera de l'escala va barrar-me el pas amb l'escombra i, picant-me l'ullet, va descordar-se el botó superior de la brusa, sota la qual s'insinuava un bust tou, maternal, solcat de delicades venes blavoses. Vaig aconseguir esmunyir-me entre la paret i la càlida ofrena, excusant-me -"faig tard a la feina"-, però al carrer no podia deixar de percebre les mirades estranyament lascives que em dirigien els vianants, i en el vagó del tren una noia de llavis molsuts s'entestava en amanyagar-me el sexe aprofitant el sotrac i l'amuntegament de viatgers. Mentre atenia als clients a l'oficina, van assetjar-me diverses secretàries: algunes es limitaven a xiuxiuejar-me obscenitats a cau d'orella, però una d'elles, durant la pausa del dinar, va acorralar-me contra una fotocopiadora i, desempallegant-se dels sostenidors amb la destresa d'una e...

Cercle virtuós 6ª "R" del cercle virtuós Reutilitzar /reciclar Cap persona amb bon sentit no nega la necessitat de reduir el malbaratament desenfrenat, de combatre l'obsolescència programada dels productes de fàbrica i de reciclar els residus no directament reutilitzables. Les possibilitats són moltes i sovint han estat provades en una escala reduïda. Per exemple, a Suïssa, les empreses Rohner i Design han concebut i produït un teixit per a la tapisseria que es descompon de una manera natural quan acaba el seu cicle de vida. Altres empreses han creat unes moquetes que, un cop usades, es poden utilitzar com a capa de palla als jardins perquè estan formades de matèria orgànica. El gegant alemany de la industria BASF ha imaginat un teixit de fibra de niló indefinidament reciclable que, un cop usat el producte al qual ha donat vida, pot ser descompost en els seus elements essencials abans de ser utilitzat en nous productes. El 1990, Xerox -empr...