Un esguard de mar blava

   dilluns, 30 maig-1987 " He pensado que, como él también se va a quedar todos los quadros, te regalo estos..."-va dir Alba. Un d'ells era una recreació de la meua imatge en tons blaus i verds, on hi havia afegit aquests versos: "Tu signo/humedece /su tierra/en tus ojos / de agua marina./Tu nombre/ recibe/ la luz/ de tus ojos/ de estrella". I signava, Alba- 1987 Eren les darreres setmanes que passaríem juntes. Les dues sabíem que ens quedava poc temps per gaudir de l'estreta amistança que tant i tan fort ens hi havia unit des que ens vam conèixer. Des d'aleshores havíem forjat una relació molt intensa. La comunicació entre nosaltres fluïa sense esforç, sense reserves. El temps es deturava mentre conversàvem. Canviava el color del cel, s'anava obscurint la vesprada i acabàvem per encendre els llums. De vegades improvisava en uns moments un berenar exquisit delicadament presentat. El seu era un espai definit pel seu gust artístic i una ...

Dir que Albert Sánchez Piñol- que no és el meu cosí- és un gran escriptor, és una obvietat, ja ho sé; veus molt més prestigioses que no la meua ho tenen dit. Amb tot a mi, que acabe de llegir el seu llibre de contes, m'ha deixat bocabadada i us puc assegurar que no sóc gens fàcil d'acontentar. Què m'ha encisat? la forma de contar, tan senzilla, tan clara, tan neta...El contingut, per descomptat. Són...són...perfectes. La versió actual dels grans mestres, Pere Calders, posem per cas i tants d'altres. Et col·loca en un estat emocional en el que et sent a tu mateixa personatge i espectadora alhora. I n'hi ha algun fins i tot de terrorífic. Bo, què vaig a dir-vos, estic desitjant agafar entre mans les seues novel·les. Ja feia molt, però molt de temps que no m'ho havia passat tan bé llegint un llibre. A més l'altre dia vaig sentir una entrevista que li feren a Catalunya Radio, i em va fer l'efecte que és un home...-com els seus contes- dels que no s'...