Un esguard de mar blava

30, octubre, 1987 I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols això almenys procura en tant que puguis: no l'abarateixis amb massa contacte del món, amb molts moviments i converses. Konstandinos Kavafis, poeta grec (1863-1933) Lenon, Ahir ens vam veure i ja sembla que ha passat molt, molt de temps. No puc pensar en altra cosa que no sigues tu, i em fa por no poder controlar els meus sentiments. Més quan pense que per a tu això no té cap importància, i per a mi massa. No sols perquè és la primera vegada que puc estimar lliurement a un home, sinó perquè la teua actitud em produïx un gran desconcert. Potser tu també estaràs pensant amb mi, amb nosaltres...M'ho confessares l'altre dia sense voler. Que malament manegem els nostres sentiments, com som de reservats...Sé que tu també estàs un poc preocupat, o, si més no, sobtat. I amb tot tampoc trobes el camí de dir-me el que sents i et limites a repetir-me massa sovint que vols fer ...

25 octubre 187/ cap 36 Quan parle amb ell, malgrat els meus plantejament se'm queda la ment en blanc. M'havia tombat al sofà a sentir música mentre llegia, quan sonà el telèfon. Era ell, el Lenon, la seua veu càlida el delatava. M'ha comentat que somiava en tenir una casa pròpia, una unifamiliar en alguna urbanització i “¡La imaginació al poder!”. Del maig del 68 ja fa uns quants anys, ara pocs miracles podem esperar. Em va respondre amb un acudit em va fer riure a gust. A falta d'altres virtuts he de reconèixer que és ocurrent. Hagués volgut dir-li, que el trobe tan a faltar, que les vesprades de diumenge són tan tristes i tan dolces pensant amb ell...Amb tot quan sé que em pot sentir, m'oblide de tot açò i em faig la dura. Ai, em sent tan vulnerable. També parlarem d'en Epi, el seu amic. _ Ah, per cert, volia comentar-vos a un i a l'altre un detall. _ Vaja, havia d'eixir, massa ha trigat. _ Doncs sí. Sembla que no us vau ad...

25 d'octubre 1987 Per fi diumenge. Tinc tot el dia per a mi sola. La vida és bella. Clar que he de fer la tasca del col·legi, corregir, redaccions, preparar materials... Però qui pensa en això. El sol brilla sobre un cel blau mediterrani, la mar està tranquil·la després d'aquests dies de turmenta. He d'escriure-l'hi a la mama i enviar-li la foto de grup que ens van fer l'altre dia al col·legi. Bo,calma tranquil·litat, hi haurà temps per tot. Sona el timbre de la porta, que estrany , no espere cap visita a aquestes hores del matí. En obrir la porta un jove d'aspecte agradable em somriu tímidament. _Bon dia. _Molt bon dia. Vostè dirà. _Només venia a presentar-me. Sóc el nou inquilí de l'apartament del costat. _ Ah el que havia quedat vacant. No per molt temps... _ Li ha durat poc la tranquil·litat. _ Però passe, per favor. Jo sóc Marina, Marina Molins. _Lucans Climent. Perdone, no volguera molestar-la... _ No és cap molèstia. Par...