dissabte, 20 de juny de 2009

Tornar a Itàlia


Aquesta vegada la destinació serà Trieste. Per primera vegada visitaré la ciutat, segons diuen, més europea de l'estat. Amb aquest país que m'encisa mantinc un contenciós afectiu, ho reconec. És allò que t'atreu irresistiblement però que després, per aquells imprevists que guaiten des de qualsevol racó d'un espai llunyà i desitjat alhora et ve, sense saber d'on, una certa inquietud, una enyorança, un esguerall de somni, a penes pressentit, a penes esbossat...Com si uns fils misteriosos et lligaren a aquells llocs, a aquelles terres, a aquells cels, a aquells mars...Estranys i propers tot d'una, una paradoxa, una entelèquia. Coses que es mouen i es remouen a l'endins de la pròpia sensibilitat. Potser encara resten vestigis d'una història compartida. Potser és com l'espill de l'aigua que ens torna la pròpia imatge distorsionada i trèmula però real.