dissabte, 21 d’abril de 2012

es HORA

¡Váyase, Señor Rey!

Cuando elaboren el presupuesto real, reduzcan una 90% la asignación a su majestad...si es cierto que ha pagado una caceria de 30.000€. Y si no, también.


Quan he vist aquest titolar en primera plana, enganxat amb una pinça, a la porta d'una papereria els ulls m'han fet parpallugues. Ostres, qui és el guapo que ha gosat dir allò que molts pensem, per escrit i en la portada d'un periòdic. Me'n he entrat a per ell. Davant mateix creuant el carrer he vist una placeta amb bancs. M'he assegut i he començat la meua indagació. Anuncio para el presidente- gobierno incompetente no sabe bajar el déficit. Açò m'agrada. I contravenint el meu costum de começar pel final he iniciat la lectura des de la primera lletra. A partir d'aquest moment ha estat un plaer. L'editorial, dinamita pura. El sumari, fabulós. La hora del ciudadano, una plataforma on podem participar amb els nostres articles en cadascuna de les diverses seccions del periòdic. Mel. ¡Te invitamos a que desarrolles agrupaciones con determinación e ilusión y avísanos, te apoyaremos hoy mismo! Això em sonava a música celestial. La sociedad civil es la verdadera solución. Oh!!!

Año 1 nº 2, viernes 20 de abril de 2012, 2 €. Periódico nacional de información semanal. A partir de l'editorial confesse que l'he llegit lletra per lletra i per pàgina per pàgina. Tots els continguts, però tots, eren d'un interès extraordinari, d'una actualitat viva i palpintant. M'emocionava per moments. Ara, en tornar a casa, el buscaré a la xarxa i  ficaré la portada il·lustrant una entrada al meu blog, pensava, mentre continuava llegint. No sabia dir quin article m'interessava més, tot i que no sóc una lectora habitual de periódics.


En arribant a casa em fique al ordinador. Cerque. Miau, tio Conill! com diuen al meu poble. No m'ho podia creure. No apareixia...cap referència. Res. Mala barraca, pense. Això de la llibertat d'expressió...sembla que també està retallat. Quina desilusió. Si aquest és el segon número i va eixir ahir...En fi només queda esperar. A veure si té la continuitat que li correspon i que es mereix folgadament, entre altres coses, perquè em pense que hi haurà molta més gent que com jo es pot identificar en la línia d'aquesta publicació, valenta, audaç i creativa, plena de noves idees i de noves formes de participar en la vida social, tot una provocació per a que ens espolsem d'una vegada el conformisme i la passivitat i comencem a activar el nostre cos, el nostre cor, i la nostra ment, i a ser conscients de que cap situació, per fulera que siga, és irreversible.