dimecres, 3 de juny de 2009

La belle personne de Christophe Honorè

Es tracta d'una adaptació contemporània de la novel·la "La Princesa de Clèves" de Madame La Fayette, que trasllada l'acció des de la cort d'Enrique II per examinar l'amor a un col·legi del Paris actual.
Una jove Junie, de 16 anys, canvia de col·legi a mitjant curs, després de la mort de la seua mare. La ubiquen a la mateixa classe que al seu cosí Mathias, qui l'ajuda a integrar-se al seu grup d'amics. Encara que Junie té a tots els xics als seus peus, ella tria al més reservat i tranquil, Otto Clèves. Però Junie no tarda en descobrir el gran amor, Nemours, el seu professor d'italià. Amb tot, la seua passió està condemnada al fracaç: Junie no vol rendir-se als seus sentiments i s'obstina en negar-se la felicitat que, per a ella, és només una il·lusió.


Malgrat els tres-cents anys que té l'obra original el director ha sabut ancorar-la en l'actualitat i dotar-la d'una autenticitat que a mi em suggerix les grans tragèdies gregues. L'amor, eix sentiment de vegades incontrolable, i més en plena adolescència, planteja al personatge central, "La belle persone", el vell dilema: consumació/oblit. Śupose que l'impacte de la història rau en mostrar com som d'humanes les persones, i com ens fan de vulnerables els nostres sentiments. A mi m'ha fet reflexionar sobre certes experiències a tal punt que comprenc la controvertida decisió del personatge. I m'identifique, no sense reserves, en la seua decisió pels mateixos motius. La fugacitat del moment, dels afectes i de la vida mateixa, té molt a veure. Cal un plus de maduresa per prendre una decisió tan dramàtica.


M'admira la plena vigència de l'obra original contada amb unes imatges tan fresques per la fina sensibilitat d'un gran director.

Per què no dimitirà ja aquest home?

NOTA DE PREMSA
ACPV i l’STEPV denuncien el Conseller Font de Mora per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de “català”
Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Alfons Esteve (delegat sindical en la Universitat de València de l’STEPV, advocat, tècnic lingüístic i també membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV) i Marc Candela (responsable de comunicació de l’STEPV) han comparegut en roda de premsa conjunta de les dues entitats per a presentar la denúncia que l’associació cultural i el sindicat han decidit de presentar contra el Conseller Font de Mora.
El coordinador d’ACPV ha fet, en la roda de premsa, dues reflexions. La primera és la consideració de la gravetat que un dels màxims representants del Govern autonòmic no respecte les diverses sentències judicials que reconeixen la titulació de Filologia Catalana com a títol suficient per avalar els coneixements de valencià de qualsevol persona que es presente a la darrera convocatòria d’oposicions de la Conselleria d’Educació. Com és possible que un càrrec públic faça cas omís dels múltiples pronunciaments judicials, tots ells unànims en el mateix sentit, sense cap conseqüència? Què passaria si un ciutadà qualsevol obviés el que dicta una sentència judicial?
La gravetat d’aquesta situació justifica sobradament la denúncia que han decidit presentar ACPV i l’STEPV per pressumpta desobediència a la justícia i pressumpta desviació de diners públics, i l’exigència d’una rectificació pública del Conseller, en el sentit d’acatar allò que diuen els tribunals i validar el títol de Filologia Catalana com a suficient per acreditar els coneixements de valencià.
La segona reflexió fa referència al fet que estem parlant d’una qüestió que no afecta només a la comunitat educativa, sinó al conjunt de la societat valenciana, ja que no només estem parlant de la resistència a acatar unes sentències judicials que afecten la convocatòria d’unes oposicions: ja hi ha un total de 21 sentències –de moment- (1 del Tribunal Constitucional, 3 del Tribunal Suprem i 17 del Tribunal Superior de Justícia valencià) que reconeixen la unitat de la llengua i la plena legalitat de la denominació també de “català” per al “valencià”. Amb l’actitud del Conseller Font de Mora –i del President Camps com avalador d’aquest i màxim responsable del Govern valencià- a acatar els pronunciaments dels tribunals en aquest sentit, el Govern valencià es situa fora de la llei i dificulta la necessària entesa entre el País Valencià i Catalunya en un context de crisi econòmica, agreujada en el cas valencià per la crisi del model econòmic i social del PP i els casos de pressumpta corrupció en els quals hi ha implicat diversos alts càrrecs de la Generalitat valenciana.
És per això que el coordinador d’ACPV ha reclamat un canvi en la política del Govern valencià en aquest àmbit, en el sentit de posar fi a la censura que pateix TV3 al País Valencià i acatar el reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català.
Adjuntem fotografia de la roda de premsa amb aquest peu. D’esquerra a dreta: Toni Gisbert (ACPV), Marc Candela (STEPV) i Alfons Esteve (STEPV)
28 de maig de 2009