Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

Memòries de la desmemòria 18

Imatge
28 maig 1987 cap 18 En la vida les coses mai no són dolentes ni bones del tot, sinó que quasi sempre se donen barrejades fins al punt que de vegades un no sap si riure's o plorar. Vet si no el dia de hui. M'arriba una notificació de la Conselleria d'Educació denegant-me el permís per fer una excursió amb els pàrvuls. Em sap greu però és millor, m'estalvia la tira de feia. Hui comencen per dir-me que m'han entrat al pis de V. Em quede de pedra. Sort que el tenia buit encara. En anar els posaré una nota als lladres per si tornen a visitar-me: "SÓC UNA DONA SEPARADA AMB CÀRREGUES FAMILIARS, NO TINC JOIES NI DINERS. ES PREGA DEIXEN UN DONATIU A LA SAFATA". Aconseguisc quedar per a que vinguen uns operaris a replegar el dormitori de ma mare per restaurar-lo. La meua filla, pobreta, ha sofert un petit accident: li han xafat el dit gorrí en una porta a l'escola. Fractura i punts. Em comuniquen q

dona violeta

Imatge
Alce amb les meues mans la escuma suau del teu cos gusarapa pèrfida que em posseïxes a totes hores. Deu insòlit que enfonses ma joia més enllà de les dunes transhumants del meus dies, mercader fe fira, com t'estime... mes et trenque a trocests perquè et vull lliure com un ocell lluny de la gàbia daurada del meu cor.

Les terres dels Nudisurfs

Imatge
Les terres dels Nudisurfs Conte basat en un titular de premsa: EL NOU PASSEIG MARÍTIM EXPULSARÀ NUDISTES I SURFISTES DE SANT SEBASTIÀ _Senyors i senyores del consell d'administració.- digué la presidenta- Els comunique que l'empresa de construcció Destructor ha concebut un projecte altament suggestiu i rentable.- afirmà la senyora Altesmires mentre abastia, amb la seua mirada reptadora, la totalitat dels membres. Aquests, vestits de rigorós uniforme d'executiu, van respectar la pausa assumint tots alhora una una actitud expectant. _Doncs, com es deia, es tracta d'annexionar-nos les terres dels Nudisurfs per a destinar-les a un projecte urbanístic de gran volada. El qual farà créixer vertiginosament el nostre prestigi com empresa, i, sobretot, ens farà guanyar una xifra astronòmica.- Tots els membres del consell somrigueren satisfets davant les paraules de la presidenta. Tots menys el senyor Òbjet, el representant de “L'home del carrer”. A

Aquell matí, relat de Llum

Imatge
Aquell matí em vaig aixecar mig endormiscat. La nit passada hi havia estat al bar amb els amics, i em trobava avorrit i mort de son. La vida és dura, pensava, mentre mirava a través de la finestra del metro l'obscuritat del túnel. Els vagons anaven gairebé buits a aquella hora tardana del matí. En una de les parades vaig mirar distretament als nous vinguts. Eren dues dones, una portava una maleta blava i una bossa fosca al muscle; l'altra duia només una motxilla i semblava més desimbolta. A penes entraren es van col·locar dempeus i s'agafaren a les barres verticals vora l'eixida. Anaven parlant, o ben bé qui parlava era una d'elles, la de la motxilla; l'altra es limitava a escoltar-la amb atenció i a mantenir subjecta la nansa de la maleta. Així passaren dues o tres parades i sentia que m'anava m'anava espavilant. Quina mandra anar a la feina sense haver dormit prou i amb el cap entabuixat...De sobte vaig veure entrar una parella. Ells era prim

Exercici escriptura marrativa

Imatge
 Forma narrativa 1ª persona, sentiment mostrat. Aquella vesprada de diumenge em trobava planxant la roba, com tenia per costum, davant el balcó del quart d'estar. Ell se'n havia anat al Casino a llegir la premsa. A mi no sols no em feia res sinó que agraïa aquella estona de soledat i silenci. De vegades m'agradava escoltar la radio. Les veus radiofòniques sempre havien estat el teló de fons de la meua existència. Elles em feien companyia i alimentaven els meus somnis. Sí, potser era massa jove per portar aquella vida...treball, responsabilitats, renuncies. Cóm havia arribat a aquesta situació, pensava mentre de forma automàtica anava buidant el cistell de la roba i penjant-la acuradament, com em va ensenyar la meua mare. De joveneta, quan les meues amigues començaren

Petits conflictes de carrer

Imatge
                                           conte de Pere Calders __Que em podria dir quina hora és. __És clar que puc! Que em pren per ase? __Mai dels mais. El fet d'haver-li demanat hora bona, ja vol dir que confio en els seus sentiments... __És que ens anem tornant desconfiats. Què significa, si no, aquest irritant de si “li podria dir” __Són maneres col·loquials, faci-se'n càrrec. Estic segur que pot: que té hora bona si us plau? __Ja hi torna! Si és la que tinc, per a mi és bona. Vostè no té cap dret a fiscalitzar-me-la, i jo no tinc cap obligació de donar-li explicacions del meu rellotge. Estaríem frescos! __Doncs deixem-ho en hora aproximada. Que me la podria donar? __I què farà vostè de la meva hora? Vivim en una societat en la que ningú dona res per res, i aquesta actitud seva s'assembla molt a la mendicitat pública. No sé n'avergonyeix? __Ara que m'ho pregunta, m'adono que sí. Em fa vergonya que hi hagi algú tan animal. Q

Memòries de la desmemòria 17

Les teves mans, de Joan Brossa

Imatge
Embolcallen amb vels goig i tristesa. Són sostre d'una xarxa de perfum, són els ventalls, amor, del meu costum i serveixen d'espasa a la sorpresa. M'agraden quan alegen entre el fum o quan brins de senzillesa; les teves mans són alegria encesa i fulles d'un pomer al clar de la llum. Castellets de l'amor. Flames de ploma. Són banderetes del teu parlar. Són i toquen sense pes, clares d'un món que tu modules des dels teus Bagdads. Respires per les mans, amor. Són poma i estel saboner quan renten els plats. Joan Brossa

Dona de gel

Imatge
Amb romanalles de la meua jovenesa, sucre al fons del got, t'endolceix: mai no sabràs el sud del meu caprici a sotaveu t'ho diré mentres dorms.

Tendència:La importància del nom

Imatge
                                                                Els noms es multipliquen. Mai no en havien hagut tants. L'origen del fenomen?Una modificació del Codi Civil de l'any 1999 que permet als pares inscriure els seus fills amb el nom que estimen convenient, mentre que fins ara la tendència era anomenar els xiquets amb els noms del santoral o familiars. "Això ja no existeix llevat de les velles famílies on el nom formava part del llinatge, del patrimoni", anota Monique Piçon, sociologa especialista en la noblesa i la gran burgesia. Per a la resta dels mortals? La tendència està clara: el meu xiquet és únic, el seu nom ha de ser-hi també. Un nom és sempre reflex d'un consens d'usos, d'idees d'una societat en un moment donat. Serveix de reflex d'una època. Així el que hi duu corre el risc d'estar immediatament datat i de quedar-se ràpidament passat de moda. Prudenci no serà tractat com Atila, ni Ryan com José Eduardo, ja

Icona: Charlotte Rampling

Imatge
" Ara tot està prohibit: beure, fumar, menjar, fer l'amor... Ens diuen que és dolent per a la salut, ilicit, políticament incorrecte. Això ja no és vida! " " La distància que guarde amb tot i amb tots és la meua manera de sobreviure" "A partir dels 40 anys, un té el cos i el rostre que es mereix. Estalviem-nos tenir complexes o transformar el nostre físic: aqueixos esforços sempre són inútils"

Memòries de la desmemòria 16

Imatge
 divendres, 23 de Maig, 1987 Em resten exactament trenta dies, els darrers d'aquest vint anys...S'acaba el curs el dia vint-i-sis. Es d'esperar que hi puga anar-me'n al dia següent. Ahir vaig signar la ratificació dels tràmits de separació, potser la sentència arribe en un mes. Procure mantenir-me ocupada. Escric llistes de coses que he de fer. Nombroses gestions. Prepare tot el que he decidit endur-me, poca cosa ben mirat. Les meus coses personals, roba, llibres, un poc d'aixovar...He de tenir-ho tot enllestit a mitjans del mes que ve. El senyor G. em va proposar fer el "repartiment". Em vaig negar. No suportava la idea d'enfrontar aquests mercadeig. Sospitava les seues intencions en proposar-m'hi, o bé fer-me desistir o...Li vaig dir que no calia, que s'ho deixava quasi tot; i prou. Amb la devastació que sentia a dintre meu ben poc m'importaven els bens materials. El cert és que estic tan farta d'esperar que no puc més. A pene

Crònica de la tendresa (XV)

Imatge
De vegades, mentre fèiem temps abans d'entrar a la classe, hi venien dos paios barallant-se perquè cadascú deia que el gat, que passava per damunt la tàpia, era seu. Es discutien i arribaven a les mans. A Marc aquella vesprada el va entrar la seua mare a la força, arrossegant-lo com un sac de creïlles. L'empentà cap endins i tancà d'una portada. Mentre el xiquet sanglotava cobrint-se la cara amb els braços i va anar a raure ran de la pared, a tocar de la font.          __ Ei, fadrí que et passa hui, està l'orgue mal parat? Au, va, això  no és res. Ara en plorar un poc veuràs com s'et passa.__Li vaig dir aquell ferrabràs que es refregava els ulls enfurismat. No em va fer cas i va seguir donant-li solta al seu disgust. Vaig obrir de bell nou la porta d'entrada, com solia fer-ho mentre anaven arribant. Volia que les criatures s'acostumares a estar-s'hi perquè volguessen, perquè es trobassen a gust. Al principi més d'un se'm va e

Parla'm en valencià

Dona adolescent

Imatge
Assajàvem idil·lis, somnis descalços, per viaranys nocturns a  vora mar. Jugàvem a estimar-nos i imaginàvem que tot s'acabaria  a l'endemà. Sentia l'escalfor del teu alè i em venia la dèria de provocar-te: al matí no hi serem pots desitjar-me, mes tot haurà conclós a l'endemà. Dubtaves tremolant en despullar-me subjectant-me  les mans per poder fer. Com un gatet llepaves  les meus galtes, entre riures i planys, amarats de plaer. I els meus pits són cireres,  t'ho assegure, et mormore  a l'oïda mig delirant.  No hauràs d'esperar segles tu  per tastar-les puig que desig,  dels aldarulls del temps, és ignorant. Per temença de perdre'm, llavis encesos, m'estrenyies amb força cossos cremant. Ja eixíem de la fosca fins que tornàvem per viaranys nocturns a l'endemà. A l'empar d'un portal feies l'inventari de tot el teu tresor que era el

Memòries de la desmemòria 15

Imatge
                                                                                                                    dijous, 30 de Maig, 1987/ 15 Consignar les amargors d'una vida és una tasca ingrata. Consignar les reflexions que genera la incertesa de viure és impossible...Aquest any ha estat el més llarg de la meua vida. Ara que em queda poc, tem no arribar al final. Ja no pense en la mort de la mateixa manera que abans, això seria una irresponsabilitat. Els meus encara em necessiten. Amb tot he de reconèixer que ha estat tan dificultosa la convivència amb ells...tan freda, tan mancada de comunicació...Potser una mare no deuria fer-se aquestes reflexions, però faltaria a la veritat si les soterrés en el silenci. Crec que mai més desitjaré conviure amb ells ni amb ningú. Malgrat que m'avindré al compliment dels meus deures. Sóc la mare. Una mare no fa un aprenentatge previ del seu paper, es limita a prioritzar les obligacions que comporta, en base a allò que pensa i que

Crònica de la tendresa XIV

Imatge
Quan vaig entrar a la saleta Andrea havia deixat el llibre obert damunt la taula i mirava per la finestra com moria el dia. Tenia els ulls esmaperduts i una ombra de tristor li apagava el rostre. Vaig deixar la bossa i la jaqueta damunt una cadira i vaig seure a la taula del téndur a l'escalfor del braser. Em va mirar un moment en silenci i vam romandre així una estona. De vegades Andrea Climent es mostrava llunyana, i jo no sabia que fer per apropar-m'hi. Llavors restava quieta al seu costat intentant expressar-li, que estigués on estigués romania al seu costat. Les campanes del rellotge de la plaça van tocar les hores.               __ Haurem de fer el sopar__va dir finalment eixint del seu capficament.               __ No tenim pressa. Potser en vinga bé descansar.               __ Sí, descansar...ens vindria bé, però el cap mai no descansa. Ni de dia ni de nit. Sap, Francesca, quan vostè se'n vaja em tornaré a quedar molt sola en aquesta casa tan gran i tan plena d

Desiderata, de MAX EHMANN Camina plácidamente entre el ruido y las prisas, y recuerda la paz que puede haber en el silencio.

Imatge
Camina plácidamente entre el ruido y las prisas, y recuerda la paz que puede haber en el silencio. Siempre que sea posible, sin rendirte, llévate bien con todas las personas. Di tu verdad claramente y con serenidad; y escucha a los demás, incluso al torpe y al ignorante; también tienen una historia que contar. Evita a las personas ruidosas y agresivas; son vejaciones para el espíritu. Si te comparas con los demás, puedes volverte vanidoso o amargado, pues siempre habrán personas mejores y peores que tú. Disfruta de tus logros tanto como de tus planes. Conserva el interés en tu profesión, por humilde que ésta sea; es una posesión real en los turbulentos cambios de la fortuna. Sé precavido en los negocios, porque el mundo está lleno de astucias. Pero que esto no ciegue tus ojos ante la virtud que existe; muchas personas luchan por altos ideales, y en todas partes la vida está llena de heroísmo. Sé tú mismo. Sobre todo, no finjas afecto. Tampoco seas cín

Per començar el curs

Imatge
Notícies : ESCOLA VALENCIANA EXIGEIX LA CAPACITACIÓ LINGÜÍSTICA La situació és especialment greu a secundària, on més del 40% dels docents accedeix a les línies en valencià sense tenir coneixements mínims de valencià, i de 757 centres només295 ofereixen línies bilingüe. L’entitat ha denunciat també la manca de places a infantil i primària, que provoca que 90.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià cada any. Les xifres oficials de matriculació situen el conseller Font de Mora al capdavall de les dades de creixement de línies en valencià des de la seua creació l’any 1983. Les dades situen Font de Mora com un dels consellers que menys ha fet créixer l’ensenyament en valencià des de la seua creació l’any 1983 El període de Font de Mora és un període d’estancament de l’ensenyament en valencià, l’oferta no ha c

Frida Kahlo describe así su enfermedad

Imatge
María esta cansada, muy cansada y dolorida. No sabe que le pasa, pero levantarse de la cama es un gran sacrificio, aunque en su interior desee vivir el día como cualquier otra persona. Y por eso, con una fuerza de voluntad envidiable consigue, con mucho sufrimiento, moverse. María era una persona llena de vitalidad, alegre, sociable y una amante de su trabajo, ese que ahora no puede hacer. Hace calor, pero ella tiene frío. Quiere llamar por teléfono, pero lo deja para más adelante, porque se fatiga al hablar. Quiere sentirse útil, pero no es capaz de hacer una taza de café. Le gusta escribir, pero las manos no le responden. Así que se sienta delante del televisor y deja pasar las horas. Sabe que, cuando comience a anochecer, comenzará a vivir. Es la experiencia de tantos años. María visitó muchos médicos, hizo análisis, infinitas pruebas y la medicina no le dio ninguna respuesta. Pero está enferma, prácticamente inválida, en lo mejor de su vida. Por eso ella sigue luchando, se nieg