La última noche de 2007

Ara comprenc que es poden expressar els sentiments d'una manera més senzilla. Que el fet fa molts anys , quan encara creía en la màgia y tan sols tenía una vaga idea d'allò que era el temps, m'imaginaba que acabar un any era una cosa molt important, que requería practicar un ritual...situacions, parafernals, persones...Tot allò conformava un espai, uns actors, una acció; potser també una emoción, como expresión d'un sentiment. Amb el pas dels ayns se suceiren diverssos escenaris. El grup familiar va anar canviant; els decorats es substituiren, els actors d'ambdós sexes augmentaren. Pense que tots varem perdre un poc els papers y acabarem improvisant les nostres intervencions. Aleshores en van evidenciar les nostres disidèncias. Les emocions es difuminaren i els sentimients es van refredar. Ma germana pensà -crec que de bona fe- que tot allò encara se podía rescatar. Així que li va posar més llaços a l'arbre de Nadal, va preparar més regals ...