La bata de laura

La bata de Laura (conte original de Llum Sánchez) A Laura la bata del col·legi se l'hi havia quedat xicoteta. La cintura s'hi havia traslladat uns centímetres cap amunt, les mànegues, curtes i estretes, i la vora deixava veure una banda de l'uniforme, que ja era el segon que li cosia sa mare. Total que ella se sentia comprimida com una botifarra. Per les vacances de Pasqüa es va dir a si mateix, acò no pot ser. Així que quan va arribar a casa l'últim dia de col·legi amb la bata baix el braç, s'hi la posá i va eixir on sa mare planxava. -Mama, et sembla bonic que la ta filla vaja així pel col·legi?. No te'n adones que esta bata blava i lletja em xafa els pits que ja van creixent-me, i me'ls fa com dues coques. No te'n has adonat que la cintura sembla la de Josefina, la dona de Napoleó. Ni tampoc has caigut en que la bata, que ja era blava i lletja, ara està impresentable, mama, rascada pels colzes, els punys i e...