La mar

Un encís, una atracció irresistible. El seu color, el seu sabor... L'agafe amb les mans fent conques i es veu transparent. Els meus ulls s'emplenen d'aquella immensitat blava i canviant, d'infinits matisos. Ella m'atreu, em crida, em suggestiona, m'arravata com una tendra passió. M'imagine sovint immersa en ella, que per baix de la superfície em transporta a paradisos ignorats. La experimente com una presència màgica. Em desperta un desig immens de submergir-me, de jugar amb l'aigua esguitant, corrent per la vora saltironant sobre les ones. De vegades m'hi fan caure. De vegades una onada m'engoleix i em perd per uns instants, em quede cega. Estossegue després de engolir-me'n algun glop. Ahhgg...Com em cou la gola. Em refregue ells ulls que també em couen. I torna el meu somni de romandre a la mar, sempre, de mirar-la, d'admirar-la, de sentir-la com em mulla, com em renta, com em nega, con em sacseja...Com lluitem, com juguem. A l...