dimarts, 28 d’abril de 2009

Per una televisió sense fronteres, per TV3 País Valencià



Acció Cultural del País Valencià, com molts ja sabreu, hem engegat una campanya que considerem important: una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) d’àmbit estatal anomenada “Televisió sense fronteres: l’espai de comunicació de les llengües catalana, euskara i gallega”.
Una iniciativa que respon a l’intent de trencar l’espai comunicacional català. Perquè no podem veure tv3 al País Valencià?
  • QUÈ ÉS UNA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP)?
Una ILP és una iniciativa ciutadana per aconseguir l’aprovació d’una llei mitjançant la recollida de signatures.
És només a través d’una ILP d’àmbit estatal que podem reclamar que es resp
ecte el dret dels mitjans de comunicació d’emetre en català a tot l’àmbit dels Països Catalans.
  • QUI L'AVALA?
Persones de reconegut prestigi que fan d’impulsores del projecte: els tres presidents de la Federació Llull –Jordi Porta, Jaume Mateu i Eliseu Climent-, el president de l’IEC Salvador Giner, els presidents del País Valencià Josep Lluís Albinyana i de Catalunya Jordi Pujol i Pasqual Maragall, l’ex president del Parlament espanyol Fèlix Pons, l’exvicepresident del Parlament espanyol Josep Bevià, l’exconseller de Cultura de la Generalitat valenciana i actual cònsol del Govern espanyol a Nova York Ferran Villalonga, el fundador del PNPV i exdiputat Francesc de Paula Burguera, els artistes Andreu Alfaro, Carles Santos i Xavier Mariscal, el president del FC Barcelona Joan Laporta, o els abats de Montserrat i Poblet, entre molts altres.
  • PER QUÈ AQUESTA ILP?
Principalment, per posar solució a l’intent de l’actual Govern valencià de tancar TV3 al País Valencià, a través de la plena legalització de les seues emissions. Però també per assolir el reconeixement legal de l’existència de les realitats lingüístiques i culturals catalana, basca i gallega i dels seus respectius espais de comunicació.
  • QUAN TEMPS TENIM?
En un màxim de 9 mesos per a recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l’Estat espanyol.
LA TEUA COL•LABORACIÓ ÉS MOLT IMPORTANT. PER AIXÒ ET PROPOSEM QUE ET FACES FEDATARI I ENS AJUDES A RECOLLIR SIGNATURES PER TIRAR ENDAVANT L’ILP “TELEVISIÓ SENSE FRONTERES”.
  • COM ET POTS FER FEDATARI?
    Qualsevol ciutadà de l’Estat espanyol pot col•laborar en la campanya, molt senzillament: fent-se fedatària. La persona que recull signatures es diu fedatària, que vol dir que dóna fe que les signatures recollides són reals.
  • PER A FER-HO NOMÉS HEU DE SEGUIR DOS PASSOS
1) Emplenar la declaració jurada que us adjuntem i retornar-la a ACPV signada original amb una fotocòpia del vostre document d’identitat, de dues maneres perquè puguem enviar tots dos documents a la Junta Electoral Central.:
A. Per correu postal a ACPV:
Edifici Octubre – ACPV
Campanya ILP
Sant Ferran, 12
46001 València
B. Lliurar-la als diferents casals d’ACPV.
C. En el cas de Catalunya, també podeu lliurar-la a
La seu nacional d’Òmnium Cultural (de 10h a 21h)
Diputació, 276 principal
08009 Barcelona
2) Una vegada fet aquests passos, des d’ACPV us avisarem de quan tindreu disponibles els fulls de signatures i el manual de fedatari.
Més informació:

diumenge, 26 d’abril de 2009

Documental segrestat

diumenge 26 d'abril de 2009
Se proyectará en las Jornadas organizadas por el Movimiento Anfifascista Europeo, geschrieben von Antifaschistische Linke Berlin

Presentación en Berlín del documental "El genocidi franquista a València". 70 Jahre Spanischer Bürgerkrieg


En el 70 aniversario del final de la Guerra Civil. Miércoles dia 29 de abril de 2.009. Festsaal Kreuzberg, Skalitzerstr.130, U-Kottbusser Tor
(PNG)

Depressió i fibromiàlgia


CRISTINA DE MARTOS

MADRID.- Ambos síndromes caminan de la mano muy a menudo. Dos de cada tres personas que padecen depresión sufren además dolores crónicos o recurrentes, mientras que entre el 30% y el 60% de los pacientes con dolencias crónicas presenta síntomas de depresión. Esta relación tiene una base neurológica que se traduce en la alteración de la respuesta cerebral ante estímulos dolorosos, según ha descubierto un estudio reciente.
Las experiencias emocionales no son las únicas que los enfermos de depresión manejan de forma inadecuada. También lo físico se desvirtúa. Los trastornos de la nocicepción (percepción del dolor) son comunes entre las personas deprimidas, y "contribuyen significativamente a un peor manejo y a un aumento del coste del tratamiento de la depresión mayor", de acuerdo con los autores del trabajo, publicado en 'Archives of General Psychiatry'.
Por ese motivo es importante entender los posibles mecanismos neurobiológicos comunes a ambos fenómenos patológicos. 30 jóvenes (15 sanos y 15 con depresión y sin tratamiento) participaron en el ensayo que pretendía visualizar su actividad cerebral antes y durante la aplicación sobre el brazo de dos estímulos (en este caso de calor), uno de ellos doloroso y el otro no.
El calor denominado doloroso alcanzó los 46,9 ºC mientras que el templado era de 38,9 ºC. Durante el experimento, los participantes sabían el tipo de estímulo que iban a recibir ya que justo antes de hacerlo veían en una pantalla una figura de color rojo (asociado al dolor) o verde. De esta forma, los investigadores no sólo observaban su reacción ante el dolor sino también cómo se preparaban para hacerlo. Durante todo el proceso, su cerebro era observado mediante una resonancia magnética.
A pesar de que todos habían otorgado puntuaciones similares al dolor que les había provocado el calor, algo no funcionaba correctamente en el cerebro de las personas con depresión. Durante la fase de anticipación, ciertas áreas del encéfalo, como parte de la amígdala o el córtex cingular anterior, presentaban una actividad inusualmente alta, que parece indicar una mayor respuesta afectiva a ese estímulo antes incluso de que se produzca. Esto concuerda, afirman los autores, con el estado de hipervigilancia frente a posibles hechos negativos así como con una gran sensación de impotencia, características ambas de esta patología.
Además, este estado de alerta ante un dolor, que, por otro lado, perciben igual de intenso que las demás personas, sugiere que la diferencia entre lo esperado y lo experimentado por el cuerpo es mayor en los pacientes con depresión. Es decir, que el proceso de interocepción (la percepción de lo que sucede en nuestro cuerpo) está alterado.
Durante la estimulación térmica, por el contrario, diversas regiones cerebrales estaban menos activas de lo habitual. En concreto, aquellas responsables de la modulación del dolor. Esto indica que los canales de la nocicepción no funcionan correctamente, están "inadaptados", según los autores.
Este estudio supone una primera fotografía del cerebro de las personas con depresión, pero "serán necesarios otros que examinen directamente si la respuesta mal adaptada al dolor se debe a la alodinia emocional [percepción del dolor ante un estímulo no doloroso], a un fallo de control, a la falta de capacidad de recuperación u obtención de energía positiva para mejorar nuestro conocimiento sobre estas patologías", concluyen los autores.

Un pont de mar blava


Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d'Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.


Et deixo un ram de preguntes
perquè t'emplenis els dits de llum
com la que encén l'esguard
dels infants de Sidó.


Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.


Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l'amor...


Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.


Et deixo un pont d'esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.


Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d'un blau lluminós
que cantava a l'Alguer
per cantar el seu enyor...


Et deixo l'aigua i la set,
el somni encès i el record.


I a Ponza la mort
per viure cara al mar.. el mar... el mar.
L'espai ple de llum
on s'emmiralla el mar... el mar... el mar.


El blau del nostre silenci
d'on sempre neix la cançó.


Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l'amor...


Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.
Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenis els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.


Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.


Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l’amor...


Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.


Et deixo un pont d’esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.


Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d’un blau lluminós
que cantava a l’Alguer
per cantar el seu enyor...


Et deixo l’aigua i la set,
el somni encès i el record.


I a Ponza la mort
per viure cara al mar... el mar... el mar.
L’espai ple de llum
on s’emmiralla el mar... el mar... el mar.


El blau del nostre silenci
d’on sempre neix la cançó.


Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l’amor...


Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferent