Diaris de ficció 31/08/1995

Dijous, 31 agost 1995

No facis als altres el que vulguis que et facin a tu; pot ser que tinguin gustos diferents.

George Bernard Shaw, escriptor irlandès (1856-1950)

Trons i rellampecs, s'acaba l'estiu per dissort. Ho tinc tot tancat a cal i canto i al pis i fa calor. He eixit a fer una volta amb bicicleta. Estic millor del que pensava, la lesió lumbar no és tan greu, si de cas quelcom de descalcificació. Tractament?, rehabilitació, aquesta vegada me la faré jo mateix. A l'última, al gabinet de rehabilitació em penjaren del coll, cada sessió. Em vaig jurar pels meus morts que si no finia, no m'havien de veure mai més.

He passat uns dies molt dolents, sense esmà, sense forces...Ara sembla que torne a recuperar-me. De vegades em sent –m'he sentit aquests dies– desesperançada. Com si res no pagara la pena de viure. Ahir, tot i els meus pro pòsits d'estalviar em vaig comprar dos jerseis per conjuntar-me un parell de faldes. Ho vaig encertar, crec, però... ma, que he de ser valenta per aconseguir allò que em propose. La vida no em regala res.

Divendres me'n aniré a Madrid per assistir a un Seminari sobre Intercultura. Ara n'estic més tranquil·la. Amb tot l'assumpte de l'Andreu rodant-me pel cap. Ell, com era d'esperar, no ha presentat cap canvi actitud, és a dir, no ha acusat el meu refús. Només desitge no veure'l més...Com si això fos tan fàcil. Aquest col·legi sembla la Placeta del meu poble, ens trobem tots.

Jaume, el cap d'estudis, em va regalar un ramell de flors en nom de tot el profesorat. Quin detall més tendre. No m'ho esperava, l'Evelina un llibre que m'interessava, quin goig!. Amb tot, quan estic escitada, no sóc jo, quan estic deprimida, tampoc sóc jo, són estats alterats de conciència. A mi em sembla que soc una persona serena, em bandege bé amb les meues emocions i elles amb mi s'ho passen bé.

Reconec que em trobe confosa amb el tema de l'Andreu, pero no per ell precisament sinó perquè tot hagués estat molt més senzill, si després de la meua l'anàlisi hagués actuat en conseqüència. Sembla que ara es troba molt bé, almenys això li va dir a l'Evelina...S'ha comprat un cotxe nou i duu un aspecte molt recurat. De vegades em fa l'efecte de que és gai, no és la primera vegada que ho pense. Potser guardará encara molt més secrets dels que em va confiar. Quan va perdre a la seua dona en l'accident vaig saber que tenia relacions amb un altra des de feia temps, no sé si abans o després de casar-se. Em sent deceduda, sí, ho reconec. Quan va arribar al centre com professor d'art...sembla que anava de persona sensible i cavilosa; immers al seu món interior. Amb les seues iniciatives d'exposicions i bon rotllo amb l'alumnat, reservat amb els companys i amable, però. Indesxifrable en conjunt i vestit de negre. En fi, tot un personatge de novel·la.

Bo, sempre s'apren alguna cosa, o potser canvíem, tot i ser molt poc. Ara ja ha passat tot mentre torne a reprendre el meu ritme normal, aquesta vida meua senzilla, discreta i laboriosa; una dona com Déu mana, que diria ma mare. Ella era molt mirada amb el comportament públic i mai no parlava malament de ningú, ni amb motius ni sense. I tornant a mi, va arribar el moment en que els somnis es feren realitat. Per un interval de temps va eixir el sol per a nosaltres dos d'entremig els núvols i ens sentírem molt units. Passetjavem per la platja i parlàvem. Dinàvem justs i parlàvem, ens trobàvem un moment als corredors del centre i parlàvem, ens tombàvem sota un pi vora el mar i parlàvem... sempre mirantant-nos als ulls. No sabíem en qualitat de què quedàvem sovint per estar junts, aprop, perquè no recorde que hagués hagut cap contacte més que els d'aquella nit. Després la llum dels nostres dies compartits anà apagant-se i restàrem a la foscor. Ell sembla que oblidá la claror dels meus ulls i jo només recordava la foscor dels seus vorejats d'espesses pestanyes obscures.

Sense paraules, com odedint a un acord implicit, començàrem a ignorar-nos. I poc a poc ens ferem transparents. Llavors vam comprendre que ja s'havien pronunciat les darreres paraules.

Tot seguit vaig tramitar el trasllat de centre de treball.