divendres, 4 de juny de 2010

Memòries de la desmemoria/ cap 53

                                Bettina Salomon( desembre 1999)



dijous, 15 maig 1988/ cap 53

Deixa que els mots conservin el misteri
del seu origen, per impur que sigui;
però salva'ls si pots de la feixuga
servitud que els sotmet a gratuïtes
verbositats, a incerts malabarismes.

L'essencial es diu amb senzillesa.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)

 

Com s'hi podria explicar? La màgia d'un esguard enyorat per molt temps que arriba en un instant. Ara soc terra sembrada de desitjos. On trobaria les paraules per descriure les diverses versions del teu rostre canviant, la secreta endevinalla dels teus ulls o la tèbia brisa del seu alè. Com podria descriure la brillantor intermitent de la teua mirada,que parla els llenguatges del cel i mormola els presagis del mar. El frec dels dits farcits de matisos, ara prenguen, ara imposen... La teua veu, un matí ple de sol. I aqueixa pell de préssec, jove, tendra, sensual

Amb tu és trobar de sobte la plenitud d'una vida puixant i ensems amb l'enyorança d'un paradís perdut, sense haver-lo guanyat. Com comprovar la realitat d'un somni. Tornar a la innocència primària dels sentits. Resistir el perill que suposa sentir,i plorar el goig que suposa estimar. Ets la substància que alimenta d'un poema, una escletxa de llum en la foscor, l'expiració sobre el cos que batega. Un sentiment altrament impossible, motiu de goig i de dolor alhora, una nova baixada als sí inferns, obrir-l'hi el pas a la malenconia, ningú sabem què passarà demà.

Ara ets el regal que em devia la vida.



"De què parles habanera" Marina Rossell

dijous, 3 de juny de 2010

El món de Roser

Hortus Botanicus

El jardí botànic, va ser fundat al segle XVII, quan la prosperitat econòmica permetia als comerciants rics convertir-se en mecenes. Després del tancament dels convents, situats a la vora de la ciutat durant els conflictes religiosos, es descuidà el manteniment dels jardins d'herbes medicinals. La Magistratura a demanda dels metges i dels farmacéutics necessitaven habilitar un jardí de plantes medicinals. I fou el cas que una fundació administrativa, en la que participa la universitat i l'ajuntament, amb més de 8000 membres, organitza actuacions i conferències amb voluntaris per a concitar el recolzament de la població a la preservació del jardí botànic. Durant els segles XVII i XVIII, els vaixells de la Companyia de les Indies Orientals portaven tot tipus de plantes exòtiques, transportades en hivernacles. Així moltes noves plantes útils es van estendre peer tota Europa des de l'Hortus Botanicus.

dilluns, 31 de maig de 2010

Memòries de la desmemoria/ cap 52

                                                                                                 Foto, Roser Busquet


diumenge, 8 maig 1988/ 52

“La memòria sap fer mal, ataca sempre pel flanc més dèbil, busca el moment en què tens la guàrdia baixa per minar-te la resistència.”

Ramon Solsona (Barcelona 1950)

                                                       La font de la Figuera, 8 Maig, 1988

Benvolgut Bertino,
Et vaig prometre amistada i per això t'escric. Tu saps que ho hauria fet molt abans. Per una banda em feia l'efecte que tu ignoraves coses de la teua futura esposa, que devies saber saber. Per altra, qui era jo per a ficar-me en camisa d'onze vares? Em plantege fins a quin punt arriba el deure d'una bona amistat. És difícil discernir en aquest cas, que és un acte de lleialtat, i que és un acte d'intromissió en un assumpte tan delicat com és la parella.
També em vaig adonar de que les cartolines, que tan amablement m'enviaves, van acabar-se. Ella no va trobar convenient que mantingueren una correspondència d'amics. Potser temia que arribares a saber, alguna de les seues cuites, cosa que potser no li permetrien eixir afavorida en la foto.
Bertino, ja sé que ets un home bo i noble, una gran persona i pel bon concepte que tinc de tu t'aconselle que vages amb compte. Espere i desitge que sigues conscient de la situació en la que et pot veure't involucrat. Amb tot volguera que es resolgueren els atzucacs i que la vostra unió fora solvent.
Fa uns dies vaig arribar-hi. per reunir-me amb uns bons amics i amigues  amb els que m'unix un gran afecte. També perquè els metges m'han aconsellat un canvi d'ambient. L'aire de la ciutat i aquesta primavera exultant m'han sumit de bell nou en la malenconia. Espere poder refer-me prompte. Per distreu-me aquesta bona gent organitza excursions pel anar a berenar voltants del poble, practicar algun deport, com muntar en bici, que tant ens agrada per les contrades properes i fins i tot hem fet alguna escapada cap a alguna muntanyola, on abunden els pinedes i les herbes, algunes en plena floració. Les seues flors, tan humils, són d'una bellesa colpidora..
Els ametllers, amb la seua La sentor de mel, em retreuen a la meua infància, a les corregudes que fèiem la jovenalla del poble on vivia llavors, cap als les rodalies, on nombrosos camperols encara vivien d'una forma ben sobrera. En alguns indrets no hi havia encara ni llum elèctric, .i per les nits es alumenaven amb llànties de carbur encara. El nostre, aleshores, era un país de pobresa, indignitat, silenci. La postguerra es va ser eterna, la manca de llibertats complaia de sobres a l'estament eclesiàstic, al militar i als adeptes al règim. Un règim que vam haver de suportar, sense ajuda. Però com es sabut la història l'escriuen els vencedors, i al nostre país encara n'estem patint les conseqüències de la guerra sense apel·latius, brou de cultiu que ha generat aquesta societat.
Tampoc pense que la vostra fora molt millor. Maleïdes guerres que  tan sols serveixen per despertar la part més miserable dels individus, per sembrar iniquitat, tristesa i desolació.
Amb el pas del temps hem pogut constatar, alguns dels que no van viure la guerra, que les ferides s'han tancat en fals. Que un augment de l'estat del benestar no és legitim a qualsevol preu, i que la pau i la prosperitat d'un país és una argúcia quan rau sobre la corrupció, la manipulació de la informació i oblit irresponsable i obscè dels fet més determinants de la nostra història.  


Per dissort l'evolució del teu país en aquest sentit no és més que un model negatiu.
Una forta abraçada,