dissabte, 7 de novembre de 2009

HOLLYWOOD CONTRA FRANCO


Documental


Per a mi ha sigut una autèntica sorpresa aquest treball cinematogràfic. Dirigit per Oriol Porta, productor català, del que és també guionista, ha tingut l'esplèndida idea de mostrar-nos en una pantalla unes imatges quasi ignorades per a la gran majoria de la població. La consigna del silenci que es va imposar al seu moment ha durat i ha perdurat, i encara hui la guerra Civil Espanyola amb totes les seqüeles de repressió brutal, és pot dir que és la guerra silenciada. Jo mai he pogut comprendre com els meus pares van morir-se sense parlar de la guerra, que va ser tan determinant en les seues vides com en les nostres, les dels seus fills. Un grapat de referències esbiaixades que gairebé podria recordar-les totes i poc més.


Després, molts anys després, vaig haver de buscar respostes als llibres. I va ser com si s'encengués un rastre de pólvora, quan més anava coneixent, més anava comprenent aquest temps esfilagarsat i caòtic que m'ha tocat viure; quan més descobria a través de les lectures més "perquès" em plantejava. No es pot construir la història d'un poble sobre el silenci i la ignorància, i molt menys sobre els enganys i les mentides que ens han contat.


Ara al tenir la oportunitat de veure-ho en imatges, de sentir testimonis de gents diverses, ara, amb el distanciament que dona el temps, per fi podem començar a reconstruir la nostra l'autèntica història. Però necessiten encara molta informació per poder formar-nos una idea d'allò que va ocórrer, no com un fet aïllat, sinó com a conseqüència de d'una sèrie de situacions anteriors, sempre obeint a la llei causa-efecte.


Cal que es facen molts treballs d'aquesta qualitat: documentals, pel·licules històriques, biogràfiques...Calen directors de talent i agalles per a contar-nos moltes coses encara, cal que s'expliquen bé les lliçons a les aules dels centres educatius, per a que no enganyen a les noves generacions com ens han enganyat a nosaltres. Cal que perdem ja la por a mirar de front el nostre passat col·lectiu, el parlem, el comentem i el discutim. Tenim una gran tasca pendent. I ja és inajornable.

dimarts, 3 de novembre de 2009

AGORA, d' Alejandro Amenábar


He de fer una referència per força a l'escel·lent treball del director Amenábar, es tracta de la seua última obra. Em va deixar agradablement sobtada i em va fer reflexionar- que és una de les intencións que deu proposar-se tota obra cinematogràfica-. L'argument: segleIV, Egipte, baix l' Imperi Romà. Les violentes revoltes religioses als carrers d' Alexandria arriben a la seua llegendària biblioteca. Atrapada rere els seus murs, la brillant astrònoma Hipatia lluita per salvar la saviesa del Món Antic amb ajuda dels seus deixebles. Entre ells, els dos homes que es disputen la seua estima:Orestes i el jove esclau Davo, que es debat entre l'amor que li professa en secret, i la llibertat que podria obtenir unint-se al implacable ascens dels cristians.


Mai no havia considerat la situació histórica del cristianisme des d'aquest punt de vista que ens proposa el director. Es a dir quasi sempre els cristians havien sigut els bons. Bé, però i si amb el fanatisme de la fe quatre-cents anys després de Crist, tenen un concepte distorsionat, en el millors dels casos, de la doctrina del seu fundador, i si els més agosarats ambicionen el poder manipulant al poble ignorant en funció de les sues conveniències, i si els "fidels" basen la seua fe esperant que caiga tot del cel, con diu la bíblia que va caure el manà, l'aliment del cel per nodrir al poble d'Israel en la seua travessia per desert conduits pel seu cabdill Moisés a la terra de promesa.


Estic convençuda de que si cadascú, individu, poble, nació...s'hagués dedicat a respectar les creences dels altres sense interferir-hi, en base al respecte que ens devem com éssers humans, el món hagués siguts més segur i pacífic. Haguéssem desenvolupat les ciències amb cola·laboració d'uns amb altres; la qual cosa ens hagués portat una pau i una prosperitat en la que no hem pogut mai ni somiar. Les religions han estat la racionalització, en termes psicoanalítics, l'excusa de les tendències perverses d'alguns homes, que en seu afanys de poder no han provocat més que destrucció de tot allò que ha estat objecte de destrucció. I seguim igual. Per dissot.

diumenge, 1 de novembre de 2009

Hui mateix amb ONO


Fa un mes que no veig la televisió. No, no és una promesa a la mare de Déu dels Desemparats, només és gossera. És a dir fa molt de temps que el comandament a distància no funcionava bé, però últimament és que ni bé, ni malament. Entre que ONO havia canviat la presentació de la selecció de canals i que l'aparell està tan usat que ja l'hi s'han esborrat per l'ús algunes indicacions...Si, bé ja fa temps que amb penes i treballs vaig poder contactar amb una de les operadores de la monstruosa empresa i finalment vaig arribar a la conclusió de que si anava a una de les tendes ONO a València sites a...I l'operadora de torn em va dir les adreces a una velocitat que no vaig ser capaç de retenir-ne cap. Vagament em sonava algun carrer, però mai no trobava el moment.


D'això fa no sé quants mesos. Amb moltes dificultats vaig estat defenent-me amb el comandament antediluvià fins a ahir, que em vaig dir: Llum, de hui no passa resoldre el tema. Mare meua, per trobar el telèfon d'atenció al client...Perquè per la web , ni de conya. Em vaig posar a buscar els papers de quan vaig contractar els seus serveis en un pak complet-fa la tira d'anys- Per fi trobe un tel. i toque. Em respon la música, després una veu enregistrada m'advertix, com si fos un cas d'espionatge, que tota la nostra conversa per seguretat quedarà gravada...Per fi em contesta una veu humana amb accent hispà. Em va dir que li explicara exactament què em passava- a mi res per, per sot- Li vaig dir que el comandament del televisor era tan vell i estava tan usat, que no responia. Ella es va dedicar a donar-me tota classe d'instruccions, sense parar-se a escoltar-me, sobre com havia de manejar la nova graella de la programació, cosa que jo ja havia descobert per ciència infusa. Li vaig dir que no era eixa la qüestió, sinó que l'aparell, possiblement, degut al molt l'ús no funcionava. I va respondre'm que havia de donar-li totes les dades de la meua identificació per poder atendre'm. Fet. Continuem, s'entossudix en que prove una vegada més. D'acord, i pense, per donar-li gust, atès que la telepatia encara no funciona. Res, de la graella, com feia setmanes, no passava. Torne a tocar. Es torna a repetir tot des de el principi. Per fi una altra veu hispana em diu exactament les mateixes paraules, encara que no hi eren gravades. Li pregunte que a qui l'hi havien donat ells les instruccions, per a manejar el canvi efectuat, sense previ avis, aquest estiu en la presentació dels programes. Es fa la sorda. Donant-me a entendre que era jo- la figa- que després de tota una vida no sabia manejar el comandament. Torna a demanar-me la "filiació", i a explicar-me com a una pàrvula, quins botonets havia de tocar. Li reitere que com a tocar jo els toque, però no obeïxen. Em pengen de nou. Torne a telefonar per tercera vegada i es posa una veu d'home, un tècnic, i em diu que li explique el problema, perquè si ho pot solucionar des d'allà, s'alforraria haver de venir...Li conteste que porte tota la vesprada donant-los explicacions sobre el particular i que no havia tret res en net, a més, que era una qüestió molt senzilla, que el comandament a distància no funcionava i havien de substituir-lo, a més vaig afirmar amb vehemència, que per la factura que pague cada mes, crec jo que, tinc dret a que m'envien un tècnic a casa que em solucione el problema. Després de contar-me la seua vida, acaba dient-me que sí, que ve immediatament a la meua casa.


Entra, mira i comprova- un minut- diu es qüestió de comandament a distància que no funciona. Increïble! Tot seguit en desenfunda un de nou i: solucionat!L'aparell de tv va perfecte. A tot això em va dir que la nova programació era una merda i que encara no estaven enllestits els fullets explicatius que s'havien d'haver repartit als clients al seu moment. Que si tenia algun problema que tocara o acudira a una de les tendes ONO, que vaig haver de memoritzar in situ, aplicant les regles de la mnemotècnia; i després de carranquejar una mica em va dir que el perdonara, però que tenia la gola feta pols. I encara m'amolla que no va a cobrar-me els 10 euros que...I que si toquen que diga que m'ho han solucionat per telefon. A tot això ja començava a fer-se de nit, havien passat des de l'inici de la gestió quasi tres hores.
A que vivim al país de Xauxa?!