Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de maig 16, 2010

Memòries de la desmemoria/cap 51

Imatge
dissabte, 30 d'abril,1988/cap 51                                                                     El dubte és ja una forma de coneixement.

                                                                   Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, Anoia 1973)
No sé si l'amor ompliria el buit de la meua existència. L'he cercat per les nit vestides de foscor, als matins de tèbies primaveres, i als fons dels meus somnis oblidats. Als deserts, d'immensos mars d'arenes Si existix, no l'he pogut trobar.
Ahir, amb un rampell d'enyorança, l'hi vaig tocar al Lenon. Podria acusar-me de falta de coherència, ho sé, ho sé, prou que ho sé. “El cor té raons que la raó no entén”. Lamente haver deixat d'estimar-lo, encara que aquesta decisió la vaig prendre per pur instint de supervivència. Ho dic perquè ha sigut un dels poc homes que m'ha fet vibrar. Encara no puc apaivagar els batecs del meu cor quan sent la seua veu. No puc deixar d'enyorar la dolcesa de la seua pre…

El món de Roser

Imatge

El món de Roser

Imatge
Des del primer moment van quedar captivades per la música del Draaíorgel "De Adríaen", tan simpàtica, tan alegre, d'on eixien els temes més diversos transformat en peces d'orquestrina de poble. Era impossible resistir-se a dur el compas amb els peus. Una de les coses que més ens cridaren l'atenció de l'Amsterdamse bos va ser l'exposisió d'escultura entremig dels jardins. En hi havien de tots els tamanys, colors i textures. Com es por apreciar en aquesta tan divertida, és tot un cant a l'alegria, al goig de viure. Natura i art, un combinat perfecte per als nostres ulls sobtats. El temps acompanyava, malgrat "el nuvol de pols" del volcà, que van haver de sobrevolar a 10.000 m d'alçada. Vam tenir sort. Les fades dels bosc segur que tingueren res a veure. Tot un privilegi.

Memòries de la desmemoria/cfap 50

Imatge
   dijous, 1 d'abril 1988/ cap 50


Arrisca't Arrisca't a tot! No et preocupes del que pense els altres, aquelles veus. Fes el més difícil que et passe pel cap. Actua per tu mateixa. Enfronta't amb la veritat.

Katherine Mansfield, escriptora neozelandesa(1888-1923)
El meu primer amor fou Federic. Ara ho recorde mentre vaig estenent la roba. Jo tenia cinc anys, ens van conéixer en preescolar. A mi m'agradava aquell xiquet, fill del veterinari del poble, perquè tenia els ulls obscurs, el cabell molt negre i la pell molt blanca, amb unes poques pigues i perquè cada vegada que alçava els ulls per mirar-lo ell ja em mirava. I quan es trobaven les nostres mirades jo sentia unes cosquerelles molt dolces per dintre. Un dia, durant l'esplai, jugant amb la terra, se'ns va acudir preguntant-nos que volien ser de gran. I ell va dir que volia ser metge d'animals, com son pare. I tu?, em va preguntar. Jo? mestra, i contadora de contes. “Això no pot ser”, va dir ell. “Per q…