Un esguard de mar blava

dissabte, 30 d'abril,1988/cap 51                                                                     El dubte és ja una forma de coneixement.                                                                    Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, Anoia 1973) No sé si l'amor ompliria el buit de la meua existència. L'he cercat per les nit vestides de foscor, als matins de tèbies primaveres, i als fons dels meus somnis oblidats. Als deserts, d'immensos mars d'arenes Si existix, no l'he pogut trobar. Ahir, amb un rampell d'enyorança, l'hi vaig tocar al Lenon. Podria acusar-me de falta de coherència, ho s...

Aquesta és la meua amiga Roser. Li agrada molt fer fotos sense cap pretensió. Diu que algunes l'ixen bé per xamba. Jo crec que deu de tenir cert gust i uns coneixements més o menys bàsics, a més de molta experiència. A Roser tambe li agraden els animals de companyia, té dos gossos i dos o tres gats a casa i els dona una vida regalada. També, com anireu veient es deleix per les plantes i les flors. Els jardins botànics i els hivernacles la tornen boja. Ha viatjat i ha conegut altres països i de segur que seguirà fent-to perquè té un gran interès interès per la vida i pel món. Treballa en un centre sanitari la seua ciutat. És una gran persona i una gran amiga.

Des del primer moment van quedar captivades per la música del Draaíorgel "De Adríaen", tan simpàtica, tan alegre, d'on eixien els temes més diversos transformat en peces d'orquestrina de poble. Era impossible resistir-se a dur el compas amb els peus. Una de les coses que més ens cridaren l'atenció de l'Amsterdamse bos va ser l'exposisió d'escultura entremig dels jardins. En hi havien de tots els tamanys, colors i textures. Com es por apreciar en aquesta tan divertida, és tot un cant a l'alegria, al goig de viure. Natura i art, un combinat perfecte per als nostres ulls sobtats. El temps acompanyava, malgrat "el nuvol de pols" del volcà, que van haver de sobrevolar a 10.000 m d'alçada. Vam tenir sort. Les fades dels bosc segur que tingueren res a veure. Tot un privilegi. 

       dijous, 1 d'abril 1988/ cap 50 Arrisca't Arrisca't a tot! No et preocupes del que pense els altres, aquelles veus. Fes el més difícil que et passe pel cap. Actua per tu mateixa. Enfronta't amb la veritat. Katherine Mansfield , escriptora neozelandesa(1888-1923) El meu primer amor fou Federic. Ara ho recorde mentre vaig estenent la roba. Jo tenia cinc anys, ens van conéixer en preescolar. A mi m'agradava aquell xiquet, fill del veterinari del poble, perquè tenia els ulls obscurs, el cabell molt negre i la pell molt blanca, amb unes poques pigues i perquè cada vegada que alçava els ulls per mirar-lo ell ja em mirava. I quan es trobaven les nostres mirades jo sentia unes cosquerelles molt dolces per dintre. Un dia, durant l'esplai, jugant amb la terra, se'ns va acudir preguntant-nos que volien ser de gran. I ell va dir que volia ser metge d'animals, com son pare. I tu?, em va preguntar. Jo? mestra, i contadora de contes. “Aix...