Memòries de la desmemoria/cap 51
dissabte, 30 d'abril,1988/cap 51 El dubte és ja una forma de coneixement. Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, Anoia 1973) No sé si l'amor ompliria el buit de la meua existència. L'he cercat per les nit vestides de foscor, als matins de tèbies primaveres, i als fons dels meus somnis oblidats. Als deserts, d'immensos mars d'arenes Si existix, no l'he pogut trobar. Ahir, amb un rampell d'enyorança, l'hi vaig tocar al Lenon. Podria acusar-me de falta de coherència, ho sé, ho sé, prou que ho sé. “El cor té raons que la raó no entén”. Lamente haver deixat d'estimar-lo, encara que aquesta decisió la vaig prendre per pur instint de supervivència. Ho dic perquè ha sigut un dels poc homes que m'ha fet vibrar. Encara no puc apaivagar els batecs del meu cor quan sent la