dissabte, 26 de novembre de 2011

Dia internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les dones

Actualitat

Dia internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les dones

Laia Herrera, responsable de Polítiques de Dones de SI
Article publicat a el diadi osonenc 9Nou
L’any 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones. Així doncs, des de fa dotze anys, les institucions, els partits, els sindicats i la societat civil disposem d’una data per commemorar les víctimes de violència masclista, expressar el nostre rebuig i proclamar que ens mantenim ferms en la lluita contra qualsevol expressió de violència que pateixin les dones pel simple fer de ser dones.
Malgrat l’establiment d’aquesta data commemorativa, que és sens cap mena de dubte una passa endavant i un acte molt important de visibilització, cal ser ben conscients que la violència masclista no és només una diada i unes malaurades estadístiques que es publiquen any rere any, i que molts de nosaltres considerem allunyades de la nostra quotidianitat. Quin no ha pensat mai, quina dona no s’ha dit mai a ella mateixa “vaja, això, a mi, no em passarà mai”?
Si bé és cert que les agressions físiques i l’assassinat són la cara més crua, devastadora i condemnable d’aquest problema que afecta la nostra societat, també ho és que neix d’unes relacions de poder entre homes i dones, desiguals, basades en estereotips i rols de gènere, que encobreixen i permeten que la violència contra les dones es perpetuï a través dels anys. Així doncs, si el que desitgem és eradicar aquesta violència, cal que ens replantegem els models establerts i remoguem els fonaments de la societat patriarcal.
En aquest sentit, cal dir que la societat catalana hem avançat, hem caminat amb passes prou fermes a fi d’eradicar la violència masclista. L’hem situada a l’ordre del dia de l’agenda política. Hem pres consicència de la seva existència i en donem compte.L’hem fet fora de l’àmbit privat, de casa, de la intimitat, per assenyalar-la i reconéixer-la com a problema estructural i capaç d’afectar qualsevol persona de la nostra societat. Però ara bé, si tenim realment voluntat de seguir perseguint-la fins reduir-la i fer-la desaparèixer, cal esmerçar els recursos que siguin necessaris. Tot i els avenços assolits, cal recordar que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista atempta contra el dret més bàsic i fonamental de tots, el dret a la vida. Així doncs, cap societat que tingui per objectiu garantir el benestar i el dret a viure lliurement de la seva ciutadania pot escatimar recursos  i permetre que la violència masclista torni a casa i es faci invisible, fonedissa i es perpetuï en silenci mentre se segueix cobrant vides..
Tot i la tasca, els esforços que han de fer els poders públics a fi d’eradicar la violència masclista, sensibilitzar la ciutadania, fomentar la creació de nous models relació i garantir la igualtat efectiva entre homes i dones, nosaltres, cadascun i cadascuna de nosaltres podem fer petits gestos que ens ajudin a replantejar-nos les afirmacions o els models que hem acceptat com a vàlids, sense, potser, haver-nos-els plantejat mai. Som ben conscients que la majoria de vegades les relacions entre homes i dones no és fonamenten volgudament en la desigualtat i la subordinació però també és cert que sovint l’imaginari imperant ens ha ensenyat què és masculí i què és femení, sense demanar-nos si ens sentim còmodes o bé, la cotilla, els rols de gènere ens estrenyen massa.
Així doncs, des de la nostra quotidianitat i amb el nostre entorn, homes i dones podem trencar amb els estereotips i els arquetips establerts, podem posar en dubte les relacions de poder imperants, podem demanar-nos si considerem just i equitatiu el repartiment actual dels poders polític, ecònomic, social i cultural, podem qüestionar-nos si les nostres tries i comportament són veritablement lliures o responen a atributs i caràcters atribuïts en funció del sexe. En definitiva hem d’aturar-nos un moment, reflexionar i ser sincers amb nosaltres mateixos per dir-nos si realment ens agrada el rol de gènere que ens ha tocat viure o si, per contra, ens ofega i limita a tots, a homes i dones.
És doncs, des del nostre humil punt de vista, que considerem necessari que tothom prengui consicència, que la ciutadania se senti apoderada,  que cadascú pugui ser qui vulgui ser, lliure de subordinacions i de violència. I que la voluntat política es mantingui ferma, constant, sense concessions de cap mena i implacable davant la lluita contra la violència masclista. Només així, amb conciència  col·lectiva, podrem construir una Catalunya lliure, socialment justa i acollidora.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Proverbis contra la corrupció

Marrakeich. Era un viatge de turisme. Hi havíem arribat pel matí amb la intenció de passar uns dies al país veí. Caminàvem per la plaça de Jemaâ el Fna quan ens trobem davant d'un edifici amb columnes. Un cartell ens cridà l'atenció i ens deturem a llegir-lo. Un home, amb aspecte de bibliotecari, apareix per la porta i s'adreça a nosaltres invitant-nos amablement a entrar a l'exposició que s'anunciava. El recinte constava de diverses sales. A les parets, quadres de diferents autors semblava que il·lustraven un breu proverbi en francés col·locat al capdamunt. Ens van detenir a contemplar-los i a llegir els proverbis. Com era de rigor vam fer fotos als quadres incloent-hi els adagis. Es respirava un ambient un pel transgressor. Quan vam acabar van donar-li les gràcies i ens trobaren de nou pels carrers de la ciutat comentant la llibertat d'expressió de la feia gala el Marroc mostrant aquella exposició.
A l'endemà passaren de camí pel mateix lloc i van veure bona cosa de policies i vehicles policials a la porta. L'exposició havia estat clausurada.   

z
















Des proverbes contre la corruption

PDFImprimerEnvoyer
Exposition. Place Jemaâ el Fna
Jusqu'au 25 novembre
Depuis sa fondation en 1996, Transparency Maroc s’est appuyé sur l’engagement des intellectuels pour approfondir la connaissance du phénomène de la corruption et améliorer la pertinence de son plaidoyer en faveur de l’intégrité. Le génie créateur des chercheurs, écrivains, poètes, dramaturges, plasticiens et professionnels de la communication a permis à l’association de mieux porter le message de lutte contre la corruption au cœur de la société et en marquer durablement les esprits. Les publications, affiches, agendas, calendriers, spectacles et chansons témoignent de la qualité des travaux réalisés grâce à la participation de tous.


Poursuivant la quête pour le rayonnement de ce plaidoyer, Hakima Lebbar (membre du Conseil National de Transparency-Maroc) a conçu et développé un projet autour de proverbes et adages qui évoquent la corruption en langues parlées arabe et amazigh ; l’objectif étant de créer, à partir de la forme syntaxique du proverbe de nouvelles expressions qui mobilisent les citoyens contre les pratiques de corruption et appellent à leurs condamnations.
Avec l’aide précieuse de Ahmed Tayeb El Alj (dramaturge et poète), de Khalid Jamai (journaliste, écrivain), Zakia Iraqui (linguiste, directrice du dictionnaire Colin d’arabe dialectal) Driss Azdoud (chercheur à L’IRCAM) et Ait Maghrad Khettouch (enseignant) une liste d’expressions a été arrêtée et soumise à de nombreux artistes et écrivains pour les inviter à s’en inspirer afin de produire chacun et chacune un travail dans le même esprit. Des ateliers ont été également organisés avec des élèves de plusieurs collèges à Kénitra, Beni Mellal et Casablanca pour créer de nouvelles expressions contre la corruption. Ces expressions ont été gracieusement calligraphiées par Mohamed Qarmad, Smail et Rachid Bourqaiba et seront exposés avec les travaux des artistes.