Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’agost 30, 2009

ALGUNS NO SABEN ENCARA QUE...

Imatge
Ells ciut@dasns d'un Estat democràtic tenim reconegut per la Constitució el dret a la llibertat d'expressió, en qualsevol de les diverses llengües del Estat, més tractant-se de la nostra pròpia jurisdicció territorial. Des d'ací manifeste la més enèrgica protesta davant d'aquesta evident discriminació . Hola de nou Llum Et passem la nota que estem difonent per diversos mitjans: Tenim notícies una mica tristes al voltant del nostre projecte literari. Molts dels nostres simpatitzants ens heu dit en més d'una ocasió que us agradaria que La Lluna en un Cove tingués més presència en llibreries, quioscos, etc. Com alguns de vosaltres ja coneixeu, amb La Lluna en un Cove col·laboren uns determinats punts de venda (una quinzena de llibreries, repartides per Catalunya, País Valencià, Illes Balears, etc.), que sabem que resulten totalment insuficients per a cobrir les necessitats de proximitat a tots els lectors i simpatitzants de la nostra publicació. És

DESiG DE PARAULES

Imatge
Una n0vel·la de Josefina llauradó Va ser premi de literatura Eròtica la Vall d'Albaida i acabada de publicar Bromera. Per a mi és, sobretot, un obra sorprenent. Clar que allò d'eròtica... un d'entrada s'imagina que potser el sumun (Fi del primer acte) um de l'èxtasi. Això és impensable a dia de hui, crec jo. I quan té el llibre a les mans i acarona la portada...tan suggeridora. Després en encetar-lo s'endinsa en un paradís _ no, no aquell de la poma_ sinó un d'altre en els que no existirien càstigs, prohibicions, ni mals rotllos. Com diria jo...un d'allò eròticament pur, o bé dotat d'una puresa eròtica. És a dir imaginem-nos per un moment que Moisès no va pujar al Sinaí, o si va pujar el seu deu hi era dormint plàcidament; o hi era despert i li va donar les taules de la llei jueva, però que li mancaven alguns manaments, és clar el sisè i al novè entre d'altres. El Moisès se'n baixaria tan content, l'home, amb les tau

Un dia en la luna

Imatge
Cuento de mi joven amigo Marc Mataix, de Alcoi L os días siempre eran igual de monótonos, o al menos eso le parecía a Tamps, pero, al final del día, en su enlace con la noche, todo cambió. ¿Fue el día o fue la noche, en qué momento exacto empezó la mayor aventura jamás vivida por él? Mientras cenaban, Jesús, su padre, le dijo que recogiese la mesa y por último Tams recogió la botella de vino "El tío de la bota", y le gustó especialmente aquel nombre tan peculiar. Antes de acostarse, su padre sigilosamente, le susurró al oído: mañana antes del desayuno te daré un regalo a cambio de que tu me cuentes tu último sueño. S ujetaba en su mano izquierda un pequeño paquete de cartón envuelto y sellado.. Tamps se puso tan eufórico e ilusionado que le dio dos besos con rapidez y se fue a su cama de la buhardilla del tejado, iluminada por la luz de la luna llena. Su sueño empezó tarde, pero fue recordado: E n el desván, con más o menos polvo y rodeado de objetos antiguos, ya

Agost el terrible

Imatge
Agost, he de dir-te que ets un mes que no em moles gens, sobretot si un tracta de sobreviure a València. Fas una calor que et tomba, em passe el dia xopada de suor. Menina calor fas. El sol no crema, et torra. Ets el més dels incendis, guarda quins desgavells. Ací davant d'on visc tinc el frontó de la finca, i ells, homes, homenets i monicacos, embogits com les vespes, se la passen pegant-hi frenètiques raquetades, fins que rebenten les pilotes. No cal dir el so en estereo que foten al llarg de les moltes hores del dia i part de la nit. Mira, Agost, que no hi ha qui t'aguante ací, a la ciutat. Molts establiments estan tancats. Per trobar-ne un d'obert has de fer el camí de Santiago. I quan el trobes, atent-te a les conseqüències. A alguns llocs, grans magatzents, cinemes... et pot donar un curunguele del fret que fa. Després diuen que hi ha que alforrar energia. A mi, de veres, que em caus gros, gros i ben gros. Així que no saps com m'alegre que estigues ja a les últi