Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de febrer 13, 2011

Haikús de Manuel Castellet

Imatge
ENERGÍA Todo es vida. Nada desaparece. La vida cambia. REALIDAD Vive la vida. Sueña la realidad. Perdura el tiempo. CIELO Y UÑAS Rozar el cielo, con la yema de los dedos. Pulir uñas. PAZ INTERIOR Tocar las nubes. Sentir truenos y rayos. Paz interior. EXPERIENCIAS Sentir la lluvia. Recogerla en las manos Beber su jugo. TIERRA Pisar la Tierra. Correr por el camino. Comer la hierba. LA VIDA Beber la lluvia. Reconfortar el alma. Sentir la vida. CAMINA Sube la cuesta. Camina por la cresta. Baja el puerto. RAPAZ Vuela el águila. Sobre la vida llana. Arranca fuerzas RIENDAS Mide, calibra: encaja la justicia. Toma las riendas PUREZA No contamines, las aguas de la vida; bebe pureza CANCIONES Canciones vivas, recitan las verdades. Silencio mudo LOS FRUTOS Soñar palabras. Vivir las realidades. Coger los frutos. ESCRITURA Cultivar los silencios. Pulir escritos. Decir verdades. AMISTAD Sembrar los frutos. Cultivar amistades. Recoger amor VERSO Y MúSICA Rimar el

Mil cretins, quinze relats de Quim Monzó portats al cinema per Ventura Pons

Imatge
Quinze històries, actuals i algunes històriques, on es toquen els temes més diversos en clau d'humor, ironia o valor per encar-se amb la vellesa, el dolor, la mort i l'amor però sobretot amb la imbecilitat comuna, sense paliatius, mirant de front les dificultats entre la vida i la misèria humana. Fa més de quinze anys_diu el director_vaig rodar la meua primera pel·lícula sobre textos de Quim Monzó, El perquè de tot plegat . Amb Quim comparteix dècades d'amistat i diversos treballs. Ens vam conèixer ran de la publicació del seu primer llibre de contes,  Uf,va dir ell, que vaig devorar i que em va deixar absolutament trasbalsat per l'originalitat, transgressió, empenta, capacitat de síntesi i modernitat. Al llarg de més d'una dècada jo seguia penjat dels seus relats que llegia amb passió llibre rere llibre, mentre seguia fent cinema i arriba el moment en que em plantege una obvietat, si el que m'agraden son els seus relats, per què no intentar recrear-

José y Pilar

Imatge
Quan vaig llegir a José Saramago per primera vegada no podia imaginar-me com era. La seua obra també em va sorprendre. Ara, després de veure el documental sobre la seua vida i obra, indestriable de la seua dona, Pilar del Rio. Aquella periodista, vint anys més jove, que un dia li va solicitar una entrevista. L'escriptor ja anava per la seixantena i havia començat a esriure per ser llegit. I  d'ensem coneix a la periodista i va ser l'inici d'una relació productiva, fecunda. La parella unida en els seus afectes va unir també la seua voluntat i esforços, la seua lluita tenaç, pacifica però indeturable. Uns objetius compartits foren el motor del seu projecte de vida. Una vida al servei de la Vida mateixa, amb tot el que comporta. Dos caràcters, dues inteligències unides per un projecte compartit, incidir sobre els altres, fomentar el qüestionament, com els bons mestres, induir el canvi dels altres.  Sense autocensures, sense pors, sense dubtes, es llancen a la ta