dijous, 17 de febrer de 2011

Haikús de Manuel Castellet




ENERGÍA
Todo es vida.
Nada desaparece.
La vida cambia.


REALIDAD
Vive la vida.
Sueña la realidad.
Perdura el tiempo.


CIELO Y UÑAS
Rozar el cielo,
con la yema de los dedos.
Pulir uñas.


PAZ INTERIOR
Tocar las nubes.
Sentir truenos y rayos.
Paz interior.


EXPERIENCIAS
Sentir la lluvia.
Recogerla en las manos
Beber su jugo.


TIERRA
Pisar la Tierra.
Correr por el camino.
Comer la hierba.


LA VIDA
Beber la lluvia.
Reconfortar el alma.
Sentir la vida.




CAMINA
Sube la cuesta.
Camina por la cresta.
Baja el puerto.


RAPAZ
Vuela el águila.
Sobre la vida llana.
Arranca fuerzas



RIENDAS
Mide, calibra:
encaja la justicia.
Toma las riendas


PUREZA
No contamines,
las aguas de la vida;
bebe pureza



CANCIONES
Canciones vivas,
recitan las verdades.
Silencio mudo


LOS FRUTOS
Soñar palabras.
Vivir las realidades.
Coger los frutos.



ESCRITURA
Cultivar los silencios.
Pulir escritos.
Decir verdades.


AMISTAD
Sembrar los frutos.
Cultivar amistades.
Recoger amor


VERSO Y MúSICA
Rimar el verso.
Percibir la música.
Subir escalas.
          

dimecres, 16 de febrer de 2011

Mil cretins, quinze relats de Quim Monzó portats al cinema per Ventura Pons




Quinze històries, actuals i algunes històriques, on es toquen els temes més diversos en clau d'humor, ironia o valor per encar-se amb la vellesa, el dolor, la mort i l'amor però sobretot amb la imbecilitat comuna, sense paliatius, mirant de front les dificultats entre la vida i la misèria humana.


Fa més de quinze anys_diu el director_vaig rodar la meua primera pel·lícula sobre textos de Quim Monzó, El perquè de tot plegat. Amb Quim comparteix dècades d'amistat i diversos treballs. Ens vam conèixer ran de la publicació del seu primer llibre de contes, Uf,va dir ell, que vaig devorar i que em va deixar absolutament trasbalsat per l'originalitat, transgressió, empenta, capacitat de síntesi i modernitat.


Al llarg de més d'una dècada jo seguia penjat dels seus relats que llegia amb passió llibre rere llibre, mentre seguia fent cinema i arriba el moment en que em plantege una obvietat, si el que m'agraden son els seus relats, per què no intentar recrear-los al cinema. Vaig rellegir tot Monzó i vaig seleccionant els textos que m'interessaven, el relats realistes sobre problemes en les relacions humanes: comunicació, amor, desamor, desig, encís, desencant...


Quan li vaig exposar a en Quim que tenia la idea de portar els seus contes als cinema i em va dir que això era impossible. Mil cretins conceptualment és una narració dividida en tres parts. En la primera ens trobem amb vuit històries sobre l'estupidesa humana de caire contemporani. A la segona, revisem sis contes històrics amb situacions i personatges mítics, reals o no, coneguts, per la qual cosa serà  explicat com al cinema mut. A la tercera part, només hi ha una història a la que l'escriptor assisteix desesperat a l'agonia del seus pares ja grans. Finalment s'adona que la pròpia creativitat i la dedicació a un treball pot donar-li sentit a la seua l'existència.


Mil cretins va de tot això, de les històries de Quim, del meu deler per innovar i de la confiança amb el públic.



dilluns, 14 de febrer de 2011

José y Pilar




Quan vaig llegir a José Saramago per primera vegada no podia imaginar-me com era. La seua obra també em va sorprendre. Ara, després de veure el documental sobre la seua vida i obra, indestriable de la seua dona, Pilar del Rio. Aquella periodista, vint anys més jove, que un dia li va solicitar una entrevista.


L'escriptor ja anava per la seixantena i havia començat a esriure per ser llegit. I  d'ensem coneix a la periodista i va ser l'inici d'una relació productiva, fecunda. La parella unida en els seus afectes va unir també la seua voluntat i esforços, la seua lluita tenaç, pacifica però indeturable. Uns objetius compartits foren el motor del seu projecte de vida. Una vida al servei de la Vida mateixa, amb tot el que comporta. Dos caràcters, dues inteligències unides per un projecte compartit, incidir sobre els altres, fomentar el qüestionament, com els bons mestres, induir el canvi dels altres.


 Sense autocensures, sense pors, sense dubtes, es llancen a la tasca immensa de espargir les llavors d'un nou humanisme, d'un altra manera de dir, de ser i de viure. Amb les seues diferències, cadacú amb els seus propis recursos personals. Units es potèncien. No concebren una vida plàcida i tranquil·la com podria correspondre a la seua edat i condició. El món de les ides no té edat, l'espai interior d'un i l'altra no coneix barreres. Es fan creixer mutuament, defineixen els seus projectes. 


José i Pilar és un documental diferent una altra classe d'història no sols pel contingut que li donen aquests dos personatges, sinó perquè està fet des la intimitat més quotidiana, seguint el seu dia a dia des de l'òptica de les seues respectives dimensions humanes. Ell va arribar amb la seua obra a superar nombroses limitacions fins arribar a ser la seua realització plena. Ella és la dona, la companya, la amiga, font d'inspiració i d'estimul constant. Lluitadora i valenta avança per la vida amb pas segur. Sembla que sempre ha sabut quin era el seu lloc, el que volia i la manera de arribar-hi, no sols individualment sinó aportant l'impuls vital per optimizar el talent creatiu del seu company, sempre dintre del més exquisit respecte i de la més absoluta confiança.


Aquest documental sobre la vida i obra de Jose i Pilar es pot valorar com un treball cinematogràfic de profunda consistència al voltant d'aquestes dues grans personalitats que van tenir  la sort de trobar-se i de fer-se creixer i autoafirmar-se en la seua individualitat.