dimarts, 29 de maig de 2012

LA BANCA, EL FRAUDE FISCAL Y EL NEW YORK TIMES


 L'article que ocupava aquesta entrada, introduït ahir, 29 de maig, ha estat suprimit per la censura.

dilluns, 28 de maig de 2012

Efecto Piraña


El efecto piraña de Marcos González Sedano
Como todo movimiento, el 15M tiene sus hijas e hijos.
El 15M ha reactivado los movimientos sociales moribundos, ha introducido nuevas formas de organización, métodos de lucha y de comunicación, ha globalizado las reivindicaciones frente a los de arriba y ha hecho que nos encontremos en la calles y plazas demostrándonos a nosotros mismo que no estábamos solos. El 15M ha ido más allá de las plazas y va dejado tras de sí entramado social suficiente para que surjan nuevos actores políticos y sociales.
Constituyentes es uno de esos hijos del 15M nacido de las calles que además ha aprendido de la experiencia de los procesos latinoamericanos, del norte de África y de Islandia, para iniciar su proceso.
Había que hacerse eco de todas las reivindicaciones de las plazas, de las ciudadanas y de los ciudadanos y buscarles un marco común que no podía ser otro que una nueva constitución. Ese proceso tiene que ser el fruto de una alianza de los de abajo, sin ninguna tutela de los partidos.
Son las ciudadanas y los ciudadanos, primero en Sevilla el 17 de diciembre pasado y después en Cádiz el 17 de marzo los que han activado el Poder Constituyente que dará paso a una Asamblea Constituyente. A poco más de dos meses de la Declaración de Cádiz (constituyentes.org) y sin ninguna campaña global de adhesiones, son ya cerca de seis mil las personas que se han incorporado al proceso y se han creado más de veinte asambleas pro-constituyentes. Desde obreros del metal a un centenar de profesoras y profesores universitarios, sumados a empresarios, artistas, masajistas, camareros y prostitutas, obreros de la construcción, informáticos, ingenieros, jornaleros, equilibristas, panaderos, escritores, cantautores y desempleados... andan ya en el proceso constituyente. Se discute, se negocia y se organiza, en la Península Ibérica, en las islas, y desde America Latina nos preguntan que cómo va el proceso.
Como todo movimiento de carácter popular, vamos caminando y aprendiendo, equivocándonos y corrigiendo errores, elaborando y organizando, sin otros recursos que no sean los que nosotros mismos aportamos. No estamos ni en la nómina de los banqueros ni en la del Estado. Vamos lejos y por eso vamos despacio aunque en algún momento tengamos que correr. Estaremos preparados.
Sin lugar a dudas, la activación del Poder Constituyente abre un potencial estratégico como no había existido otro en España desde 1931, ni siquiera en la transición democrática, donde todas las cartas estaban marcadas, incluida la Magna, donde los partidos políticos firmantes del pacto declaraban al Pueblo incompetente e incapaz para intervenir en su propio destino, en su vida diaria, sin la tutela de los partidos políticos. Partidos políticos que se blindaron en la Constitución de 1978, atribuyéndose todo el poder político y creando la casta del nuevo régimen para así garantizar que lo fundamental del viejo no cambiara.
No puede haber un proceso constituyente democrático bajo la tutela de los partidos políticos que actúan con los movimientos populares bajo el efecto piraña: te miran, te tocan e intentan devorarte. Después de su actitud con el 15M (a pesar de los errores de este) se puede decir que no han aprendido. Su naturaleza se lo impide. Andan perdidos y buscan un salvavidas aunque sea de piedra. Su falta de estrategia, la lejanía de los ciudadanos les hace travestirse buscando un voto cautivo cada vez más lejos de ellos y más cerca de los otros. No han aprendido ni siquiera de la rebelión de sus bases, que en la batalla contra las políticas neoliberales les han desautorizado frente a las élites cuestionando su papel de antídoto de lo que el régimen no controla.
Aviso, el proceso constituyente siempre va a estar en peligro porque atenta contra el poder establecido, y una vez que los actores que medran del viejo régimen, de una constitución ya deslegitimada, son conscientes de que la idea funciona, de que ya ha sido asumida por decenas miles de ciudadanas y ciudadanos, de que el Poder Constituyente está activado, de que se ha ganado la primera batalla, la ideológica, se pasa a ser el objetivo a abatir.
Solo habrá una constitución democrática si es el pueblo, que es el único soberano, quien la dirige. Lo demás será volver de una forma o de otra a una constitución parecida o peor si cabe que la de 1978.
Por todo esto, son las ciudadanas y ciudadanos conscientes de que esta constitución no les es útil para la defensa de sus intereses los que se empoderan a sí mismos y se auto-organizan en asambleas pro-constituyentes, como en Bolivia, Ecuador, Islandia.. y dirigen el proceso constituyente que dará paso a una verdadera constitución democrática, no oligárquica.

Marcos González Sedano

diumenge, 27 de maig de 2012

Primer aniversari del 15 M



LA MANIFESTACIÓ DEL 12M VA OMPLIR EL CENTRE DE LA CIUTAT AMB MILERS D'INDIGNATS
LA MANIFESTACIÓ DEL DISSABTE VA SER MULTITUDINÀRIA. FOTO: J.E.T.
La flama del 15M segueix viva a València
Des de Patraix, des d’Utiel o inclús des de Berlín. No importava la distància a recórrer, perquè l’important era sumar convidats a la celebració del primer aniversari del 15M, i demostrar que els indignats són cada vegada més i estan més molestos.
JOSÉ CARDONA. 14 maig 2012
Vota
| Resultat5 vots.
La núvia sempre és l’última a arribar a la boda i, de segur, que la que es va casar el passat dissabte a l’Església de Sant Agustí va complir amb la tradició.  Cap convidat comptava amb tanta gent  a la plaça, i el Rolls Royce del 51 en que viatjava va necessitar més temps del previst per travessar la multitud i perquè la deixara a la porta de l’històric edifici. Allí, ella, amb un somriure entre nerviós i feliç, començava el camí cap al sí vull.
Mentrestant, fora de l’Església, a només un mur de separació, milers de persones (8.000 segons la policia, 4.000 segons Interior) s’unien a altra celebració, la del primer aniversari del 15M. Una festa en la qual els convidats alçaven la veu per demostrar la indignació pels carrers de tot el món, inclosos els de València. Tot i això, un dels primers manifestants a arribar esperava més gent. “Crec que els mitjans de comunicació tenen un poder enorme, han perjudicat el moviment i el desànim al final acaba estenent-se”, explicava Antonio Gómez, un jove investigador que ja va estar a la rebatejada com plaça del 15M l’any passat.
“Quan el 15M ens sorprendre allà, tots els espanyols exiliats ens vam alegrar perquè vam veure que a Espanya s’estava movent alguna cosa”, ens explicava durant la manifestació Begoña Almoguera, valenciana afincada a Berlín.
“Després que s’acabara allò, vaig continuar participant en diferents accions i assemblees al barri de Patraix, i és veritat que hi ha molta gent que s’ha baixat del carro. Però, per sort, hi ha molta altra que hi ha anat pujant”,afirmava ja més animat, després de veure com les assemblees dels diferents barris i municipis continuaven arribant a la plaça i omplien de soroll i color la manifestació.
Un dels que arribaven i que fa poc que s’ha pujat al carro és David Marfil, estudiant de geografia i medi ambient. Als seus 22 anys, recordava com ha passat de la curiositat a compartir el sentiment del 15M. “L’any passat passava per la plaça a mirar, però no estava tan indignat com hui. El nou govern ja ha anat directament a pel poble amb les retallades, i ha fet insostenible la situació”, criticava mentre la cua de la marxa ja enfilava un carrer de Sant Vicent Màrtir, el qual, els manifestants que la encapçalaven, ja havien travessat molts minuts abans.
La indignació no mira distànciesProp de David es trobava Eva, que, en canvi, ja estava ben indignada des d’abans del 15M de 2011. “Ja feia temps que em plantejava una sèrie de coses que estaven passant al nostre voltant i que segons el meu punt de vista no em semblen justes. Pensava que la gent estava adormida fins que va arribar el 15M i, aleshores, hi vaig veure un raig de llum”, conta esta jove mestra, que no va dubtar a viatjar des d’Utiel únicament per sumar-se a l’aniversari.
Des de més lluny va vindre Begoña Almoguera, una jove que en aterrar a Manises el seu avió procedent de Berlín va posar rumb cap al centre de València.“Ja havia programat el viatge, però en saber que se celebraria la manifestació, no ho vaig dubtar. En aterrar he vingut, perquè a l’estranger estem molt pendents del 15M. És un exemple i allí també tractes de moure’t, però no és el mateix poder veure-ho en directe”, explicava mentre albirava una Plaça de la Reina que feia molt de temps que no veia.
Després de cinc anys treballant com a enginyera industrial a Alemanya, Begoña voldria retornar a València, però “quan hi vaig voler tornar, ja no podia. La situació laboral no et deixa, i quan el 15M ens va sorprendre allà, tots els espanyols exiliats ens vam alegrar perquè vam veure que a Espanya s’estava movent alguna cosa i que havíem de fer accions en eixa línia”“Allà hi ha molts moviments socials i també existeix un petit grup del 15M d’espanyols exiliats”, afegia alhora que ens recomanava visitar el blog d’estos espanyols amb ganes de tornar a casa.
Darrere de nosaltres, ja girant per un carrer de La Pau on els turistes s’amuntegaven per contemplar els milers de seguidors, pancartes i tisores de cartró gegants que circulaven a ritme de batucada, marxaven els pares de Begoña i Alfons Polo, amic de la família. Metge de professió, este home explicava amb sentit de l’humor que encara li queden uns quants anys “per arribar a iaioflauta”, però que, ja més seriós, creu que “per a nosaltres és un tema de compromís i solidaritat amb la gent jove. Sabem que el vostre futur és molt fotut i aleshores hem d’estar ací”.
Una carrera de fonsAmb la veu de l’experiència, Alfons afegia que, per a ell, amb el 15M “la flama ja està encesa. Però, tota flama, si no li tires un poc de llenya, es mor. I la llenya s'ha de tirar a poc a poc. No cal esperar grans coses en estos moments, però amb el temps, d’alguna manera, això sí que s’encendrà de veritat. És un treball a llarg termini”.
Una opinió que comparteix Luis, zelador, qui, poc abans que des de l’antic Palau de Justícia tiraren ous als manifestants quan estos passaven per davant, explica que “la major conquesta del 15M és que la gent té més consciència, que ja és molt, però li falta recorregut perquè és un territori molt difícil de conquerir”. Eixe territori és, per a Giuseppe Grezzi, assessor municipal de Compromís,“que els partits polítics sàpiguen que han de respondre als ciutadans”“El que no veuen clar les persones que estan ací és que es presenten unes determinades propostes, i després s’apliquen altres i només es pretenga atendre als ciutadans només cada quatre anys. Han de respondre en tot moment als ciutadans i, a més, obrir a la participació ciutadana en totes les decisions que es prenguen”, va afegir mentre la resta de manifestants, aliens a la nostra conversa, omplien el carrer Colom amb els seus crits, que demostraven que estan cansats de callar i que ja no volen consentir ni una més als polítics.
Finalment, la marxa va arribar a la plaça dels seus orígens, la del 15 de maig, on unes tanques protegien la mascletà nocturna de la Mare de Déu. Eixa que sempre s’ha llançat a vell llit del Túria i, casualment, este any tenia lloc al major espai símbol valencià de la indignació. Alguns no van poder aguantar el seu malestar i van tirar en terra les tanques i el material pirotècnic per ocupar la seua plaça. Una desfeta d’uns pocs que va deixar València sense encendre la flama de la mascletà, però que no pot tacar ni l’exemplaritat d’una manifestació pacífica, ni el comportament dels indignats, els quals, com deia Alfons Polo, ja han encés altra flama: la de la lluita per un món més just.
Compartir: