Un esguard de mar blava

                                                        Cròniques Personals original de Llum Sánchez 65 Jo vull dormir! això dèia l'Elisa de menuda quan la despertava pel matí per anar al col·legi. Ara ho dic jo, tinc fam de son, em confesse a mi mateix com si el fet de reconéixer-ho fés el miracle de satisfer la necessitat. Amb aquesta pífia de cos que sembla una caixa de gemecs, cóm es pot anar per la vida?. Una altra nit de gossos. "Ni un bé ni un mal dura cent anys" dèia la iaia quan ens sentia queixar-nos. De vegades vulgués anar-me'n lluny, ben lluny... a un lloc tranquil i solitari, on no em destorben els sorolls. Necessite escoltar el silenci...de vegades l'enyore, de vegades intente m'imaginar-me un ambient sense sorolls; de vegades volgués anar-me'n lluny...Sí, fugir, escapar, d'aquesta bombolla que em...