Memòries de la desmemoria 34
21 d'0ctubre 1987
Pepa Rovira i Tina Morales m'esperaven a berenar. Vaig acudir a casa d'aquesta en eixir de la feina. _ Perdoneu el retard_vaig dir. M'ha abordat una mare a l'eixida i no havia manera de convèncer-la que havia de venir a l'hora de Tutoria. _ No et preocupes nosaltres encara som de sobretaula. Afirmà la Pepa. _ Doncs si que haureu tingut temps d'analitzar_que era la paraula que utilitzaven per a designar les estratègies que els semblaven més adients pel que feia als homes, la seua conversa preferida. _ Vaja, en eix cas segur que ho tindreu tot enllestit._Vaig dir servint-me un te verd amb llima. _ Sí, per cert nosaltres ho tenim bastant clar. La que no sembla que ho tingues les coses clares ets tu. Va afirmar la Morales amb aires d'autosuficiència. _ Jo? En quin sentit? _ No et faces la pàmfila que sabem per on vas. _ Ho dubte cordialment perquè no ho sé ni jo mateixa... _ A tu t'agrada el...