Un esguard de mar blava

diumenge, 3, desmbre, 1989/Cap 75 La major part de la vida consisteix a dur a terme allò que tot el món diu que no pots fer.                                                          Walter Bagehot diumenge 4, desembre, 1989/ 71 "El major plaer de la vida consisteix a dur a terme allò que tot el món diu que no es  pot fer."                                                                       Walter Bagehot Per això sent que ha arribat l'hora d'escriure. S'ha trencat aquell estat d'innocència, d'alegria original...que em bloquejava perquè tan sols era capaç de sentir, de sentir intensament, que a penes podia parar-me a pensar, a...

dimecres, 1, desembre, 1989 / Cap 70 El més gran dels misteris, la manera d'unir unes lletres amb les altres.                                                                            Orhan Pamuk Llogar un pis per a nosaltres, si fossem lliures, quina meravella! Però no ho som, per a qué hi volem? No tenim temps, aqueix valor preciós, inestimable...cóm podríem ocupar-nos d'acondicionar-lo, o, si més no,  gaudir-lo...tot és tan limitat...tot s'acaba tan prompte. No sé si estic encertada. Dos dies per setmana que ell té reunió i jo gimnàstica, un dia que voldriem anar al cinema o al teatre...El cap de setmana de lliure disposició. Punt. Per a qué necessitem un pis on no poder anar mai? Els caps de setmana els podem passar al meu, qué més?Deu meu, jo vull ser realista i comp...

29, novembre, 1989/ cap 69 La història és una novel·la que  ha succeït; la novel·la, una història que hauria pogut succeir.                                                                 Edmón Goncourt Vaig tenir la certesa de que era així i ho preguí amb serenitat, com quan vaig somiar que havien de tallar-me el cap. Les meues vivències sobre la soledat no negue que han sigut força doloroses, per això vaig pensar que n'estava preparada. Per això quan em trobe alguna persona amb símptomes de soledat se'm remou quelcom per dintre. Voldria parlar-l'hi, dir-l'hi alguna cosa, consolar-la, fer-li saber que si s'accepta no es tan dolorosa...M'inspira una gran tendresa, llàstima, compassió, tot alhora, però no gose fer-ho, per pudor a penetrar en la intimitat de l'altre...i em limite a doldre'm del...

26, novembre, 1989 / cap 68 Malevaje, Les veritats que ens importen més sempre són dites a mitges. Baltasar Gracián, escriptor aragonès (1601-1658) Uns anys després quan ja hi era ací, sovint el silenci era tan  dens que es podia tallar, qualsevol soroll, de fora, el lladruc d'un gos, o  l'enrenou d'un avió, em feia companyia. Les primeres setmanes ningú em tocava  a la porta. Ningú et feia sonar el telèfon. I jo pensava que per la meua condició  de persona solitària no m'afectaria. Vaig viure aquell període en la més intensa  soledat, amb un neguit difícil d'explicar.  Inclús fa poc , Miquel es queixà dels sorolls del meu apartament, i recorde que  l'hi digué, els sorolls de vegades a mi em fan companyia... Un matí de diumenge, al novembre, em vaig alçar del llit i vaig mirar a través  dels cristalls cap a l'exterior. Malgrat que ja era prou avançat el matí no es  sentia un ànima. El silen...

Billie Holiday, My man 20,novembre, 1989 /cap. 67 El teu cabell fa olor de pintura, les meves mans d'adéus inútils. Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat 1944) Al mateix temps quina comtrapatida rebia? A banda del seu amor, la seua ajuda inestimable, la seua companyia, el seu temps, que amb gran esforç, sens bubte, em proporcionava...res més. Vull dir que el seu món romania velat per a mi. Jo no podia accedir a cap de les seues relacions, ésclar. El poc que conec ho he hagut de deduït de les seues referències...No pot ser d'altra forma. De vegades  ensopegàvem amb alguna persona que ens podia veure, es a dir veure'l amb una dona. Aquesta situació era, i és, violenta per a mi i compromesa. Jo havia d'amagar-me per anar amb ell?. De cap de les maneres era aquesta la relació d'igual a igual que jo tant havia desitjat. En aqueix sentit, i malgrat que passem molt de temps junts i la qualitat inqüestionable dels nostres sentiments, ara ja...

Billie Holiday- 1935 10, novembre, 1989/ cap 66 Ara faria això, trencaria papers, trencaria paraules cada vegada fent els trossos més menuts. Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993) No sé si ho hagués pogut fer, em pense que no. Però per a mi era important que ell comprenguera que no es tractava en absolut de fer-nos retrets un a l'altre per unes exigències fora mida. Volia fer-li compredre, en base al meu ideal sobre l'amor- tan bell com utòpic- que només en la mesura que forem capaços de respectar-nos, ho seríem d'estimar-nos. Havíem d'entendre que només, si érem capaços de respectar-nos, seríem capaçós d'astimar-nos, entenent per respecte un reconeixement muntu de les coses que per a un i a l'altre eren importants, la familia, les aficions, les amistades...Ho deia d'ensems que era conscient de la dificultat que això implicava. Perquè quan ell em confessava la necessitat imperiosa que sentia d'estar amb mi, jo n...

7, novembre 1989/cap.65 No vull conversar mai amb un home que hagi escrit més que llegit. Samuel Johnson, escriptor i lexicògraf britànic (1709-1784) Per què de vegades les reflexions em porten a una cruïlla, amb el meu capficament per voler entendre una situació sobre la que sé, de segur, que no tinc la suficient informació. Miquel tan bon punt es presenta la qüestió, es tanca com un ostra perlífera i no em parla de res o de quasi res del que fa quan no hi som junts. Sols em parla del que diu que sent, i jo m'ho he de creure, però mai d'allò que diu ella, ni del que fa, ni del que pensa. Aquests aspectes s'estenen davant meu una boira espessa entre la qual he de transitar. Tan prompte ens van coneixer Miquel em va dir que ell i la seua dona n'estaven separats de fet, que ell vivia al xalet, a una urbanització no massa lluny de la ciutat i que ella es quedà a la casa per tal d'atendre el negoci familiar. Tot i que es veien freqüentment. ...

dissabte, 4 novembre, 1989 Cap/ 64 Els intel·lectuals, els artistes, creiem que el sofriment ens ajudarà en l'art, com si aquest fos l'únic alè que ens pot ajudar a continuar. Però el sofriment, el busquem només per cinisme, com a eina de treball. Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) De vegades em sent egoista i mesquina. No sé com he pogut deixar-lo anar amb la preocupació d'eixir a soles. M'he penedit. No quedaven entrades per al jazz i la pel·lícula que he vista ha sigut tan roïna que me'n he eixit abans d'acabar-la. M'he passat tota l'estona pensant en ell. Els meus dubtes es dissipen. No m'imagine com seria la vida sense ell...Cada dia el necessite més, l'enyore més. Patix quan no està amb mi, he de reconéixer-ho. Avui hagúes pogut quedar-me a casa, escoltar música, escriure cartes, o qualsevol altra cosa, però no em feia a la idea d'estar-hi a soles. He pensat moltes coses al larg del dia. Necessitaria una alt...

Autora: Elvira Coderch Giménez Perquè de vegades les reflexions ens duen a una cruïlla amb aquest capficament meu per voler comprendre una situació, sobre la que sé a ulls clucs que no tinc suficient informació. Ell es tanca com un ostra perlífera i no parla de res, o quasi res, si més no amb mi. Sols em parla del que diu que sent i jo he de creure'l com si fos l'última veritat de Credo. Del que es porta amb amb ella, però, però ni parlar-ne, ni del que fa, ni del que pensa. Pel que pertoca a aquest afer davant meu s'estén una gran incògnita, un núvol espès. Jo vaig notar des d'un principi que ni de gairell parlava de la seua relació. Es va limitar a esbossar-la amb unes línies molt generals, que gairebé no han variat d' ençà. Llavors vaig pensar, molt ha de preocupar-li la situació per a tancar-se en aquest mutisme, tantes coses que m'explicava de primeres...Tot seguit vaig aparcar el tema, i jo, molt aristocràtica,vaig limitar-me a mostrar-li re...

 dijous, 2 novembre,1989/ cap 62 Tot és bo quan és excessiu. Marquès de Sade, escriptor francès (1740-1814) Per què acabà la nit tan malament?Fou de sobte, enmig d'una passió demolidora- jo mai hagués pogut imaginar que es podria arribar a sentir així- Fèiem l'amor com si fora l'última cosa que faríem en la vida, sense treva, a la desesperada...Fou enmig d'aquest estat quan de sobte ell es sentí malament i em demanà que ens detinguérem, que se'n havia d'anar. Just vaig entendre el sentit de les seues paraules i em vaig mantenir a distància, mentre reprimia el meu desig d'abraçar-lo. M'ho va repetir algunes vegades. Al llarg de la nit hi havíem fet referència, algunes vegades, a sa mare, la recordava, encara es sentia encara lligat a ella. M'explicà un somni, un malson que hi havia tingut feia pocs dies...Però en eixos moments, quan parlava d'anar-se'n era tot una altra cosa...Em confessà que es sentia cansat de viure i que de...

dimecres, novembre, 1989/ cap 61 No sentireu mai el veïnat content de la calor de cada estiu: sempre és excepcional, sempre en fa massa, mai no recordem que l'estiu anterior en feia exactament la mateixa. Mai no recorden que la sequera és el nostre estat habitual, la nostra condició històrica . Joan F. Mira (València 1939) Em caic de son i de cansament però necessite escriure, Em cal fer-ho perquè pense que dec deixar constància d'aquests dies, d'aquesta passió, d'aquest amor insòlit, també d'aquest dolor que de vegades arriba a ser corrosiu com un àcid. Quan de temps podria gaudir d'uns moments inoblidables...Voldria fixar-los d'alguna manera, immobilitzar-los perquè no es perderen en fluir inexhaurible del temps i de les coses, conservar en tota la seua bellesa aquest sentiment, ni que només fos per recordar-lo. Ahir férem l'amor a l'escala. Dit així sembla un disbarat, una sofisticació innecessària...però no, fou una ec...

   dijous, 30 d'octubre, 1989/ cap 60           Hi ha sentiments que es fan malbé, si s'expliquen en detall. Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca 1940)          Pense amb fredor, ara necessite ser freda i lúcida per poder comprendre la situació i encertar la manera d'enfrontar-la. Perquè si tot açò és cert, també ho és que s'ho ha treballat amb una habilitat especial, com un prestidigitador experimentat que mostra les mans abans d'abordar innombrables trucs de màgia. Ell era així, abans es guanyava la confiança, et feia creure que el que feia ho feia de cor, que mai no mentia, mai. Al llarg d'aquest cinc mesos que portem aquesta relació, he de reconéixer-, sigut la dona la dona més feliç del món, encara que dit així sone a vulgaritat. Mai no m'he sentit tan admirada, tan estimada, tan desitjada. Si ho mire des d'aquest punt de vista ha estat una bella història d'amor. En ...

Les fulles mortes 29, 0ctubre,1989/ cap 59 Sempre necessitem unes quantes persones a qui poder dir les coses, les bones i les dolentes. Mercè Ibarz (Saidí, Baix Cinca 1954) Fa pocs dies vaig tenir un somni. Vaig somiar que “M'havien de tallar el cap, tenia una certesa absoluta. No, jo no havia fet cap mèrit, tan sols sabia que m'havien d'executar, era inevitable. Anava en companyia del meu germà i arribàrem a un jardí il·luminat per un sol onejat i de color bromós, on ens trobarem a la nostra cosina Cristina. Formaven un grup de gent al voltant d'una taula del jardí. Jo pensava, i comentava amb tots ells el que passaria. I com que no podia eludir aquest fet el que demanava era que arribat el moment que fos ràpid i ben fet i que no em feren patir inútilment.” Bo, van a tallar-me, si no el cap, part de l'ànima. No sé que passarà després però que me l'han de tallar és cert. No sé si ploraré, si m'enfonsaré, si em donaré a la vid...

Ja és sabut que a Holanda, i en particular Amsterdam, s'hi identifica també pels molins. Nosaltres vam tenir el plaer de contemplar-los de lluny, d'aprop, per fora i per dins, es que queden, esclar perquè gran nombre d'ell van desapareixer per la creixent urbanització; hiu en resten només set. L'estructura està determinada per la part del molí que és mòbil al vent: Cap, base, o totalitat del cos (molí giratori de cap o base giratòria). A mi em van semblar per dins d'una gran complexitat. No obstant un molí és una imatge de conte. Us imagineu quantes coses que podien passar dins el molí, atès que la seua misió eren, uns per drenar i expulsar l'aigua, d'altres, serrar, d'altres per premsar llavors oleaginoses. En fi aquelles màquines tan imponents con senzilles suggerien mil relats enmig del bosc i sota un cel tan dolç.    

 NINA SIMONE diumenge, 10 de Juny, 1989/cap 58 No debades, vivim per mostrar el més gran dels tresors: les solituds que compartim, cada instant en què batega el verb, totes les músiques de l'aigua. Vicent Alonso (Godella, l'Horta 1948) La idea del programa de radio va engrescar a les meues companyes d'allò més, Berta Feliu, poseïa un refinat sentit del humor, Lídia Conti, amiguíssima de Berta, les dues es potenciaven i fornien diàlegs molt ocurrents i Clara soler, que sabia estar a l'altura de les circumstàncies. La primera reunió, després d'haver arribat al consens, va ser ca Lídia. Vam acordar de que cascuna tendria uns trenta minuts de participació directa i es faria càrrec de donar-li contingut a una de les quatre seccions que formarien la programació. El títol del programa, “I tu, com t'ho montes? ” Per a un divendres de vuit a deu, es tractava de informar sobre espectacles cinema, música, teatre, etcètera, açò anava a càrrec de Lídi...

crash-course-molt interessant- clica aquí Chris Martenson www.chrismartenson.com            Traducción de Manuel Talens. Voz en  off  de Atenea Acevedo. Palabras iniciales sobre el   Crash   Course La terrible crisis económica que actualmente padece nuestro planeta amenaza con llegar a ser una reedición posmoderna de las epidemias de peste bubónica que asolaban el medievo y ante las cuales el ciudadano común se sentía totalmente desprotegido. Ahora, igual que entonces, nadie entre los poderosos parece saber cómo atajarla, pero todos perciben –aunque no lo digan– que las consecuencias pueden ser devastadoras, no sólo en cuanto a la ingente cantidad de riqueza que ya se ha destruido (y se seguirá destruyendo), sino también en cuanto a la amenaza de desempleo generalizado, hambrunas, miseria y muerte, que está haciendo añicos la supuesta invencibilidad del capitalismo. Y lo peor es que los gobiernos occidentales –que contr...

18, maig,1989 Tot el que sabem del món és incomplet, és inexacte. Cada dia se'ns presenten dades i més dades que anul·len un coneixement previ, el mutilen o l'eixamplen. Com que aquest coneixement és incomplet, és com si no sabéssim res. Witold Gombrowicz, escriptor polonès (1904-1969) El més que ve acabe el curs. Amb la qual cosa tinc l'oportunitat de canviar de centre. En aquest no acabe d'encaixar. És una centre massa gran, de tres línies, això vol dir que en som uns quaranta al claustre. La major part castellanoparlants, alguns d'ells es mostren molt reticents amb la llengua del País Valencià. Cert que han fet els cursos que de capacitació lingüística però sols perquè el govern socialista a través de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, ho incloïa la majoria del companys ho han fet perquè s'han sentit pressionats. Alguns, com que son tan tremendistes, s'han afanyat a fer-los per por a que els forçaren a un canvi de d...

diumenge, 28 març,1989 Les llegendes més estúpides són les que ens empassem més àvidament, badocs assedegats de prodigis que som tots nosaltres.                                            Joan Sales (Barcelona 1912-1983) Me'n anava a Madrid amb Joana, que hi havia vingut de visita. Cap de les dues ens vam adonar que era el dia del canvi de l'hora. Quan ens hem presentat a l'estació el nostre autobús ja hi havia eixit. Porca misèria! M'he penalitzat amb no anar. Ara en soc a casa, escolte música i escric. Escric perquè he provat a gravar amb la intenció de fer unes proves de gravació per al programa de ràdio i l'aparell, però, es nega, diu que no grava i no grava. Una mica desafeccionada m'he vestit de calça i sabata de tacó i m'he dirigit al Musical a veure un...

Per fi he arribat al que volia ser de gran: un nen. Joseph Heller, escriptor nord-americà (1923-1999) dimecres, 2 d'abril, 1989 M'havia entrat la dèria de mirar als diaris les ofertes de treball .I ves per on un dia vaig llegir: “ Es necessita locutora de ràdio en valencià...” Ostres, tu, no pot ser, m'ho hauran fet els ulls, es massa. Torne a llegir. Doncs diu això. Un telefon, que concerte una entrevista. Es tractava de cobrir una vacant que havia quedat lliure. Quedem en entrevistar-nos, tal dia a tal hora. Però es pot tenir més sort? Clar, que es tracta d'una modesta emissora comarcal. Tan se me'n dona, vaig a presentar-me i prou. La radio, el somni de la meua vida...Vaig començar a ballar amb el diari obert com parella el vals de l'obertura de Faust, per tot l'apartament. Tal dia a tal hora em vaig presentar “ arreglà però informal”. Una escala estreta donava accés al local instal·lat a la part de dalt d'un bar. Pudia a refreg...