Memòries de la desmemoria/ cap 71

diumenge, 3, desmbre, 1989/Cap 75 La major part de la vida consisteix a dur a terme allò que tot el món diu que no pots fer.                                                          Walter Bagehot
diumenge 4, desembre, 1989/ 71
"El major plaer de la vida consisteix a dur a terme allò que tot el món diu que no es 
pot fer."
                                                                      Walter Bagehot










Per això sent que ha arribat l'hora d'escriure. S'ha trencat aquell estat d'innocència, d'alegria original...que em bloquejava perquè tan sols era capaç de sentir, de sentir intensament, que a penes podia parar-me a pensar, a elaborar el pensament. No em deixaves temps. Ara es tot altra situació. Els dies van passant i els petits drames de cada dia es succeïxen amb una celeritat obscena. I em fa l'efecte que si no m'impose el deure de capturar aquests moments perdré una part molt important de la meua història.

Potser siga aquesta la raó d'escriure ara tan sovint. Amb to i això soc conscient que malgrat el desig de transcriure-ho d'alguna manera, només arriben al paper alguns pensaments esfilagarsats, incomplets i mal embastats, un esbós massa suscite d'aquesta realitat que ara m'ha tocat viure.

Al principi no podia imaginar mai per mai el que ha vingut després. Jo em resistia -potser encara em resistix- a donar solta a aquest sentiment que ell m'inspira. Però note que dia per dia va guanyant-me, que no sé si claudique perquè me l'estime o perquè em canse també de lluitar amb mi mateix com si fos amb un vell enemic. M'adone que poc a poc oferix menys resistència a la idea de compartir la vida amb ell, a tot això d'ensems soc conscient del perill del meu lliurament.
Encara no sé si marro i aquest constituïx l'error més esplendorós de quants he pogut cometre, és fàcil que siga així, encara que només el temps podrà donar la resposta. Volguera pensar que la plenitud d'aquests moments han pagat la pena. Que encara que no tinga cap futur i que ja no estem en l'edat de fer ximpleses, haver gaudit la joia d'aquest encontre serà la millor cloenda. Si aquest estat s'ha aconseguit a força d'ignorància, ho lamentaré, amb tot em quedarà la satisfacció d'haver sigut fidel als meus principis, la intenció d'assolir una relació en termes d'igualtat i de no haver-me detingut davant de cap confrontació que, per dolorosa que haja estat, sempre que aportara alguna claredat a l'hora de fer una valoració.

Sembla que busque alguna justificació a algun possible fracàs. Aquest fantasma planeja incansable sobre els nostres caps. Per què estimar suposarà un cost tant alt en sofriment.
Per altra banda, si tot el que ocorre és perquè tinc una visió parcial de Miquel i de les seues circumstàncies, si no tinc ara a l'abast una informació que podria fer canviar el curs de les coses, si soc carn de traïció per la meua ingenuïtat, una vegada més hauria de fer “mutis pel fòrum” amb l'amarg convenciment de que s'ha acabat la representació, però també amb la satisfacció d'haver-me lliurat amb cos i ànima al paper que en aquest moments m'ha tocat interpretar. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies