Memories de la desmemòria/cap 57




18, maig,1989

Tot el que sabem del món és incomplet, és inexacte. Cada dia se'ns presenten dades i més dades que anul·len un coneixement previ, el mutilen o l'eixamplen. Com que aquest coneixement és incomplet, és com si no sabéssim res.
Witold Gombrowicz, escriptor polonès (1904-1969)

El més que ve acabe el curs. Amb la qual cosa tinc l'oportunitat de canviar de centre. En aquest no acabe d'encaixar. És una centre massa gran, de tres línies, això vol dir que en som uns quaranta al claustre. La major part castellanoparlants, alguns d'ells es mostren molt reticents amb la llengua del País Valencià. Cert que han fet els cursos que de capacitació lingüística però sols perquè el govern socialista a través de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, ho incloïa la majoria del companys ho han fet perquè s'han sentit pressionats. Alguns, com que son tan tremendistes, s'han afanyat a fer-los per por a que els forçaren a un canvi de destinació, a la zona castellana. Resultat, ha crescut l'animadversió que manifesten per la llengua molt d'ells. Als que vam arribat amb l'especialitat de Valencià alguns company ens va negar la paraula i fins i tot vam arribar a anomenar-nos “robacursos” atès que el Coneixement del medi i les Ciències socials s'havien d'impartir en valencià. La direcció, al començament de curs, es va limitar a complir les orientacions rebudes de la Conselleria d'Educació pel que fa l'assignació de cursos al professorat i ho va fer com estava establert per llei, tot tenint en compte la capacitació lingüística. En fi, aquesta situació que es va crear al principi ha persistit fins ara i ha resultat ben incòmoda. Això afegit a les condicions d'ubicació de centre, on es podrien donar problemes sanitaris, m'han fet prendre la decisió de demanar el trasllat. Ho sent pel l'alumnat, el meu grup ha estat dels millors que tingut i hem creat uns vincles d'empatia i col·laboració, fin i tot amb els pares, extraordinaris. Em sent afortunada d'haver-los portat. Em costà prendre la decisió per ells.
Em sent esgotada, necessite canviar d'aires. Veure de demanar un centre més menut i, si no fos molt demanar, que tingués altre ambient. Mentrestant he guanyat en experiència. Soc conscient de que tinc la gran sort de que m'estime molt la meua feina. Sobretot perquè em demana una actualització constant i això és un gran estimul. També trobaré a faltar a les meus estimades companyes de cicle Delia i Mar amb les que he estat molt a gust i ens hem rigut a dojo. I a Toni que és de sucre.
“Bon vent i barca nova” ens direm dintre d'unes setmanes. Després poc a poc, sense voler ens distanciarem, perquè per dissort, és inevitable. I Quedarà una nova experiència viscuda, enriquidora, única...I l'estima que romandrà per sempre en el record dels moments compartits.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies