Memòries de la desmemoria /cap 66

Billie Holiday- 1935


10, novembre, 1989/ cap 66
Ara faria això,
trencaria papers, trencaria paraules
cada vegada fent els trossos més menuts.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)

No sé si ho hagués pogut fer, em pense que no. Però per a mi era important que ell comprenguera que no es tractava en absolut de fer-nos retrets un a l'altre per unes exigències fora mida. Volia fer-li compredre, en base al meu ideal sobre l'amor- tan bell com utòpic- que només en la mesura que forem capaços de respectar-nos, ho seríem d'estimar-nos. Havíem d'entendre que només, si érem capaços de respectar-nos, seríem capaçós d'astimar-nos, entenent per respecte un reconeixement muntu de les coses que per a un i a l'altre eren importants, la familia, les aficions, les amistades...Ho deia d'ensems que era conscient de la dificultat que això implicava. Perquè quan ell em confessava la necessitat imperiosa que sentia d'estar amb mi, jo no véia la manera d'armonitzar les dues questións sense que una o l'altra ixquera perjudicada. Doncs si Miquel dispodava d'un temps limitat i jo en disponia d'altre, fer coincidir els nostres temps per estar junts ja era un guany, i si a més interposaven famílies, amistats...gustos; resultava impossible. És cert que algunes d'aquestes coses les podíem compartir, i de fet he tractat d'integrar-lo en la meua vida, i ho he fet amb tota sinceritat, amb tot el risc i amb totes les conseqüències.

Ell coneix el meu món, perquè jo se'l he fet conéixer, familia, amics, companys... Tot un mossaic de gent que ha desfilat per davant d'ell. Amb la recança que em produia la mentida d'haver de dir que era lliure- amb tot el que em desagrada mentir- No hi havia una altra forma, jo era el salvaconducte per introduir-lo al meu món, molt més convencional per altra banda, d'altra manera ni jo haguéra gosat fer-ho, ni els meus acceptar-ho.

Amb això, jo, que era la que volia mantindre'm a cobert, en posava palesament en situació de que algú, algun día, per qualsevol motiu em descobressi. I perdre al ulls d'aquests que tant m'estime tota gran la credibilitat i el respecte que des de sempre es he inspirat.

Malgrat tot ho he fet, i ho he fet perquè he gosat córrer el risc, i perquè sé que tot en la vida té un preu. De vegades finalment aqueix preu està per damunt de la compensació que em propociona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Errores, por Juan José Millás.