Memòries de la desmemoria/cap/ 67

Billie Holiday, My man






20,novembre, 1989 /cap. 67

El teu cabell fa olor de pintura,
les meves mans d'adéus inútils.

Francesc Parcerisas (Begues, Baix Llobregat 1944)

Al mateix temps quina comtrapatida rebia? A banda del seu amor, la seua ajuda inestimable, la seua companyia, el seu temps, que amb gran esforç, sens bubte, em proporcionava...res més. Vull dir que el seu món romania velat per a mi. Jo no podia accedir a cap de les seues relacions, ésclar. El poc que conec ho he hagut de deduït de les seues referències...No pot ser d'altra forma. De vegades  ensopegàvem amb alguna persona que ens podia veure, es a dir veure'l amb una dona. Aquesta situació era, i és, violenta per a mi i compromesa. Jo havia d'amagar-me per anar amb ell?.

De cap de les maneres era aquesta la relació d'igual a igual que jo tant havia desitjat. En aqueix sentit, i malgrat que passem molt de temps junts i la qualitat inqüestionable dels nostres sentiments, ara ja sens bubtes, no hi érem en igualtat de condicions.

Supose que aixó no importa massa, segons se mire. Potser siga filar molt prim, una dèria del meu carácter analític, en excés perfeccionista. I que la raó siga senzillament que res mai no és perfecte. I que en aquesta imperfecció rau misteriosament l'essencia de la seua bellesa.