Memories de la desmemoria/ cap 55




Per fi he arribat al que volia ser de gran: un nen.

Joseph Heller, escriptor nord-americà (1923-1999)




dimecres, 2 d'abril, 1989


M'havia entrat la dèria de mirar als diaris les ofertes de treball .I ves per on un dia vaig llegir:
Es necessita locutora de ràdio en valencià...” Ostres, tu, no pot ser, m'ho hauran fet els ulls, es massa. Torne a llegir. Doncs diu això. Un telefon, que concerte una entrevista. Es tractava de cobrir una vacant que havia quedat lliure. Quedem en entrevistar-nos, tal dia a tal hora. Però es pot tenir més sort? Clar, que es tracta d'una modesta emissora comarcal. Tan se me'n dona, vaig a presentar-me i prou. La radio, el somni de la meua vida...Vaig començar a ballar amb el diari obert com parella el vals de l'obertura de Faust, per tot l'apartament.
Tal dia a tal hora em vaig presentar “ arreglà però informal”. Una escala estreta donava accés al local instal·lat a la part de dalt d'un bar. Pudia a refregits.
Quan em vaig presentar al Pere, un personatge que anava de factòtum li vaig fer gràcia, s'ho vaig notar en els ulls. Em va parlar d'un programa setmanal, de dues hores de duració, sense concretar la ubicació a l'horari, tot i que probablement fora divendres de vuit a deu. Genial, vaig pensar. Quin contingut? Això era cosa meua , havia de crear un programa que s'avingués a aqueixa franja horària, donar-li contingut. Després i presentaria el projecte a la direcció de l'emissora. Com que soc tan figa no vam parlar de diners. Ja arribaria el moment vaig pensar, no anava a parèixer massa interessada. Em va presentar un parell de paios que hi rondaven pel poc espai en el que s'encabia l'emissora, em va fer veure les dependències que no tot plegat podien no podia ser més caspós. Però què punyetes, jo volia el treball i n'estava disposada a fer de budell, cor, amb tal aconseguir-lo.
Vaig tornar a casa tan contenta i pensant ja amb un muntó de projectes que quasi no veia la carretera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies