Memories de la desmemòria/cap 58
NINA SIMONE
diumenge, 10 de Juny, 1989/cap 58
La idea del programa de radio va engrescar a les meues companyes d'allò més, Berta Feliu, poseïa un refinat sentit del humor, Lídia Conti, amiguíssima de Berta, les dues es potenciaven i fornien diàlegs molt ocurrents i Clara soler, que sabia estar a l'altura de les circumstàncies. La primera reunió, després d'haver arribat al consens, va ser ca Lídia. Vam acordar de que cascuna tendria uns trenta minuts de participació directa i es faria càrrec de donar-li contingut a una de les quatre seccions que formarien la programació. El títol del programa, “I tu, com t'ho montes?” Per a un divendres de vuit a deu, es tractava de informar sobre espectacles cinema, música, teatre, etcètera, açò anava a càrrec de Lídia Conti. Berta Feliu donava a conèixer novetats discogràfiques, mentre les comentava. Clara anava d'entrevistadora a algun personatge interessant, músic, pintor, actriu...I jo dirigia el programa i m'ocupava del darrer temps amb un relat original que escriuria i faria una lectura interpretada cada setmana. No sé per què se'm va acudir nomenar-lo: Històries sense futur.
diumenge, 10 de Juny, 1989/cap 58
No debades, vivim per mostrar el més gran dels tresors: les solituds que compartim, cada instant en què batega el verb, totes les músiques de l'aigua.
Vicent Alonso (Godella, l'Horta 1948)
Vicent Alonso (Godella, l'Horta 1948)
La idea del programa de radio va engrescar a les meues companyes d'allò més, Berta Feliu, poseïa un refinat sentit del humor, Lídia Conti, amiguíssima de Berta, les dues es potenciaven i fornien diàlegs molt ocurrents i Clara soler, que sabia estar a l'altura de les circumstàncies. La primera reunió, després d'haver arribat al consens, va ser ca Lídia. Vam acordar de que cascuna tendria uns trenta minuts de participació directa i es faria càrrec de donar-li contingut a una de les quatre seccions que formarien la programació. El títol del programa, “I tu, com t'ho montes?” Per a un divendres de vuit a deu, es tractava de informar sobre espectacles cinema, música, teatre, etcètera, açò anava a càrrec de Lídia Conti. Berta Feliu donava a conèixer novetats discogràfiques, mentre les comentava. Clara anava d'entrevistadora a algun personatge interessant, músic, pintor, actriu...I jo dirigia el programa i m'ocupava del darrer temps amb un relat original que escriuria i faria una lectura interpretada cada setmana. No sé per què se'm va acudir nomenar-lo: Històries sense futur.
I a partir d'aquest plantejament vam començar a funcionar. Ens preparaven prèviament els textos, la música...Més a banda improvisàvem sobre la marxa, cap de nosaltres teníem experiència però ho suplíem amb voluntat i preparació. També podien participar els escoltants i tocar per explicar-nos com pensava ell o ella passar aqueixa nit de divendres. Conserve un bon record de la nostra aventura radiofònica. A cada programa anàvem superant les falles que, hi havíem observat a la pròxima la reunió. Introduíem els canvis que calia perquè el següent programa fos, si més no, un poc millor.
Quan acabàvem n'estaven amb l'adrenalina pels núvols i solien anar al barri del Carme per prendre una copa i comentar-lo i fer contactes per a futures col·laboracions.
I així varem continuar unes quantes setmanes. Fou breu però intens. Un dia l'Arseni Verdú, el responsable, ens va dir que haurien de canviar-se de local per millorar les instal·lacions,-que falta feia- i traslladar-se a un poble proper. Entretant interrompien les emissions i ens emplaçava per continuar amb la nova emissora quan estigués a punt.
Comentaris