Un esguard de mar blava

Com tots els viatges aquest també ha estat "ple de ventures, ple de coneixença". Tot viatge comporta un rics, ja ho sabem, mai no són perfectes, els de "lluna de mel" tampoc, però es coneix altra gent, es contemplen altres terres, s'escolta altra llengua, es descobreixen altres racons, sabors, colors...llums. Es tot un aprenentatge que et fa sentir-te més humil en endinsar-te per indrets desconeguts. La gent de Trieste és amable- això, com totes les generalitzacións, no és cert. També en he coneguts dels altres.  La ciutat en temps va pertànyer a l'imperi Austrí-Hongarès i al castell de Miramar van viure membres de la família real. Encara que las seua història no va acabar acabar massa bé. Amb tot a mi em va semblar un lloc molt especial, la mar, la muntanya i la pròpia ciutat s'adiuen per fomar un conjunt acollidor i quasi familiar, per les moltes afinitats que compartim.

Aquesta vegada la destinació serà Trieste . Per primera vegada visitaré la ciutat, segons diuen, més europea de l'estat. Amb aquest país que m'encisa mantinc un contenciós afectiu, ho reconec. És allò que t'atreu irresistiblement però que després, per aquells imprevists que guaiten des de qualsevol racó d'un espai llunyà i desitjat alhora et ve, sense saber d'on, una certa inquietud, una enyorança, un esguerall de somni, a penes pressentit, a penes esbossat...Com si uns fils misteriosos et lligaren a aquells llocs, a aquelles terres, a aquells cels, a aquells mars...Estranys i propers tot d'una, una paradoxa, una entelèquia. Coses que es mouen i es remouen a l'endins de la pròpia sensibilitat. Potser encara resten vestigis d'una història compartida. Potser és com l'espill de l'aigua que ens torna la pròpia imatge distorsionada i trèmula però real.

Dedicado a Araceli Merino Una mañana me levanté, me miré en el espejo y vi una mujer triste de expresión avinagrada. De pronto caí en la cuenta de lo que me pasaba:¡ había perdido la risa! En ese instante me sentí vacía como una concha de playa. La cosa no pintaba bien. Quizá fuera por eso que me encontraba deshecha, no podía dormir, ni hacer el amor, ni gastar bromas, ni contar chistes...El mundo para mi se había convertido en algo borroso y gris. Así que no me lo pensé dos veces y tan pronto pude reunir las pocas fuerzas que me quedaban en mi maltrecho cuerpo, me puse ropa cómoda, me calcé unas zapatillas y decidí salir en busca de la risa. Deambulé por calles y plazas, por pueblos y ciudades, por caminos y senderos...Allá donde iba solo encontraba gente apresurada, caras preocupadas...miradas indiferentes. Finalmente, sedienta y cansada, me senté sobre una piedra junto a unos matojos en pleno campo. El sol, de vez en cuando, guiñaba un ojo entre las nubes. M...

Confesse que a mi sempre m'ha atret la personalitat d'aquesta dona. Una xiqueta asseguda amb la seua germana a un orfenat del centre de França que espera, inútilment, cada diumenge, que el seu pare vinga. Molt jove encara passa per artista de cabaret. Una modesta costurera a una sastreria de províncies. Una jove cortesana que busca la manera de trobar-se a si mateixa enmig d'una societat decadent. D'entrada rebutja la idea del matrimoni, al que la dona estava predestinada per condició de sexe. Coneix l'amor i s'entrega sense reserves. Va formant-se i delimitant allò que vol fer en la vida: treballar i aconseguir una independència econòmica. Avançada al seu temps, trenca amb tots els convencionalismes escleròtics que encotillaven a la dona. Fins arribar a donar-li expressió a la seua creativitat i al seu talent. En algun lloc vaig llegir sobre ella que per a les dones va ser nefasta, ens va ensenyar a fumar i a prendre el sol, hàbits que pel temps s'han...

Es tracta d'una adaptació contemporània de la novel·la "La Princesa de Clèves" de Madame La Fayette, que trasllada l'acció des de la cort d'Enrique II per examinar l'amor a un col·legi del Paris actual. Una jove Junie, de 16 anys, canvia de col·legi a mitjant curs, després de la mort de la seua mare. La ubiquen a la mateixa classe que al seu cosí Mathias, qui l'ajuda a integrar-se al seu grup d'amics. Encara que Junie té a tots els xics als seus peus, ella tria al més reservat i tranquil, Otto Clèves. Però Junie no tarda en descobrir el gran amor, Nemours, el seu professor d'italià. Amb tot, la seua passió està condemnada al fracaç: Junie no vol rendir-se als seus sentiments i s'obstina en negar-se la felicitat que, per a ella, és només una il·lusió. Malgrat els tres-cents anys que té l'obra original el director ha sabut ancorar-la en l'actualitat i dotar-la d'una autenticitat que a mi em suggerix les grans tragèdies gregues...

NOTA DE PREMSA ACPV i l’STEPV denuncien el Conseller Font de Mora per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de “català” Toni Gisbert , coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Alfons Esteve (delegat sindical en la Universitat de València de l’STEPV, advocat, tècnic lingüístic i també membre de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV) i Marc Candela (responsable de comunicació de l’STEPV) han comparegut en roda de premsa conjunta de les dues entitats per a presentar la denúncia que l’associació cultural i el sindicat han decidit de presentar contra el Conseller Font de Mora. El coordinador d’ACPV ha fet, en la roda de premsa, dues reflexions. La primera és la consideració de la gravetat que un dels màxims representants del Govern autonòmic no respecte les diverses sentències judicials que reconeixen la titulació de Filologia Catalana com a títol s...

octubre 1987 cap 31 Ahir vaig anar a l'estació del Nord a rebre a una excompanya i amiga molt estimada, que venia a visitar-me, en resposta a la meua invitació. Quan ens vam veure ens abraçarem per uns instants i ens mirarem amb els ulls entelats. Ja no eren aquelles mestres joves d'abans, plenes d'il·lusió per canviar el món. Potser eren nosaltres les que havíem canviat, i molt. A les postres Remei em va observar uns instants. Què et passa? et trobe molt prima i el color dels teus ulls és més intens... Vaig juguetejar amb unes molles de pa que restaren sobre les estovalles. De sempre tenia la facultat guaitar el meu interior com a través d'un cristall. No sé, em trobe confosa. Fa poc temps vaig conèixer algú...Ja, ja sé que no és el millor moment, carretege encara una pila de problemes...i tanmateix...Qui m'ho havia de dir, em passe el dia esperant la seua telefonada. I ell? Ell no és lliure, això complica més la situació. Vaig anar a pel cafè. Pren, tas...

Autor: Un relat de Vladimir A quell matí vaig intuir que alguna cosa no anava bé des del moment que la portera de l'escala va barrar-me el pas amb l'escombra i, picant-me l'ullet, va descordar-se el botó superior de la brusa, sota la qual s'insinuava un bust tou, maternal, solcat de delicades venes blavoses. Vaig aconseguir esmunyir-me entre la paret i la càlida ofrena, excusant-me -"faig tard a la feina"-, però al carrer no podia deixar de percebre les mirades estranyament lascives que em dirigien els vianants, i en el vagó del tren una noia de llavis molsuts s'entestava en amanyagar-me el sexe aprofitant el sotrac i l'amuntegament de viatgers. Mentre atenia als clients a l'oficina, van assetjar-me diverses secretàries: algunes es limitaven a xiuxiuejar-me obscenitats a cau d'orella, però una d'elles, durant la pausa del dinar, va acorralar-me contra una fotocopiadora i, desempallegant-se dels sostenidors amb la destresa d'una e...

Cercle virtuós 6ª "R" del cercle virtuós Reutilitzar /reciclar Cap persona amb bon sentit no nega la necessitat de reduir el malbaratament desenfrenat, de combatre l'obsolescència programada dels productes de fàbrica i de reciclar els residus no directament reutilitzables. Les possibilitats són moltes i sovint han estat provades en una escala reduïda. Per exemple, a Suïssa, les empreses Rohner i Design han concebut i produït un teixit per a la tapisseria que es descompon de una manera natural quan acaba el seu cicle de vida. Altres empreses han creat unes moquetes que, un cop usades, es poden utilitzar com a capa de palla als jardins perquè estan formades de matèria orgànica. El gegant alemany de la industria BASF ha imaginat un teixit de fibra de niló indefinidament reciclable que, un cop usat el producte al qual ha donat vida, pot ser descompost en els seus elements essencials abans de ser utilitzat en nous productes. El 1990, Xerox -empr...

Cercle virtuós 5º "R" del cercle virtuós Reduir "Reduir" significa, en primer lloc, disminuir l'impacte sobre la biosfera de les nostres maneres de produir i de consumir. Es tracta de limitar d'entrada el sobreconsum i la increïble malversació que es deriven dels nostres hàbits: el 80% dels bens posats al mercat només són utilitzats una sola vegada, abans d'anar a parar directament a les escombreires! Avui, els països rics produeixen 4.000 milions de tones de residus a l'any. La producció d'escombraires domèstiques per habitant és de 760 kg a l'any als Estats Units, 380 a França i 200 kg a la majoria del països del sud. Altres reduccions són desitjables, des dels riscos sanitaris fins al temps de treball. La reducció dels riscos sanitaris huria de comportar "precauvenció" (prevenció/precaució), més aviat per la reparació- recordem que, el 2005, les farmàcies franceses van vendre 2.600 milions de capses i flasco...

C      Cercle virtuós 4ª "R" del cercle virtuós    Relocalitzar "Relocalitzar" significa produir localment, en la part essencial, els productes destinats a la satisfacció de les necessitats de la població, en empreses locals finançades per l'estalvi col·lectat localment. Tota producció que es pugui fer a escala local per a les necessitats locals hauria, doncs, de ser realitzada localment. Si les idees han d'ignorar les fronteres, els moviments de mercaderies i de capitals, al contrari, s'han de limitar a l'indispensable. Dins l'òptica de construir una societat de decreixement seré, la relocalització no és només econòmica. La política, la cultura, el sentit de la vida han de recobrar el seu ancoratge territorial. Així, qualsevol decisió econòmica, política o cultural que es pugui prendre a escala local ha de ser presa a aquesta escala.

de Núria Llimona No soc aquí per historiar com poc a poc l'home s'oblidà de que era fill de la terra i de que només d'ella depèn la nostra supervivència, ensorrant inútils velles imatges, posant al seu lloc com únic símbol el progrés unit a la tecnologia, ferit en el seu orgull de descobridor científic, i atòmic, puix la química troba sol·lucions pràctiques i universals per a quasi tot... No obstant, el fum de les xemeneies metàl·liques anaven reduint lentament l'aire que respirem, la pobresa biològica dels nostres mars, el fet de tancar a un zoo, lluny del seu hàbitat natural, a molts animals per assegurar la seua supervivència. No és fàcil exigir un aire més pur i unes aigües menys contaminades. En mans dels governants està el respecte i el futur de la diversitat ecològica i els canvis climàtics que comportaria si es veus alterada. Que els països industrials deturen amb mà dura la contaminació i deixen de ser uns depredadors en nom del progrés. ¿Qui serà...

Cercle virtuós 3ª "R" del cercle virtuós Reestructurar " Reestructurar" significa adaptar l'aparell de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors. La reestructuració serà més radical en la mesura que més hagi capgirat el caràcter sistèmic dels valors dominants. Es troba ací en qüestió l'orientació vers una societat de decreixement. Això porta als temes concrets de la eixida del capitalisme, que examinarem al seu moment, i de la reconversió d'un aparell productiu que s'ha d'adaptar al canvi de paradigma. Redistribuir. La reestructuració de les relacions socials és ja de per si una redistribució que comprèn el repartiment de les riqueses i de l'accés al patrimoni natural entre el nord i el sud i a l'interior de cada societat entre les classes, les generacions i els individus. La redistribució tindrà un doble efecte positiu en la reducció del consum. Directament, reduint el poder i els m...

setembre 1987 cap 30 Fa uns dies vaig rebre una targeta postal de Bertino, el comandant de vaixell mercant, des de l'illa Martinica. Quin detall. Em va fer pensar que el nostre pacte d'amistat funcionava. Després aquella primera "cartolina" en vingueren d'altres. Precioses, amb unes breus paraules carregades d'afecte. La Pepa ens va invitar a la inauguració de la botiga on treballa ara. Es tractava d'una tenda de regals, luxosos i cars...Sumptuosa, ubicada en un del carrers més cèntrics de la ciutat. Ens va fer anar-hi a la Tina i a mi perquè admiràrem com s'havia quedat de bé, gràcies a la seua col·laboració. I potser perquè el seu cap li suggerí que dugués amigues- a les dones, com és sabut, se'ns adjudica una funció decorativa en certes ocasions...-. A la festa s'havien invitat alguns amics, coneguts i possibles clients, és clar. Ella s'havia encarregat de enviar les invitacions i es trobava al seu element, per fi havia trobat un...

Cercle Virtuós 2ª "R" del cercle virtuós Reconceptualitzar El canvi de valors comporta una altra mirada sobre el món, per tant, una altra manera de copsar la realitat. Re-conceptualitzar, o redefinir/ redimensionar, s'imposa, per exemple, per al conceptes de riquesa i pobresa, però també per a la parella infernal, fundadora de l'imaginari econòmic, raresa/abundància, que és urgent de desconstruir. Com ho ha mostrat molt bé Ivan Illich i Jean-Pierre Dupuy, l'economia transforma l'abundància natural en reresa mitjançant la creació artificial de la mancança i la necessitat a través de l'apropiació de la natura i la seva mercantilització. Última il·lustració del fenomen: després de la privatització de l'aigua, l'apropiació de la vida, en particular amb els organismes genèticament modificats (OGM). Els pagesos són així desposseïts de la fecunditat natural de les plantes en benefici de les empreses agroalimentàries. "La imagi...

Al bell mig de l'estany vaig llançar l'anell. Ara sóc lliure.

Cercle virtuós 1ª "R" del cercle virtuós: Reavaluar Vivim en societats que es basen en vell valors "burgesos": l'honestedat, servei a l'Estat, la transmissió del saber, la feia ben feta, etc. Tanmateix "aquest valors, amb tota evidència, han esdevingut irrisoris (...) només compta la quantitat de diners que hom s'ha embutxacat, poc importa com, o el nombre de vegades que hom ha aparegut a la televisió." Per dir-ho d'un altra manera, amb Dominique Belpomme, els "dessotes" del sistema revelen "una megalomania individualista, un refús de la moral, un gust pel confort, un egoisme." Immediatament es veu quins són els valors a promoure, els que haurien d'anteposar-se als valors( o absència de valors avui dominants. L'altruisme devia de prendre el lloc a l'egoisme, la cooperació a la competició desenfrenada, el plaer del lleure i l' ethos del joc a l'obsessió pel treball, la importància ...

Setembre 1987 Sent en aquests moments la música que Pol posava a les classes de dansa. Va ser una sort conèixer-lo i tractar amb ell. De nacionalitat danesa parlava un castellà prou correcte. Va començar de molt nano la seua formació. El seu físic era un regal per a la vista, però el que més m'atreia d'ell és que era una persona molt dolça. Després d'un parell de cursos o tres, el grup va acabar desintegrant-se. Finalment ens quedaren en quadre. Llàstima. Algú em va dir que estava malalt. Malalt? Al poc temps se'n tornà al seu país, on hi va morir de sida. Guarde d'ell un record molt tendre. Em queden tres planes per acabar aquest bloc. Em diu Juana Linares en una carta que la meua prosa té ritme...Potser sia així però això no basta per a fer literatura; aquesta demana dedicació completa. Si no tinguera altres obligacions ineludibles faria dues coses: exercir la meua professió i escriure. I posats a imaginar el teatre és el que de veritat m'hauria fet f...

ENTRE BASTIDORES Lo siento, lo siento...lo siento y también las prisiones en las que nos movemos tras sólidos barrotes de enmohecidos hierros. Las palabras ahogadas en miradas, las miradas, por azar, apresadas al vuelo, traviesas, delatoras, henchidas de misterio. Los secretos pendientes en busca de un espacio y un verbo. Los sueños perpetrados al fondo del silencio, mutilados por miedo que se los lleve el viento. Los más hondos deseos esbozados en gestos se esconden enseguida incompletos... inciertos. Y siento cómo se abre el abismo del tiempo recordándonos siempre que estamos lejos, lejos... Distancia de los años, distancia de los cuerpos, distancia de la vida, distanciados momentos. Tiempo, eterno enemigo, desventurado velo que tiñes con tus grises mis oscuros cabellos. Siento también tus lágrimas, y las siento de fuego como el que arde e...

Agost 1987 cap 28 De vegades tinc pensaments disbaratats: no desitge una relació estable però...necessite un home. Em ve al cap "Amacords" de Fellini, l'escena en la que el jove, que estava un poc ratllat, se'n puja a aquell arbre immens, i allà dalt comença a cridar amb totes les seues forces: "Voglio una donna...Voglio una donna..." Em moria de riure, però és que a mi, ara, em passa el mateix. Dec d'estar també un poc boja. De vegades la bogeria en aparença no es nota gens- o molt poc-. Eix és el meu cas, sobretot tenint en compte que l'home em crea una ansietat molt gran, i que els meus gustos en aquesta matèria són molt estrictes. Per altra banda em trobe en ple procés d'adaptació, nous espais, nova gent...Els amics que he deixat enrere han estat fruit de tota una vida, un canemàs de vivències i afectes compartits, que han conformat fins ara el meu plànol sentimental. Aquí, la poca gent que conec, em sembla absurda. Què pinte jo enm...