PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ

Cercle virtuós

6ª "R" del cercle virtuós

Reutilitzar /reciclar

Cap persona amb bon sentit no nega la necessitat de reduir el malbaratament desenfrenat, de combatre l'obsolescència programada dels productes de fàbrica i de reciclar els residus no directament reutilitzables. Les possibilitats són moltes i sovint han estat provades en una escala reduïda. Per exemple, a Suïssa, les empreses Rohner i Design han concebut i produït un teixit per a la tapisseria que es descompon de una manera natural quan acaba el seu cicle de vida.


Altres empreses han creat unes moquetes que, un cop usades, es poden utilitzar com a capa de palla als jardins perquè estan formades de matèria orgànica. El gegant alemany de la industria BASF ha imaginat un teixit de fibra de niló indefinidament reciclable que, un cop usat el producte al qual ha donat vida, pot ser descompost en els seus elements essencials abans de ser utilitzat en nous productes. El 1990, Xerox -empresa especialitzada en fotocopiadores- va posar en marxa un programa gràcies al qual els seus productes són pensats com un conjunt de parts cada una de les quals pot ser reciclada un cop usada. Quan hom li torna les màquines, Xerox reutilitza una gran part de les peces que les componen.
Una vegada més, fallen les incitacions per empènyer les empreses i els consumidors cap a la via "virtuosa". No es pot dir que no siguin fàcils de concebre. Falta la voluntat política de posar-les en marxa.


Tot plegat perfila una utopia en el millor sentit de l'expressió, és a dir, la construcció intel·lectual d'un funcionament ideal, però concreta en la mesura que parteix de dades existents i d'evolucions realitzables. És un altre món, desitjable, necessari i, si volem, possible.


En aquest projecte, l'autonomia s'ha de prendre en sentit fort, etimològic, en contra de l'heteronomia de la "mà invisible del mercat, de la dictadura dels mercats financers i dels dictats de la tecnociència en la societat (super)moderna. Aquesta autonomia no implica, però, una llibertat sense límits. Com recorda Aristòtil, per aprendre a manar cal començar per "saber obeir". En la perspectiva d'una societat de ciutadans lliures, el "saber obeir" s'ha d'entendre sobretot en el sentit d'un aprenentatge, d'una submissió no servil a la llei que hom s'ha donat (la submissió servil essent l'aprenentatge de la tirania). En tots dos casos, que hi hagi una fruïció en la servitud voluntària és incontestable, i la tènue frontera entre les dues formes de submissió resta problemàtica.


Tant com és tènue i problemàtica, en el "consum", la frontera entre un ús instrumental que respecti la persona i una utilització que no la respecti. L'existència i el bon funcionament de la reciprocitat marquen la diferència entre les dues formes. Aquest és un dels nombrosos desafiaments que una societat democràtica ha d'afrontar permanentment. D'aquí laq importància de la convivialitat.


La convivialitat, que Ivan Illich manlleva al gran gastrònom francés del segle XVIII Brillat-Savarin, es proposa justament refer el teixit social desfet per "horror econòmic". La convivialitat reintrodueix l'esperit de la donació en les relacions socials, al costat de la llei jungla, i refà el teixit amb l' "amitat" aristotèlica.


Alguns no deixaran de veure en el recurs sistemàtic al prefix "re" en les vuit "R" la marca d'un pensament reaccionari, la voluntat automàtica o nostàlgia d'un retorn al passat. Direm simplement que, a banda una lleugera coqueteria d'autor en aquesta manera de presentar les etapes sota el signe de la lletra "R", les accions en joc participen tant de la revolució com de la marxa enrere, tant de la innovació com de la repetició.


Si hi ha reacció, és una reacció contra la desmesura, "re" substitueix a "sobre": sobreactivitat sobredenvolupament, sobreproducció, sobreabundància, sobreextracció, sobrepesca, sobrepasturatge, sobreconsum, sobreembalatge, sobrearrendaments, sobrecomunicació, sobrecirculació, sobremedicalització, sobreendeutament, sobreequipament..."Aquest sistema termoindustrial en sobrerègim provoca, estralls cada vegada més considerables, definits com "una sèrie cereixent de mots als quals un deu de prefixar un "de": la deslocalització indusrial, la deflació monetària el desencantament polític, la desmotivació cultural, la desmitificació religiosa. En qualsevol cas, caldria procurar que el "de" del decreixement tingui un sentit regressiu tal com el té el prefix "dis" llatí en el seu origen".


Al centre del cercle virtuós de la revolució cultural de les vuit "R" hi ha una "R" que està present a cada una d'elles: resistir.