Memòries de la desmemòria 29
Sent en aquests moments la música que Pol posava a les classes de dansa. Va ser una sort conèixer-lo i tractar amb ell. De nacionalitat danesa parlava un castellà prou correcte. Va començar de molt nano la seua formació. El seu físic era un regal per a la vista, però el que més m'atreia d'ell és que era una persona molt dolça. Després d'un parell de cursos o tres, el grup va acabar desintegrant-se. Finalment ens quedaren en quadre. Llàstima. Algú em va dir que estava malalt. Malalt? Al poc temps se'n tornà al seu país, on hi va morir de sida. Guarde d'ell un record molt tendre.
Em queden tres planes per acabar aquest bloc. Em diu Juana Linares en una carta que la meua prosa té ritme...Potser sia així però això no basta per a fer literatura; aquesta demana dedicació completa. Si no tinguera altres obligacions ineludibles faria dues coses: exercir la meua professió i escriure. I posats a imaginar el teatre és el que de veritat m'hauria fet feliç. Era apassionant. Crec que aquella va ser la època més gloriosa.
No ens enganyem la vida és dura, no és d'estranyar que de vegades tirem mà dels pretextes, justificacions plausibles per tranquil·litzar l'angoixa que genera la incertesa del futur, la futilitat del passat i la intranscendència del present. Fins i tot els que hem renunciar al recurs barat de contar-nos mentides.
Fa un parell de dies em telefonà Joan, que havia de venir a València. Doncs, mira que bé. Només arribar-hi havia comprat una tetera de porcellana blava, per la seua afició a les tisanes. Quan vaig obrir la pota el vaig veure acompanyat d'una jove morena i molt alta. Mai no m'havia dit que tingués parella. Què discret. Pel que sembla que era la seua novia de tota la vida. Vam prendre el te a la terrassa. Em va parlar dels seus projectes de teatre. Havia format un petit grup i anaven fent "bolos" per tot el país. Quina enveja.
Després, quan se'n anaren, em vaig quedar pensant: quins conceptes de l'amidat tan diferents tenim les persones. Si la característica més reeixida d'aquest sentiment és el fet de compartir, com es pot silenciar una circumstància tan bàsica com és la parella. Em moriré sense conèixer els homes, com deia la meua iaia.
Comentaris