PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ

Cercle virtuós

3ª "R" del cercle virtuós

Reestructurar

" Reestructurar" significa adaptar l'aparell de producció i les relacions socials en funció del canvi de valors. La reestructuració serà més radical en la mesura que més hagi capgirat el caràcter sistèmic dels valors dominants. Es troba ací en qüestió l'orientació vers una societat de decreixement. Això porta als temes concrets de la eixida del capitalisme, que examinarem al seu moment, i de la reconversió d'un aparell productiu que s'ha d'adaptar al canvi de paradigma.


Redistribuir. La reestructuració de les relacions socials és ja de per si una redistribució que comprèn el repartiment de les riqueses i de l'accés al patrimoni natural entre el nord i el sud i a l'interior de cada societat entre les classes, les generacions i els individus.


La redistribució tindrà un doble efecte positiu en la reducció del consum. Directament, reduint el poder i els mitjans de la "classe consumidora mundial" i especialment els de l'oligarquia dels grans depredadors. Indirectament, disminuint la incitació al consum ostentador. El desig de consumir es deu menys, en efecte, segons l'anàlisis clàssica de Thorstein Veblen, a l'existència d'una necessitat que al desig d'afirmar el propi estatut imitant el model dels qui són just a sobre nostre.


Les relacions de la redistribució nord/sud plantegen enormes problemes. Al nord hem contret, respecte al sud, un immens "deute ecològic". Començar a "reemborsar-lo" reduint la nostra predació seria una obra de justícia. Es tractarà, com veurem, no tant de donar més com de sostreure menys.*


La petjada ecològica (que es pot detallar per tipus d'activitat o de consum) és un bon instrument per determinar els drets d'opció de cadascú. Hom pot imaginar "mercats" d'aquests drets a diversos nivells per afavorir els intercanvis de porcions i de permisos per a consumir. No es tracta, naturalment, de "mercantilitzar" encara més la natura, sinó d'introduir la flexibilitat en les formes de gestió dels seus límits. El repte, com en tot, és passar a l'acció.


* "Això que hom anomena el deute ecològic dels països rics en relació amb els països pobres: els primers "manlleven" ( sense pagar, ja que no hi ha fortes taxes) enormes superfícies de recursos naturals, terres de cultiu, boscos, als països del Sud. I hi exporten la seva contaminació, almenys aquella que no coneix fronteres, començant per la dels gasos d'afecte hivernacle."
WWF, informe Plenète vivante 2006,pag 25.