PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ

Cercle virtuós

5º "R" del cercle virtuós

Reduir

"Reduir" significa, en primer lloc, disminuir l'impacte sobre la biosfera de les nostres maneres de produir i de consumir. Es tracta de limitar d'entrada el sobreconsum i la increïble malversació que es deriven dels nostres hàbits: el 80% dels bens posats al mercat només són utilitzats una sola vegada, abans d'anar a parar directament a les escombreires! Avui, els països rics produeixen 4.000 milions de tones de residus a l'any. La producció d'escombraires domèstiques per habitant és de 760 kg a l'any als Estats Units, 380 a França i 200 kg a la majoria del països del sud. Altres reduccions són desitjables, des dels riscos sanitaris fins al temps de treball. La reducció dels riscos sanitaris huria de comportar "precauvenció" (prevenció/precaució), més aviat per la reparació- recordem que, el 2005, les farmàcies franceses van vendre 2.600 milions de capses i flascons, amb un creixement del 8 respecte al l'any anterior.



Un altra reducció necessària és la del turisme de masses. L'edat d'or del consumisme quilomètric s'està acabant. En un moment en què Richard Branson, el multimilionari britànic propietari de Vergin, vol posar el turisme espacial a l'abast de tothom, l'ortodox Finalcial Times reconeix: "El turisme serà cada vegada més considerat l'enemic públic mundial número u en matèria mediambiental." Naturalment inscrits en el cor de l'home, el desig de viatjar i el gust per l'aventura són una forma d'enriquiment personal que no s'ha estroncar, però la curiositat legítima i l'exploració educativa han estat transformades per la industria turística en consum mercantil destructiu del medi ambient, de la cultura i del teixit social dels països "blancs". El "movimentisme", la mania de desplaçar-se cada vegada més lluny(i sempre més barat), aquesta necessitat totalment artificial creada per la vida "supermoderna", exacerbada pels mitjans de comunicació i sol·licitada per les agencies i companyies de viatge i pels operadors turistics, ha de ser revisada a la baixa.


Hom pot legítiament preguntar-se si el terme "ecoturisme", definit com un turisme de masses, no és un axímoron còmplice del desenvolupament sostenible: no intenta prolongar la supervivència d'una activitaat mercantilitzada, condemnada i condemnable? La coartada que es dona d'ajudar al "desenvolupament" del Sud és fal·laciosa. Segons Artesans del Món, d'un forfet de vacances de mil euros, menys de cos-cents euros de mitjana van a parar al pais receptor.


A causa de la penuria del petroli i del desequilibri climàtic, vet aquí el que el futur ens promet: cada vegada menys lluny, cada vegada més car. En realitat, això no és dramàtic en virtut del buit i el desencantament que ens fan viure cada vegada més virtualment, mentre que realment viatgem a càrrec del planeta. Ens cal reaprendre la saviesa dels homes de temps passats: assaborir la lentitud, apreciar el nostre territori. "Abans, partir de viatge", segons Bernarrd Revel, "era una aventura plena d'imprevistos i d'incerteses, començant per la del retorn...(...) Però la majoria de les vegades, l'home arrelat restava a la seva terra natal. Un campanar al centre voltat de l'horitzó delimitava un territori suficient per a la vida d'un home. Entre mil llocs possibles, triar aquell en que l'atzar ens ha fet néixer no es pot dir que sigui una manca d'imaginació. Més aviat pot ser el contrari. No cal que ens moguem perquè la imaginació desplegui les ales."


A diferència dels 750 pobles papús, condemnats durant mil·lenis a viure tota l'experiència humana dins el limitat horitzó de la seva demarcació, cosa que no semblava fer-los patir gaire, nosaltres tenim la sort immensa, gràcies a les meravelles de la tecnologia, de poder viatjar virtualement sense moure'ns de casa. A més, l'aventurer de mena sempre podrà anar-se'n a les Seychelles amb la seua planxa de windsurf, si aquestes illes no han estat engolides pel mar...


Reduir el temps de treball, finalment, és un element essencial, que retrobarem quan tractem de la política de la lluita contra l'atur. Es tracta, efectivament, de compartir el treball a fi que tots els qui ho vulguin puguin tenir una ocupació. La reducció huria de combinar-se amb la possibilitat de canviar d'activitat d'acord amb els canvis de conjeutura o de vida personal. Segons Willem Hoogendiijk, convindria diversificar el tipus de treball. "Si, per axemple, el muntatge d'aparells de televisió constitueix la feiana principal, durant una baixada de la demanda de televisors l'assalariat es pot dedicar a una activitat agrícola, a un centre comercial de jardineria, a una activitat relacionada amb la construcció, dins el camp de l'educació, al transport, a cures de salut, a la pràctica de l'esport amb adolescents amb problemes, etc.


La majoria de la gent té aptituts que van més enllà del seu treball assalariat habitual, com es posa de manifest en tot el que fan durant el temps lliure. Malgrat que fins avui, els sindicats tendeixen a mira-les amb hostilitat, les agències de treball temporal, utilitzades tant pels empresaris com per molts treballadors- aquests últims per la diversitat de les feines proposades- són un pas en la direcció justa" N'hi hauria prou amb concebre-les amb un altre esperit.


Abans que res, es tracta de desintoxicar-se de l'addicció a la feina, un element bàsic del drama productivista. Hom no construirà una societat de decreixement seré sense recuperar les diemensions reprimides de la vida: el temps lliure per a fer els deures de ciutadà, el plaer de les activitats artístiques o artesanals de lliure elecció, la sensació del temps retrobat per al joc, la contemplació, la conversa, o simplement el plaer de viure.