PETIT TRACTAT DEL DECRIXEMENT SERÉ

Cercle virtuós


1ª "R" del cercle virtuós: Reavaluar



Vivim en societats que es basen en vell valors "burgesos": l'honestedat, servei a l'Estat, la transmissió del saber, la feia ben feta, etc. Tanmateix "aquest valors, amb tota evidència, han esdevingut irrisoris (...) només compta la quantitat de diners que hom s'ha embutxacat, poc importa com, o el nombre de vegades que hom ha aparegut a la televisió." Per dir-ho d'un altra manera, amb Dominique Belpomme, els "dessotes" del sistema revelen "una megalomania individualista, un refús de la moral, un gust pel confort, un egoisme."


Immediatament es veu quins són els valors a promoure, els que haurien d'anteposar-se als valors( o absència de valors avui dominants. L'altruisme devia de prendre el lloc a l'egoisme, la cooperació a la competició desenfrenada, el plaer del lleure i l'ethos del joc a l'obsessió pel treball, la importància de la vida social al consum il·limitat, el local al global, l'autonomia a l'heteronomia, el gust per la feina ben feta l'eficiència productivista, el raonable al racional, el relacional al material, etc.


"Afany de veritat, sentit de la justícia, responsabilitat, vida de l'esperit: vet aquí els valors que hem de reconquerir a tot preu, ja que són la base de la nostra puixança i la salvaguarda per al futur."


El filòfof John Dewey ja denunciava la "cultura pecuniària" i acusava la institució escolar de lliurar l'infant al món de la competició en comptes de ser un laboratori de ciutadania. Què hauria dit si hagués conegut l'actual societat de la comunicació, amb els seus excessos de manipulació a través de la publicitat? "Igual que no es veu com una "societat de consum" podria persistir en la seua essència si era formada per ciutadans de costums ascètics que portessin una vida monacal", escriu François Brune, "tampoc no és imaginable una societat del decreixement que funcione amb individus que en la profunditat reflexa dels seus impulsos espontanis restessin afaiçonat per l'imaginari i pel "mode de vida" de la societat de consum"".


Per damunt de tot, cal passar d'una creença en la dominació de la natura a la recerca d'una inserció harmònica. Reemplaçar l'actitud del depredador per la del jardiner...Per als cristians acoligistes, és l'onzé manament:"Respectar la natura en tant que creació divina".


La fantasia tècnica i prometeica d'una artificialització de l'univers és una forma de rebuig del món i de l'ésser.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Errores, por Juan José Millás.