COCO de la rebedia a la legenda de CHANEL

Confesse que a mi sempre m'ha atret la personalitat d'aquesta dona. Una xiqueta asseguda amb la seua germana a un orfenat del centre de França que espera, inútilment, cada diumenge, que el seu pare vinga. Molt jove encara passa per artista de cabaret. Una modesta costurera a una sastreria de províncies. Una jove cortesana que busca la manera de trobar-se a si mateixa enmig d'una societat decadent. D'entrada rebutja la idea del matrimoni, al que la dona estava predestinada per condició de sexe. Coneix l'amor i s'entrega sense reserves. Va formant-se i delimitant allò que vol fer en la vida: treballar i aconseguir una independència econòmica. Avançada al seu temps, trenca amb tots els convencionalismes escleròtics que encotillaven a la dona. Fins arribar a donar-li expressió a la seua creativitat i al seu talent.


En algun lloc vaig llegir sobre ella que per a les dones va ser nefasta, ens va ensenyar a fumar i a prendre el sol, hàbits que pel temps s'han evidenciat autodestructius a bastament. "Ningú no és perfecte". També va fer valuoses aportacions al món de la dona, pel fet de qüestionar uns valors obsolets, fermament establerts a la societat del seu temps. I obrint-li noves vies d'expressió personal.


L'obra, dirigida per Anne Fontaine, recull la etapa més interessant de la seua vida des del punt de vista humà, i ens apropa a la persona-personatge- que fou Coco Chanel vivint les dificultats d'una vida atzarosa- el mite fou posterior, però secundari- Encarnada per la excel·lent actriu Audrey Tautou, de tan gentil memòria, que ens acosta vida d'aquesta dona controvertida i excepcional.