Memòries de la desmemoria 30
Fa uns dies vaig rebre una targeta postal de Bertino, el comandant de vaixell mercant, des de l'illa Martinica. Quin detall. Em va fer pensar que el nostre pacte d'amistat funcionava. Després aquella primera "cartolina" en vingueren d'altres. Precioses, amb unes breus paraules carregades d'afecte.
La Pepa ens va invitar a la inauguració de la botiga on treballa ara. Es tractava d'una tenda de regals, luxosos i cars...Sumptuosa, ubicada en un del carrers més cèntrics de la ciutat. Ens va fer anar-hi a la Tina i a mi perquè admiràrem com s'havia quedat de bé, gràcies a la seua col·laboració. I potser perquè el seu cap li suggerí que dugués amigues- a les dones, com és sabut, se'ns adjudica una funció decorativa en certes ocasions...-. A la festa s'havien invitat alguns amics, coneguts i possibles clients, és clar. Ella s'havia encarregat de enviar les invitacions i es trobava al seu element, per fi havia trobat un marc digne de l'excel·lència de la seua persona. A mi aquestes reunions no em fan gràcia, no s'avenen amb el meu caràcter, em trobe incòmoda; però atès que acabava d'arribar a la ciutat i a penes coneixia a algú, no em convenia desairar-la. A més ens va presentar a la Marga, una seua amiga de Madrid, de la que ja ens havia parlat, que es trobava treballant temporalment a una empresa d'exportació de mobles d'estil.
L'ambient s'anava animant. Moltes presentacions d'alguns "amics", sense parella... Anaven bambant amb la beguda a la mà i un somriure congelat. Un parell de cambrers, molt obsequiosos, tothora ens oferien un altra copa. S'hi van acostar tres o quatre subjectes, de la nostra edat més o menys, que anaven d'homes de món, amb els que iniciarem una mena de diàleg per a morses. Al cap d'una estona em sentia surar en una boira daurada on tots somrèiem i parlotejaven sense solta ni volta.
Dues o tres copes més tard la situació es trobava en punt mort i començava a avorrir-me, així que vaig comunicar-los la meua intenció de retirar-me. Protestes generals i la tòpica xorrada de: "la nit és jove!". Algú va proposar anar a un altre lloc a prendre'n un altra, de copa. Hi havia una parella dels suposats amics, que em va cridar l'atenció. Un d'ells tenia aspecte d'intel·lectual, amb les ulleretes rodones al estil de John Lenon i no parlava a penes, en cavi el seu acompanyant, un homenet gris, no parava de xarrar, semblava que tinguera incontinència verbal i fumava àvidament. Em recordarem Epi i Blas.
¿Com vaig acabar a la platja, sola, amb aquesta parella de baines? encara no m'ho puc explicar. Ens vam demanar un gintònic i seguirem vacil·lant a tres bandes una estona més. De tornada em vaig adonar que la veu del Lenon era pausada i profunda. Se'm va encendre la llum roja.
Comentaris