Un esguard de mar blava

 dijous, 2 novembre,1989/ cap 62 Tot és bo quan és excessiu. Marquès de Sade, escriptor francès (1740-1814) Per què acabà la nit tan malament?Fou de sobte, enmig d'una passió demolidora- jo mai hagués pogut imaginar que es podria arribar a sentir així- Fèiem l'amor com si fora l'última cosa que faríem en la vida, sense treva, a la desesperada...Fou enmig d'aquest estat quan de sobte ell es sentí malament i em demanà que ens detinguérem, que se'n havia d'anar. Just vaig entendre el sentit de les seues paraules i em vaig mantenir a distància, mentre reprimia el meu desig d'abraçar-lo. M'ho va repetir algunes vegades. Al llarg de la nit hi havíem fet referència, algunes vegades, a sa mare, la recordava, encara es sentia encara lligat a ella. M'explicà un somni, un malson que hi havia tingut feia pocs dies...Però en eixos moments, quan parlava d'anar-se'n era tot una altra cosa...Em confessà que es sentia cansat de viure i que de...

dimecres, novembre, 1989/ cap 61 No sentireu mai el veïnat content de la calor de cada estiu: sempre és excepcional, sempre en fa massa, mai no recordem que l'estiu anterior en feia exactament la mateixa. Mai no recorden que la sequera és el nostre estat habitual, la nostra condició històrica . Joan F. Mira (València 1939) Em caic de son i de cansament però necessite escriure, Em cal fer-ho perquè pense que dec deixar constància d'aquests dies, d'aquesta passió, d'aquest amor insòlit, també d'aquest dolor que de vegades arriba a ser corrosiu com un àcid. Quan de temps podria gaudir d'uns moments inoblidables...Voldria fixar-los d'alguna manera, immobilitzar-los perquè no es perderen en fluir inexhaurible del temps i de les coses, conservar en tota la seua bellesa aquest sentiment, ni que només fos per recordar-lo. Ahir férem l'amor a l'escala. Dit així sembla un disbarat, una sofisticació innecessària...però no, fou una ec...

   dijous, 30 d'octubre, 1989/ cap 60           Hi ha sentiments que es fan malbé, si s'expliquen en detall. Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca 1940)          Pense amb fredor, ara necessite ser freda i lúcida per poder comprendre la situació i encertar la manera d'enfrontar-la. Perquè si tot açò és cert, també ho és que s'ho ha treballat amb una habilitat especial, com un prestidigitador experimentat que mostra les mans abans d'abordar innombrables trucs de màgia. Ell era així, abans es guanyava la confiança, et feia creure que el que feia ho feia de cor, que mai no mentia, mai. Al llarg d'aquest cinc mesos que portem aquesta relació, he de reconéixer-, sigut la dona la dona més feliç del món, encara que dit així sone a vulgaritat. Mai no m'he sentit tan admirada, tan estimada, tan desitjada. Si ho mire des d'aquest punt de vista ha estat una bella història d'amor. En ...

Les fulles mortes 29, 0ctubre,1989/ cap 59 Sempre necessitem unes quantes persones a qui poder dir les coses, les bones i les dolentes. Mercè Ibarz (Saidí, Baix Cinca 1954) Fa pocs dies vaig tenir un somni. Vaig somiar que “M'havien de tallar el cap, tenia una certesa absoluta. No, jo no havia fet cap mèrit, tan sols sabia que m'havien d'executar, era inevitable. Anava en companyia del meu germà i arribàrem a un jardí il·luminat per un sol onejat i de color bromós, on ens trobarem a la nostra cosina Cristina. Formaven un grup de gent al voltant d'una taula del jardí. Jo pensava, i comentava amb tots ells el que passaria. I com que no podia eludir aquest fet el que demanava era que arribat el moment que fos ràpid i ben fet i que no em feren patir inútilment.” Bo, van a tallar-me, si no el cap, part de l'ànima. No sé que passarà després però que me l'han de tallar és cert. No sé si ploraré, si m'enfonsaré, si em donaré a la vid...

Ja és sabut que a Holanda, i en particular Amsterdam, s'hi identifica també pels molins. Nosaltres vam tenir el plaer de contemplar-los de lluny, d'aprop, per fora i per dins, es que queden, esclar perquè gran nombre d'ell van desapareixer per la creixent urbanització; hiu en resten només set. L'estructura està determinada per la part del molí que és mòbil al vent: Cap, base, o totalitat del cos (molí giratori de cap o base giratòria). A mi em van semblar per dins d'una gran complexitat. No obstant un molí és una imatge de conte. Us imagineu quantes coses que podien passar dins el molí, atès que la seua misió eren, uns per drenar i expulsar l'aigua, d'altres, serrar, d'altres per premsar llavors oleaginoses. En fi aquelles màquines tan imponents con senzilles suggerien mil relats enmig del bosc i sota un cel tan dolç.    

 NINA SIMONE diumenge, 10 de Juny, 1989/cap 58 No debades, vivim per mostrar el més gran dels tresors: les solituds que compartim, cada instant en què batega el verb, totes les músiques de l'aigua. Vicent Alonso (Godella, l'Horta 1948) La idea del programa de radio va engrescar a les meues companyes d'allò més, Berta Feliu, poseïa un refinat sentit del humor, Lídia Conti, amiguíssima de Berta, les dues es potenciaven i fornien diàlegs molt ocurrents i Clara soler, que sabia estar a l'altura de les circumstàncies. La primera reunió, després d'haver arribat al consens, va ser ca Lídia. Vam acordar de que cascuna tendria uns trenta minuts de participació directa i es faria càrrec de donar-li contingut a una de les quatre seccions que formarien la programació. El títol del programa, “I tu, com t'ho montes? ” Per a un divendres de vuit a deu, es tractava de informar sobre espectacles cinema, música, teatre, etcètera, açò anava a càrrec de Lídi...

crash-course-molt interessant- clica aquí Chris Martenson www.chrismartenson.com            Traducción de Manuel Talens. Voz en  off  de Atenea Acevedo. Palabras iniciales sobre el   Crash   Course La terrible crisis económica que actualmente padece nuestro planeta amenaza con llegar a ser una reedición posmoderna de las epidemias de peste bubónica que asolaban el medievo y ante las cuales el ciudadano común se sentía totalmente desprotegido. Ahora, igual que entonces, nadie entre los poderosos parece saber cómo atajarla, pero todos perciben –aunque no lo digan– que las consecuencias pueden ser devastadoras, no sólo en cuanto a la ingente cantidad de riqueza que ya se ha destruido (y se seguirá destruyendo), sino también en cuanto a la amenaza de desempleo generalizado, hambrunas, miseria y muerte, que está haciendo añicos la supuesta invencibilidad del capitalismo. Y lo peor es que los gobiernos occidentales –que contr...

18, maig,1989 Tot el que sabem del món és incomplet, és inexacte. Cada dia se'ns presenten dades i més dades que anul·len un coneixement previ, el mutilen o l'eixamplen. Com que aquest coneixement és incomplet, és com si no sabéssim res. Witold Gombrowicz, escriptor polonès (1904-1969) El més que ve acabe el curs. Amb la qual cosa tinc l'oportunitat de canviar de centre. En aquest no acabe d'encaixar. És una centre massa gran, de tres línies, això vol dir que en som uns quaranta al claustre. La major part castellanoparlants, alguns d'ells es mostren molt reticents amb la llengua del País Valencià. Cert que han fet els cursos que de capacitació lingüística però sols perquè el govern socialista a través de la Llei d'ús i ensenyament del valencià, ho incloïa la majoria del companys ho han fet perquè s'han sentit pressionats. Alguns, com que son tan tremendistes, s'han afanyat a fer-los per por a que els forçaren a un canvi de d...

diumenge, 28 març,1989 Les llegendes més estúpides són les que ens empassem més àvidament, badocs assedegats de prodigis que som tots nosaltres.                                            Joan Sales (Barcelona 1912-1983) Me'n anava a Madrid amb Joana, que hi havia vingut de visita. Cap de les dues ens vam adonar que era el dia del canvi de l'hora. Quan ens hem presentat a l'estació el nostre autobús ja hi havia eixit. Porca misèria! M'he penalitzat amb no anar. Ara en soc a casa, escolte música i escric. Escric perquè he provat a gravar amb la intenció de fer unes proves de gravació per al programa de ràdio i l'aparell, però, es nega, diu que no grava i no grava. Una mica desafeccionada m'he vestit de calça i sabata de tacó i m'he dirigit al Musical a veure un...

Per fi he arribat al que volia ser de gran: un nen. Joseph Heller, escriptor nord-americà (1923-1999) dimecres, 2 d'abril, 1989 M'havia entrat la dèria de mirar als diaris les ofertes de treball .I ves per on un dia vaig llegir: “ Es necessita locutora de ràdio en valencià...” Ostres, tu, no pot ser, m'ho hauran fet els ulls, es massa. Torne a llegir. Doncs diu això. Un telefon, que concerte una entrevista. Es tractava de cobrir una vacant que havia quedat lliure. Quedem en entrevistar-nos, tal dia a tal hora. Però es pot tenir més sort? Clar, que es tracta d'una modesta emissora comarcal. Tan se me'n dona, vaig a presentar-me i prou. La radio, el somni de la meua vida...Vaig començar a ballar amb el diari obert com parella el vals de l'obertura de Faust, per tot l'apartament. Tal dia a tal hora em vaig presentar “ arreglà però informal”. Una escala estreta donava accés al local instal·lat a la part de dalt d'un bar. Pudia a refreg...

dimarts, 24 maig,1988 Les paraules són una forma d'acció, capaces d'estimular el canvi. Ingrid Bengis, escriptora i professora nord-americana (1944) Havia tornat del col·legi i em vaig tombat al sofà a pensar amb el programa de radio. Cert que no tenia experiència personal, no obstant això la radio des de sempre havia sigut per a mi la meua gran afició. L'escoltava quasi constantment, quan no interferia amb la tasca que estigués fent. Coneixia la programació de diverses emissores des de  feia anys i tenia uns criteris ben establerts sobre la varietat de programes de qualitat que es podien emetre des d'una emissora. Sabia el que volia, però sobretot sabia el que no volia, programes de tertúlia on parlaven tots alhora, i ningú escoltava a ningú, posem per cas.  El timbre de la porta, qui coi serà ara. Salut, Lucans Climent, l'home de la música. Cos estàs? els teus ulls tenen una brillantor especial. No sé...

divendres, 20 maig 19887 /cap 53 Alguna cosa dolenta deu tenir la feina; si no, els rics l'haurien acaparada. Mario Moreno «Cantinflas», actor mexicà (1911-1993) M'havia entrat la dèria de mirar als diaris les ofertes de treball .I vés per  on un dia vaig llegir:  “Es necessita locutora de ràdio, en valencià...” Ostres, tu, no pot ser!,  m'ho hauran fet els ulls, es massa. Torne a llegir. Doncs diu això. Un  telèfon, que concerte una entrevista. Es tractava de cobrir una vacant  que havia quedat lliure. Quedem en entrevistar-nos, tal dia a tal hora,  preguntar per Pere. Però es pot tenir més sort? Clar, que es tracta d'una  modesta emissora comarcal. Tan se me'n dona, vaig a presentar-me i  prou. La radio, el somni de la meua vida...Vaig començar a ballar amb el  diari obert com parella el vals de l'obertura de Faust, per tot l'apartament  Tal dia a tal hora em vaig presentar  arreglà per informal. Un...

                                Bettina Salomon( desembre 1999) dijous, 15 maig 1988/ cap 53 Deixa que els mots conservin el misteri del seu origen, per impur que sigui; però salva'ls si pots de la feixuga servitud que els sotmet a gratuïtes verbositats, a incerts malabarismes. L'essencial es diu amb senzillesa. Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)   Com s'hi podria explicar? La màgia d'un esguard enyorat per molt temps que arriba en un instant. Ara soc terra sembrada de desitjos. On trobaria les paraules per descriure les diverses versions del teu rostre canviant, la secreta endevinalla dels teus ulls o la tèbia brisa del seu alè. Com podria descriure la brillantor intermitent de la teua mirada,que parla els llenguatges del cel i mormola els presagis del mar. El frec dels dits farcits de matisos,...

Hortus Botanicus El jardí botànic, va ser fundat al segle XVII, quan la prosperitat econòmica permetia als comerciants rics convertir-se en mecenes. Després del tancament dels convents, situats a la vora de la ciutat durant els conflictes religiosos, es descuidà el manteniment dels jardins d'herbes medicinals. La Magistratura a demanda dels metges i dels farmacéutics necessitaven habilitar un jardí de plantes medicinals. I fou el cas que una fundació administrativa, en la que participa la universitat i l'ajuntament, amb més de 8000 membres, organitza actuacions i conferències amb voluntaris per a concitar el recolzament de la població a la preservació del jardí botànic. Durant els segles XVII i XVIII, els vaixells de la Companyia de les Indies Orientals portaven tot tipus de plantes exòtiques, transportades en hivernacles. Així moltes noves plantes útils es van estendre peer tota Europa des de l'Hortus Botanicus.

                                                                                                 Foto, Roser Busquet diumenge, 8 maig 1988/ 52 “La memòria sap fer mal, ataca sempre pel flanc més dèbil, busca el moment en què tens la guàrdia baixa per minar-te la resistència.” Ramon Solsona (Barcelona 1950)                                                        La font de la Figuera, 8 Maig, 1988 Benvolgut Bertino, Et vaig prometre amistada i per això t'escric. ...

La bicicleta a Amsterdam és la reina. Desde la seua, aparició a  la fi del segle XX els habitants d'Amsterdanm utilitzaren de seguida aquest mitjà de locomoció, adeqüat per al terreny pla. En els anys 1960, el moviment dels provos 33 va comprendre els avantatges d'aquesta forma de transport i va posar bicicletes blanques  a disposició de tots, que es poden agafar i deixar a voluntat. En 1978, els candidats electes,  habilitaren nombroses pistes per a bicis a la ciutat, que, per altra part, reunia les condicions apropiades, amb les estretes vores i els seus carrerons. Desitjosos de preservar el seu entorn de la polució, proporcionaren les bicicletes: el seu fluix incessant ( més de 550.000)dona  a la ciutat un constant aire de vacances.

I avui que et puc fer una canço, recordo quan vas arrivar, amb el misteri dels sencills, els ulls inquiets el cos altiu. i amb la rialla dels teus dits vares omplir els meus acords amb cada nota del teu nom, Laura... m' es tan difícil recordar quants escenaris han sentit, la nostra angoixa per l'avui la nostra joia pel demà. a casa en mig de tants companys quan triste exhili mar enllà mai a mancat el teu alé, Laura... i si l' atzar et porta lluny, que els deus et guardin el camí, que t' acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels, i en un raco d'aquesta veu mentre la pugui fer sentir hi haura amagat sempre el teu so, Laura...

dissabte, 30 d'abril,1988/cap 51                                                                     El dubte és ja una forma de coneixement.                                                                    Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, Anoia 1973) No sé si l'amor ompliria el buit de la meua existència. L'he cercat per les nit vestides de foscor, als matins de tèbies primaveres, i als fons dels meus somnis oblidats. Als deserts, d'immensos mars d'arenes Si existix, no l'he pogut trobar. Ahir, amb un rampell d'enyorança, l'hi vaig tocar al Lenon. Podria acusar-me de falta de coherència, ho s...