Memòries de la desmemòria/ cap 54





dimarts, 24 maig,1988

Les paraules són una forma d'acció, capaces d'estimular el canvi.

Ingrid Bengis, escriptora i professora nord-americana (1944)

Havia tornat del col·legi i em vaig tombat al sofà a pensar amb el programa de radio. Cert que no tenia experiència personal, no obstant això la radio des de sempre havia sigut per a mi la meua gran afició. L'escoltava quasi constantment, quan no interferia amb la tasca que estigués fent. Coneixia la programació de diverses emissores des de 

feia anys i tenia uns criteris ben establerts sobre la varietat de programes de qualitat que es podien emetre des d'una emissora. Sabia el que volia, però sobretot sabia el que no volia, programes de tertúlia on parlaven tots alhora, i ningú escoltava a ningú, posem per cas.


 El timbre de la porta, qui coi serà ara. Salut, Lucans Climent, l'home de la música. Cos estàs? els teus ulls tenen una brillantor especial. No sé però és com si surara sobre un núvol de cotó de fira. I això?. M'ha proposat fer un programa de radio en valencià. I vas a fer-lo?. Clar que sí. De primeres pense formar un equip amb quatre companyes, les més coratjoses de tot el col·legi. Després, si estan d'acord, prepararíem el projecte per a presentar-lo a la direcció de l'emissora. Vés per on has trobat el que volies. Més ben dir el que somiava. Teatre, doblatge, música...radio, a la radio cap tot. Doblatge? Sí uns amics actors de teatre m'han recomanat que em presente als estudis de gravació per fer unes proves de veu. Busquen actors de doblatge, en valencià, clar. Bo, si puc col laborar d'alguna manera...T'ho demanaria de seguida. I li vaig rodejar el coll amb els braços, ell s'apropà i m'agafà per la cintura, llavors ja no vaig veure més que els seus llavis cada vegada més aprop.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog