Bettina Salomon( desembre 1999)
dijous, 15 maig 1988/ cap 53
Deixa que els mots conservin el misteri
del seu origen, per impur que sigui;
però salva'ls si pots de la feixuga
servitud que els sotmet a gratuïtes
verbositats, a incerts malabarismes.
L'essencial es diu amb senzillesa.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter 1929-Vic 2003)
Com s'hi podria explicar? La màgia d'un esguard enyorat per molt temps que arriba en un instant. Ara soc terra sembrada de desitjos. On trobaria les paraules per descriure les diverses versions del teu rostre canviant, la secreta endevinalla dels teus ulls o la tèbia brisa del seu alè. Com podria descriure la brillantor intermitent de la teua mirada,que parla els llenguatges del cel i mormola els presagis del mar. El frec dels dits farcits de matisos, ara prenguen, ara imposen... La teua veu, un matí ple de sol. I aqueixa pell de préssec, jove, tendra, sensual
Amb tu és trobar de sobte la plenitud d'una vida puixant i ensems amb l'enyorança d'un paradís perdut, sense haver-lo guanyat. Com comprovar la realitat d'un somni. Tornar a la innocència primària dels sentits. Resistir el perill que suposa sentir,i plorar el goig que suposa estimar. Ets la substància que alimenta d'un poema, una escletxa de llum en la foscor, l'expiració sobre el cos que batega. Un sentiment altrament impossible, motiu de goig i de dolor alhora, una nova baixada als sí inferns, obrir-l'hi el pas a la malenconia, ningú sabem què passarà demà.
Ara ets el regal que em devia la vida.
Comentaris