HOLLYWOOD CONTRA FRANCO


Documental


Per a mi ha sigut una autèntica sorpresa aquest treball cinematogràfic. Dirigit per Oriol Porta, productor català, del que és també guionista, ha tingut l'esplèndida idea de mostrar-nos en una pantalla unes imatges quasi ignorades per a la gran majoria de la població. La consigna del silenci que es va imposar al seu moment ha durat i ha perdurat, i encara hui la guerra Civil Espanyola amb totes les seqüeles de repressió brutal, és pot dir que és la guerra silenciada. Jo mai he pogut comprendre com els meus pares van morir-se sense parlar de la guerra, que va ser tan determinant en les seues vides com en les nostres, les dels seus fills. Un grapat de referències esbiaixades que gairebé podria recordar-les totes i poc més.


Després, molts anys després, vaig haver de buscar respostes als llibres. I va ser com si s'encengués un rastre de pólvora, quan més anava coneixent, més anava comprenent aquest temps esfilagarsat i caòtic que m'ha tocat viure; quan més descobria a través de les lectures més "perquès" em plantejava. No es pot construir la història d'un poble sobre el silenci i la ignorància, i molt menys sobre els enganys i les mentides que ens han contat.


Ara al tenir la oportunitat de veure-ho en imatges, de sentir testimonis de gents diverses, ara, amb el distanciament que dona el temps, per fi podem començar a reconstruir la nostra l'autèntica història. Però necessiten encara molta informació per poder formar-nos una idea d'allò que va ocórrer, no com un fet aïllat, sinó com a conseqüència de d'una sèrie de situacions anteriors, sempre obeint a la llei causa-efecte.


Cal que es facen molts treballs d'aquesta qualitat: documentals, pel·licules històriques, biogràfiques...Calen directors de talent i agalles per a contar-nos moltes coses encara, cal que s'expliquen bé les lliçons a les aules dels centres educatius, per a que no enganyen a les noves generacions com ens han enganyat a nosaltres. Cal que perdem ja la por a mirar de front el nostre passat col·lectiu, el parlem, el comentem i el discutim. Tenim una gran tasca pendent. I ja és inajornable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies