La mar

Un encís, una atracció irresistible. El seu color, el seu sabor... L'agafe amb les mans fent conques i es veu transparent. Els meus ulls s'emplenen d'aquella immensitat blava i canviant, d'infinits matisos. Ella m'atreu, em crida, em suggestiona, m'arravata com una tendra passió. M'imagine sovint immersa en ella, que per baix de la superfície em transporta a paradisos ignorats. La experimente com una presència màgica.


Em desperta un desig immens de submergir-me, de jugar amb l'aigua esguitant, corrent per la vora saltironant sobre les ones. De vegades m'hi fan caure. De vegades una onada m'engoleix i em perd per uns instants, em quede cega. Estossegue després de engolir-me'n algun glop. Ahhgg...Com em cou la gola. Em refregue ells ulls que també em couen. I torna el meu somni de romandre a la mar, sempre, de mirar-la, d'admirar-la, de sentir-la com em mulla, com em renta, com em nega, con em sacseja...Com lluitem, com juguem.


A l'arena m'estire m'arrebosse de cap a peus, em reblesc...m'enfonse, sota el sol que em mira des d'allà dalt, superb, perquè saps que a ell, ningú no el pot mirar, però m'agrada la seua escalfor, i com em fibla la pell.


M'imagine que em banye amb un xiquet que m'agrada molt. Ambdós ens introduïm per un accés que hi ha al fons, i que tan prompte passem-hi es tanca, com la gruta d'Alí Babà, i ens trobem de sobte a un lloc secret, sense aigua, a soles, mullats i nus. Ens acaronen amb dolcesa i sentim bategar els cor...I aprenem a gaudir del plaer.