EDÉN A L'OEST


Al igual que en l'Odissea, l'Egeu és l'escenari on discorren les aventures d'Elies, el protagonista. En eixes mateixes aigües, baix el mateix sol i els mateixos cels com al despertar de la civilització. Després d'innombrables incidents i accidents, una escala al paradís i una estança al infern, el màgic final del seu periple es desenrotlla a París, París, la ciutat que resplendeix als anhels més profunds, al somni més agitat dels viatgers.


De l'entrevista al director


El director Costa-Gavras, un dels directors més guardonats a França, tracta un tema que té una enorme ressonància personal. EDÈN A L'OEST narra la història del destí d'un immigrant, contada amb una maduresa i una apreciació digna d'aquest grec que residix a París des de 1956, autor també de "Z" al 1969. Quan feia pel·lícules com aquesta, estava defenent banderes, denunciant injustícies, prenent partit al context d'un món on tot semblava prendre la senda del "progrés", on tot es feia amb la "millor intenció". Així que era important mostrar que la "millor intenció" també contenia "la pitjor". Hui, la sensació és que tot va a pitjor. I sobretot la problemàtica que pareix anar unida a la fatalitat, Volíem contribuir a aquesta visió desdramatitzant-la, si més no donant-li un to més lleuger i no barrejant-la amb alguns moments de gran violència. Intentem que la problemàtica de la immigració fora menys asfixiant, per apropar-nos a aquest home problemàtic des d'un angle diferent.


Entre aquests milions d'immigrants que conformen França, hi ha un que li diuen Costa-Gavras. Nascut a Grècia, és un estranger més al que li ha anat francament bé a la seua pàtria d'adopció. Gran part de la pel·lícula es basa en la seua història personal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies