AGORA, d' Alejandro Amenábar


He de fer una referència per força a l'escel·lent treball del director Amenábar, es tracta de la seua última obra. Em va deixar agradablement sobtada i em va fer reflexionar- que és una de les intencións que deu proposar-se tota obra cinematogràfica-. L'argument: segleIV, Egipte, baix l' Imperi Romà. Les violentes revoltes religioses als carrers d' Alexandria arriben a la seua llegendària biblioteca. Atrapada rere els seus murs, la brillant astrònoma Hipatia lluita per salvar la saviesa del Món Antic amb ajuda dels seus deixebles. Entre ells, els dos homes que es disputen la seua estima:Orestes i el jove esclau Davo, que es debat entre l'amor que li professa en secret, i la llibertat que podria obtenir unint-se al implacable ascens dels cristians.


Mai no havia considerat la situació histórica del cristianisme des d'aquest punt de vista que ens proposa el director. Es a dir quasi sempre els cristians havien sigut els bons. Bé, però i si amb el fanatisme de la fe quatre-cents anys després de Crist, tenen un concepte distorsionat, en el millors dels casos, de la doctrina del seu fundador, i si els més agosarats ambicionen el poder manipulant al poble ignorant en funció de les sues conveniències, i si els "fidels" basen la seua fe esperant que caiga tot del cel, con diu la bíblia que va caure el manà, l'aliment del cel per nodrir al poble d'Israel en la seua travessia per desert conduits pel seu cabdill Moisés a la terra de promesa.


Estic convençuda de que si cadascú, individu, poble, nació...s'hagués dedicat a respectar les creences dels altres sense interferir-hi, en base al respecte que ens devem com éssers humans, el món hagués siguts més segur i pacífic. Haguéssem desenvolupat les ciències amb cola·laboració d'uns amb altres; la qual cosa ens hagués portat una pau i una prosperitat en la que no hem pogut mai ni somiar. Les religions han estat la racionalització, en termes psicoanalítics, l'excusa de les tendències perverses d'alguns homes, que en seu afanys de poder no han provocat més que destrucció de tot allò que ha estat objecte de destrucció. I seguim igual. Per dissot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog