Hui mateix amb ONO


Fa un mes que no veig la televisió. No, no és una promesa a la mare de Déu dels Desemparats, només és gossera. És a dir fa molt de temps que el comandament a distància no funcionava bé, però últimament és que ni bé, ni malament. Entre que ONO havia canviat la presentació de la selecció de canals i que l'aparell està tan usat que ja l'hi s'han esborrat per l'ús algunes indicacions...Si, bé ja fa temps que amb penes i treballs vaig poder contactar amb una de les operadores de la monstruosa empresa i finalment vaig arribar a la conclusió de que si anava a una de les tendes ONO a València sites a...I l'operadora de torn em va dir les adreces a una velocitat que no vaig ser capaç de retenir-ne cap. Vagament em sonava algun carrer, però mai no trobava el moment.


D'això fa no sé quants mesos. Amb moltes dificultats vaig estat defenent-me amb el comandament antediluvià fins a ahir, que em vaig dir: Llum, de hui no passa resoldre el tema. Mare meua, per trobar el telèfon d'atenció al client...Perquè per la web , ni de conya. Em vaig posar a buscar els papers de quan vaig contractar els seus serveis en un pak complet-fa la tira d'anys- Per fi trobe un tel. i toque. Em respon la música, després una veu enregistrada m'advertix, com si fos un cas d'espionatge, que tota la nostra conversa per seguretat quedarà gravada...Per fi em contesta una veu humana amb accent hispà. Em va dir que li explicara exactament què em passava- a mi res per, per sot- Li vaig dir que el comandament del televisor era tan vell i estava tan usat, que no responia. Ella es va dedicar a donar-me tota classe d'instruccions, sense parar-se a escoltar-me, sobre com havia de manejar la nova graella de la programació, cosa que jo ja havia descobert per ciència infusa. Li vaig dir que no era eixa la qüestió, sinó que l'aparell, possiblement, degut al molt l'ús no funcionava. I va respondre'm que havia de donar-li totes les dades de la meua identificació per poder atendre'm. Fet. Continuem, s'entossudix en que prove una vegada més. D'acord, i pense, per donar-li gust, atès que la telepatia encara no funciona. Res, de la graella, com feia setmanes, no passava. Torne a tocar. Es torna a repetir tot des de el principi. Per fi una altra veu hispana em diu exactament les mateixes paraules, encara que no hi eren gravades. Li pregunte que a qui l'hi havien donat ells les instruccions, per a manejar el canvi efectuat, sense previ avis, aquest estiu en la presentació dels programes. Es fa la sorda. Donant-me a entendre que era jo- la figa- que després de tota una vida no sabia manejar el comandament. Torna a demanar-me la "filiació", i a explicar-me com a una pàrvula, quins botonets havia de tocar. Li reitere que com a tocar jo els toque, però no obeïxen. Em pengen de nou. Torne a telefonar per tercera vegada i es posa una veu d'home, un tècnic, i em diu que li explique el problema, perquè si ho pot solucionar des d'allà, s'alforraria haver de venir...Li conteste que porte tota la vesprada donant-los explicacions sobre el particular i que no havia tret res en net, a més, que era una qüestió molt senzilla, que el comandament a distància no funcionava i havien de substituir-lo, a més vaig afirmar amb vehemència, que per la factura que pague cada mes, crec jo que, tinc dret a que m'envien un tècnic a casa que em solucione el problema. Després de contar-me la seua vida, acaba dient-me que sí, que ve immediatament a la meua casa.


Entra, mira i comprova- un minut- diu es qüestió de comandament a distància que no funciona. Increïble! Tot seguit en desenfunda un de nou i: solucionat!L'aparell de tv va perfecte. A tot això em va dir que la nova programació era una merda i que encara no estaven enllestits els fullets explicatius que s'havien d'haver repartit als clients al seu moment. Que si tenia algun problema que tocara o acudira a una de les tendes ONO, que vaig haver de memoritzar in situ, aplicant les regles de la mnemotècnia; i després de carranquejar una mica em va dir que el perdonara, però que tenia la gola feta pols. I encara m'amolla que no va a cobrar-me els 10 euros que...I que si toquen que diga que m'ho han solucionat per telefon. A tot això ja començava a fer-se de nit, havien passat des de l'inici de la gestió quasi tres hores.
A que vivim al país de Xauxa?!

Comentaris

Araceli Merino ha dit…
M'has tingut una estona rient d'aquesta història tragi-còmica. Jo crec que qualsevol persona que llegeixi aquest post si sentirà identificat per un o altre motiu. M'agrada la teva agudesa a l'hora de retratar la quatidianitat. La teva mirada és afinada i les observacions tant assenyades que de cop una s'adona d'algunes de les riduculeses del nostre temps.

Entrades populars d'aquest blog

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies