FEDERICO MOCCIA, un altra classe de literatura


Encara estic encisada per l'escriptura d'aquest italià que m'ha fet passar estones delicioses amb els seus llibres. La cosa va ser així. Entre en una de les llibreries que sol freqüentar- atès que ja he desistit de les biblioteques públiques- Una portada, original, m'atreu. Prenc el llibre amb les mans sobtada. Escorcolle la contraportada. Un resum de l'argument de la novel·la i unes ratlles sobre l'escriptor. Va nàixer a Roma 1963. Treballa com a guionista de cinema i televisió. Les seues novel·les, molt populars en Itàlia, han triomfat gràcies a l'entusiasme dels lectors. Moccia té una capacitat especial per connectar amb la joventut -i amb els no tan joves- Els seus títols: Perdona si et dic amor, la primera, Impecablement traduïda al català, supose que també al castellà. Tinc ganes de tu, i la novel·la A tres metres sobre el cel. Jo sóc dura de rosegar pel que fa a les meues preferències literàries, ho confesse. Amb tot i això em deixe portar pel màgic llenguatge dels llibres. Quan de primeres els tinc a les mans em mormolen, alguns estan muts completament, d'altres em produïxen cert desig- el grau varia- d'altres, per contra , és com si se m'enganxaren als dits. No, no em pregunteu per què, és una cosa que note i que no sabria explicar-hi millor. Aquest me'l emporte. I quan arribe a casa m'oblide de totes les lectures que porte entremans, del munt de coses que he previst fer, de les hores i dels dies; i em llance a eix mar de paraules que m'enxampa, em suggestiona, em captiva, m'oblide del món i, com l'Alicia la del conte, passe a traves de l'espill. Despenge els telèfons i m'oblide me menjar. Quin plaer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog