NECESSARI: CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER ACCEDIR A UN LLOC DE TREBALL A L'ADMINISTRACIÓ

ACPV s’adherix al Manifest a favor del coneixement del valencià per accedir a un treball a l’administració

Representants de diverses associacions, sindicats i partits polítics es concentraren el passat 23 de novembre davant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques en el 26è aniversari de la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià (LUEV) per presentar públicament el “Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes”.
ACPV particià en aquesta concentració per reclamar al Govern valencià que no vaja per darrera de la societat valenciana pel que fa al reconeixement de la llengua pròpia dels valencians també en l’administració pública i la seua relació amb els ciutadans.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

                           !ALERTA!             Estimad@s amig@s,             Esta más que claro que éste es mi sitio, y lo ha sido desde                 toda la vida, más vale que lo respetéis porque de lo             contrario os vais a ver en problemas legales. Quede claro             que os he avisado. Si veo el menor indicio de vuestro paso             por aquí, tened por seguro que lo pondré en manos de las                     autoridades compententes y os va a salir caro...             ¡estáis  "@visaos"¡ENTENDIDO!                       
Més informació

Cada dia, un conte: L'excursió, de Sergi Pàmies

Imatge
L'excursió de Sergi Pàmies No oblidaré mai al dia que el meu pare em va portar a veure el Conflicte Generacional. Jo tenia  tretze anys i cap mal record, en bona part gràcies a les atencions i el caràcter dels pares. Una setmana abans de l'excursió, en van parlar durant el dinar i van revisar el dia i hora de la sortida. La nit abans, vaig dormir poc i malament, assetjat per la presència d'un fenomen del qual no hi havia imatges en vídeo, no fotografies, només les referències i els silencis explícits de tots els que l'havien vist. El camí d'anada va ser una festa, El pare m'explicava anécdotas de la feina o de la guerra, cantava i imitava els artistes i esportistes més i portants del moment. Jo somreia, conscient que aquella alegria compartida havia de ser, per força, el presagi d'alguna cosa. El paisatge, que fins aleshores no era gens diferent del que jo conèixia- atzavares, palmeres bordes, pols, edificis ocupats i extensions d'uralita- es va torna
Més informació