Altra esquerra és possible

Miguel Esplugues (Burjassot)

L'esquerra deu honrar el seu esperit crític, i ser capaç de criticar-se a si mateix. Els conceptes de lluita de classes, dictadura del proletariat, el materialisme històric, etc, són totalment insuficients per donar compte del món complexe i accelerat en el que vivim. La realitat ha canviat molt, però el pensament de l'esquerra, molt poc. Quins són o deuen ser les seues noves bases de convivència i joc polític? Pel moment no ho sabem amb certesa, tot i que un dels punts de partida de "l'altra esquerra possible"

-->

(Fi del primer acte)

té relació amb l'actitud mental: el pensament ampli, dinàmic i dialèctic, obert a crítiques i noves idees, a la pràctica de la tolerància...Amb unes neurones fresques, curioses, inquietes. Sols així l'esquerra anirà construint i trobant els conceptes i punts de vista que necessita per interpretar millor el signe d'aquests temps.


A més d'una actitud mental oberta, ¿què demana l'altra esquerra possible? ¿quines altres coses deuen definir l'esquerra actual? De primeres capacitat de sentir i de commoure's. No es prou tenir la ment amplia i nous conceptes, idees o teories per interpretar millor la realitat, sinó també el "cor" per sentir-la. En aquest món frívol, competitiu i individualista, l'esquerra deu destacar-se per un alta sensibilitat i intolerància davant la injustícia, la seua capacitat de commoure's front a la pobresa i el dolor aliè, la seua generositat i humanisme, el seu suport a l'honestedat i a la veritat, per la seua senzillesa i humilitat, la seua al·lèrgia a la prepotència i a l'arrogància. També saber percebre amb llàgrimes el sofriment de l'altre que apareix en les estadístiques; saber descobrir i sentir la gent darrere les xifres.


¿Podrà tindre's per esquerrà aquell que passa indiferent al drama humà, que s'endevina a l'altre costat del vidre del seu vehicle, quan algú l'intenta netejar el cristall del parabrises; o aquell que no té més remei que humiliar-se per demanar caritat al carrer? El cervell dels que se consideren d'esquerra no sols deu estar exercitant el seu lòbul esquerre racional i analític, sinó també el lòbul dret sensible i sintètic, porció cerebral on biològicament es processen i experimenten les profunditats de l'afecte.


Els d'esquerra no deuen ser ni actuar com els altres per venjança, ressentiment, frustració, odi u oportunisme, ans per convicció, esperança, amor i interès pel progrés i benestar del món i de la humanitat.


En fi, ser d'esquerra, de l'altra esquerra possible, no sols implica una nova actitud mental, una actualització del concepte i del pensament, una manera renovada de veure i interpretar la realitat, no només un altra forma de pensar, ans també una activació del sentir, una capbussó a les profunditats de les més nobles i belles energies de la Terra i dels éssers humans que pertanyem a ella.