Tinc ganes de tu

Patisc el síndrome del Adeu, i és que una li pren afecte als personatges, fins i tot a alguns dels dolents...Ja veus quina dèria. La pluja reafirma l'entrada de la tardor, els sol s'afeblix mentre el vent i la humitat alimenten un solatge de melancolia. Què serà dels meus estimats personatges, aquells amb els que havia conviscut al llarg de tots els darrers meravellosos dies, sense menjar, sense dormir... Els trobava a faltar, i res no em feia gola, ni el cinema, amb tant que m'agrada. Res. Rellegint alguns fragments encara, m'hi trobe a la solapa del segon llibre:


A tres metres sobre el cel , la seua segona novel·la, després de ser rebutjada per diverses editorials, va començar a circular fotocopiada entre els alumnes dels instituts de la capital italiana, fins a convertit-se en un fenomen social a Itàlia, om fins ara ha venut tres milions d'exemplars, i ha estat portada al cinema i al teatre en forma de musical. Tinc ganes de tu
es la continuació. Vosaltres que haguéreu fet? Quan la vaig acabar, uns dies després d'haver descansat, em vaig sentir a la glòria.