F. Nietzsche - Crítica i alegria

543) La crítica i alegria.-La crítica, tant la parcial i injusta com la raonable, procura tals delits a qui l'exercís que el món deu gratitud a tota obra i a tota acció que incite molt i a molts a la crítica; doncs darreres de la crítica s'arrossega una resplendent cua d'alegria, enginy, admiració d'un mateix, orgull, ensenyança, propòsits d'esmena. El deu de l'alegria va crea les coses roïnes i les mediocres per la mateixa raó per la qual va crear les coses bones.
Comentaris