Un esguard de mar blava

http://www.acpv.cat/php/acpv-butlleti- e/manifestacio_nou_octubre_2009.jpg

Joel Joan prepara una pel·lícula sobre la discriminació lingüística L'actor Joel Joan està preparat una pel·lícula sobre la discriminació lingüística. Acció Cultural participa en aquesta iniciativa recollint reclamacions de qualsevol persona que haja patit algun tipus de discriminació per raó de la llengua que parla. Per aquest motiu ACPV posa a la vostra disposició el TELÈFON DE LA LLENGUA 96 315 77 99 ext. 231 , on podeu explicar els motius pels quals us heu sentit discriminat, front quina persona o institució, la data etc. També podeu emplenar el formulari que trobareu a aquest enllaç. Telèfon de la llengua

Señora ministra, le propongo que sea usted la primera española que se vacune contra la gripe A. De hecho, con este despropósito llamado autonomías, si se vacuna usted y toda la cartera de gente que nosgobierna en España, el grupo control sería lo suficientemente grande como para sentirnos todos más seguros. Verá usted, le agradezco que me haya colocado a la cabeza de los grupos de riesgo y que tenga usted tantísimo interés en que no me coja la gripe. Entiendo que usted me necesita para que el sistema de salud no se colapse; sin embargo, es una gran pena que al igual que usted se preocupa por mi salud y de repente me valore como un bien nacional, no se preocupe por mi situación laboral. La invito a que venga a ver mi contrato o el del resto de los médicos en este país. La gran mayoría trabajamos con contratos que en el resto de la Europa antigua serían una vergüenza. Señora ministra, yo no me voy a vacunar. El virus no ha acabado de mutar y a partir de la última mutac...

El retorno de los nómades Lía Schenck S i a pesar de todo lo dicho y de todo lo que está atrás y delante de lo dicho, alguien pudiese entender que los nómades son perfectos, es necesario que se desilusione. S er perfectos y no comezer errores es absolutamente incompatible con el espíritu de curiosidad y de asombro de los nómades. L a curiosidad los lleva a tanteos y osadías de los cuales muchísimas veces vuelven lesionados o con espinas clavadas en algún lugar sensible o con plumas fuera de lugar, precisamente por no haber cometido perfecciones. L os asombros los llevan a predisponerse bien con las cosas de la vida y a sentir alivios cuando descubren que ninguno de sus errores ni de sus aciertos alteran sus armonías. S i alguien pudiera entender que los nómades están más allá de las tentaciones también es n...

Direcció i guió: Isabel Coixet Ryu és una xica solitària d'aspecte fràgil que contrasta amb la doble vida que porta:de nit treballa en una llotja de peix a Tokio i esporàdicament reb encàrrecs com assassina a sou.El Senyor Nagara poderós empresari que plora la mort de la seua filla Mildori que s'ha suïcidat, i culpa del suïcidi a David, un home d'origen espanyol amo d'un negoci de vins a Tokio. Ishida, un empleat del senyor Nagara que estimava a Mildori en silenci, contracta a Ryu per assassinar a David. Es una història, si més no, misteriosa. Es revelen alguns aspectes fonamentals a la mirada d'un espactad@r atent als detalls. Tanmateix se conserva intacte l'enigma de la personalitat i de la història de Ryu. Per a mi una obra interessant amb una estètica diferent i uns personatges que contrasten amb la seua cultura, i que habiten just al cor de la ciutat immensa que batega com un cor, nit i dia...Li trobe connotacions oníriques. Per a mi un bon trebal...

U.S.A. 2008 Nombroses nominacions a diversos festivals i dos Oscar, a la millor actriu i al millor guió original. Rai Eddy, una dona que viu en una caravana al nord de Nova York, es abandonada pel seu marid, que fuig amb els estalvis familiars. Ray deu treure avant als seus dos fills, intentant que el major no deixe d'estudiar, malgrat els greus problemes econòmics que afecten a la família. Cinema independent, com era d'esperar. A banda del reconeixement de la premsa és realment una pel·licula que corprèn. La tenacitat de Rai davant les nombrosos entrebancs que li sobrevenen a conseqüència de l'acció del marid. Haver de passar per situacions veritablement perilloses sense deixar d'ocupar-se dels seus fills. Córrer riscs molt seriosos per haver de recórrrer reiteradament a una acció il·legal...Però el que més em va colpir va ser la solidaritat que s'estableix entre les dues dones de diferents races i cultures per ajudar-se a enfrontar els seus problemes vi...

Patisc el síndrome del Adeu, i és que una li pren afecte als personatges, fins i tot a alguns dels dolents...Ja veus quina dèria. La pluja reafirma l'entrada de la tardor, els sol s'afeblix mentre el vent i la humitat alimenten un solatge de melancolia. Què serà dels meus estimats personatges, aquells amb els que havia conviscut al llarg de tots els darrers meravellosos dies, sense menjar, sense dormir... Els trobava a faltar, i res no em feia gola, ni el cinema, amb tant que m'agrada. Res. Rellegint alguns fragments encara, m'hi trobe a la solapa del segon llibre: A tres metres sobre el cel , la seua segona novel·la, després de ser rebutjada per diverses editorials, va començar a circular fotocopiada entre els alumnes dels instituts de la capital italiana, fins a convertit-se en un fenomen social a Itàlia, om fins ara ha venut tres milions d'exemplars, i ha estat portada al cinema i al teatre en forma de musical. Tinc ganes de tu es la continuació. Vosaltre...

Si, comprenc que pot sonar un poc a caramel de maduixa, però quan hi vaig acabar les més de sis-centes pàgines. Vaig tornar a la llibreria per veure si tenien alguna altra obra del mateix autor. Ostres, quan vaig veure que un altre dels seus llibres em feia l'ullet des del prestatge, se'm rigueren els ossos. I vaig eixir amb ganes de fer volantins camí de casa. Aquest tenia certes coincidències amb l'altre, l'ambient, el seu estil planer però molt expressiu i sobretot, també parlava de sentiments d'altra manera. Fins i tot es permetia certes llicències del llenguatge col·loquial. Buff, això va ser una de les coses que més en va molar, perquè et feia l'efecte que estaves sentint en persona com parlaven, pensaven, ploraven, reien, estimaven...i tota la extensa gama d'emocions que un és capaç de mostrar. Ara, que l'última part és dura i em va fer reflexionar molt sobre la realitat de l'ésser humà i la metamorfosi a la que ens sotmet el temps. Quan...

Encara estic encisada per l'escriptura d'aquest italià que m'ha fet passar estones delicioses amb els seus llibres. La cosa va ser així. Entre en una de les llibreries que sol freqüentar- atès que ja he desistit de les biblioteques públiques- Una portada, original, m'atreu. Prenc el llibre amb les mans sobtada. Escorcolle la contraportada. Un resum de l'argument de la novel·la i unes ratlles sobre l'escriptor. Va nàixer a Roma 1963. Treballa com a guionista de cinema i televisió. Les seues novel·les, molt populars en Itàlia, han triomfat gràcies a l'entusiasme dels lectors. Moccia té una capacitat especial per connectar amb la joventut -i amb els no tan joves- Els seus títols: Perdona si et dic amor, la primera, Impecablement traduïda al català, supose que també al castellà. Tinc ganes de tu , i la novel·la A tres metres sobre el cel . Jo sóc dura de rosegar pel que fa a les meues preferències literàries, ho confesse. Amb tot i això em deixe portar pel ...

z Vespres de San Josep. A ciutat...He vingut a la clínica per aplicar-me un tractament de radioteràpia. M'adrece a la infermera de recepció amb els papers a les mans. Que espere a la sala solitària a eixes hores del matí. Després un metge es dirigeix a mi i em demana l'informe de l'oncòleg, aquest indica que s'han d'aplicar cinquanta hores de radioteràpia en tres sessions. Em pregunta a què em dedique, i li dic que sóc mestra de Valencià. Tot seguit se somriu i es fa el simpàtic: i em diu que la qüestió de l'ensenyament hui dia...Si s'està posant cada volta més difícil, afirme, intercanviant algunes obvietats més. I m'amolla: doncs ara veurem com la té de gran...Li conteste: tenint en compte com sóc jo, em pense que anirà en proporció. Es desconcerta i desapareix i em deixa en càrreg d'una infermera que m'acompanya a l'habitació. És una habitació especial, blindada, amb doble porta. La infermera em dona les instruccions breument amb ...

Ells ciut@dasns d'un Estat democràtic tenim reconegut per la Constitució el dret a la llibertat d'expressió, en qualsevol de les diverses llengües del Estat, més tractant-se de la nostra pròpia jurisdicció territorial. Des d'ací manifeste la més enèrgica protesta davant d'aquesta evident discriminació . Hola de nou Llum Et passem la nota que estem difonent per diversos mitjans: Tenim notícies una mica tristes al voltant del nostre projecte literari. Molts dels nostres simpatitzants ens heu dit en més d'una ocasió que us agradaria que La Lluna en un Cove tingués més presència en llibreries, quioscos, etc. Com alguns de vosaltres ja coneixeu, amb La Lluna en un Cove col·laboren uns determinats punts de venda (una quinzena de llibreries, repartides per Catalunya, País Valencià, Illes Balears, etc.), que sabem que resulten totalment insuficients per a cobrir les necessitats de proximitat a tots els lectors i simpatitzants de la nostra publicació. És ...

Una n0vel·la de Josefina llauradó Va ser premi de literatura Eròtica la Vall d'Albaida i acabada de publicar Bromera. Per a mi és, sobretot, un obra sorprenent. Clar que allò d'eròtica... un d'entrada s'imagina que potser el sumun (Fi del primer acte) um de l'èxtasi. Això és impensable a dia de hui, crec jo. I quan té el llibre a les mans i acarona la portada...tan suggeridora. Després en encetar-lo s'endinsa en un paradís _ no, no aquell de la poma_ sinó un d'altre en els que no existirien càstigs, prohibicions, ni mals rotllos. Com diria jo...un d'allò eròticament pur, o bé dotat d'una puresa eròtica. És a dir imaginem-nos per un moment que Moisès no va pujar al Sinaí, o si va pujar el seu deu hi era dormint plàcidament; o hi era despert i li va donar les taules de la llei jueva, però que li mancaven alguns manaments, és clar el sisè i al novè entre d'altres. El Moisès se'n baixaria tan content, l'home, amb les tau...

Cuento de mi joven amigo Marc Mataix, de Alcoi L os días siempre eran igual de monótonos, o al menos eso le parecía a Tamps, pero, al final del día, en su enlace con la noche, todo cambió. ¿Fue el día o fue la noche, en qué momento exacto empezó la mayor aventura jamás vivida por él? Mientras cenaban, Jesús, su padre, le dijo que recogiese la mesa y por último Tams recogió la botella de vino "El tío de la bota", y le gustó especialmente aquel nombre tan peculiar. Antes de acostarse, su padre sigilosamente, le susurró al oído: mañana antes del desayuno te daré un regalo a cambio de que tu me cuentes tu último sueño. S ujetaba en su mano izquierda un pequeño paquete de cartón envuelto y sellado.. Tamps se puso tan eufórico e ilusionado que le dio dos besos con rapidez y se fue a su cama de la buhardilla del tejado, iluminada por la luz de la luna llena. Su sueño empezó tarde, pero fue recordado: E n el desván, con más o menos polvo y rodeado de objetos antiguos, ya...

Agost, he de dir-te que ets un mes que no em moles gens, sobretot si un tracta de sobreviure a València. Fas una calor que et tomba, em passe el dia xopada de suor. Menina calor fas. El sol no crema, et torra. Ets el més dels incendis, guarda quins desgavells. Ací davant d'on visc tinc el frontó de la finca, i ells, homes, homenets i monicacos, embogits com les vespes, se la passen pegant-hi frenètiques raquetades, fins que rebenten les pilotes. No cal dir el so en estereo que foten al llarg de les moltes hores del dia i part de la nit. Mira, Agost, que no hi ha qui t'aguante ací, a la ciutat. Molts establiments estan tancats. Per trobar-ne un d'obert has de fer el camí de Santiago. I quan el trobes, atent-te a les conseqüències. A alguns llocs, grans magatzents, cinemes... et pot donar un curunguele del fret que fa. Després diuen que hi ha que alforrar energia. A mi, de veres, que em caus gros, gros i ben gros. Així que no saps com m'alegre que estigues ja a les últi...

F e ia prou temps que no hi anava i trobava a faltar l'ambient de la biblioteca, sobretot quan no estava massificada i tenies temps i tranquil·litat per fullejar algun volum i veure i apreciar els canvis. Exteriorment havien estat molt ostentosos. Pel que fa a la ciutat semblava casa d'uns nous rics. Els governants seguixen cantant les glòries de la regió amb els diners dels contribuents, i molts d'aquests ho donen per bo. Què farem? V aig veure que a l'interior també havien hagut canvis al llarg d'aquest temps, d'anys podríem dir. La distribució a penes havia canviat a la planta baixa, potser s'havia habilitat algun nou espai per arxius...Sí, també hi havia un nou servei de préstec de pel·licules i CDs; s'havien instal·lat alguns ordinadors nous. Però a mi em va semblar, malgrat "les reformes" aquell ambient tenia, ara, més que mai un aire decadent, estranyament aquell lloc, al meu parer, havia perdut la dignitat. E m vaig dirigir a l...

Si no veus correctament aquest mail, fes clic aquí Novetats i iniciatives d' Intermón Oxfam Agost 2009 Ajuda'ns a difondre el nostre missatge reenviant aquest e-mail als teus amics. Ginebra fa 60 anys La Convenció de Ginebra estableix els drets de les poblacions en guerra. Però conflictes armats encara existents com Darfur, Colòmbia, República Democràtica del Congo o els territoris ocupats a Palestina ens demostren que les víctimes segueixen desprotegides i pateixen assassinats, violacions i fins i tot la negació de l'ajuda humanitària. Mira el vídeo i els informes El Txad continua necessitant la teva ajuda Centenars de milers de refugiats i desplaçats interns segueixen depenent de l'ajuda humanitària per tirar endavant en aquesta greu crisi, que dura ja més de cinc anys. Fes un donatiu ara Malta radio: immigració i rescat El documental explica la història dels pescadors espanyols que van salvar la vida d...

Com tots els viatges aquest també ha estat "ple de ventures, ple de coneixença". Tot viatge comporta un rics, ja ho sabem, mai no són perfectes, els de "lluna de mel" tampoc, però es coneix altra gent, es contemplen altres terres, s'escolta altra llengua, es descobreixen altres racons, sabors, colors...llums. Es tot un aprenentatge que et fa sentir-te més humil en endinsar-te per indrets desconeguts. La gent de Trieste és amable- això, com totes les generalitzacións, no és cert. També en he coneguts dels altres.  La ciutat en temps va pertànyer a l'imperi Austrí-Hongarès i al castell de Miramar van viure membres de la família real. Encara que las seua història no va acabar acabar massa bé. Amb tot a mi em va semblar un lloc molt especial, la mar, la muntanya i la pròpia ciutat s'adiuen per fomar un conjunt acollidor i quasi familiar, per les moltes afinitats que compartim.

Aquesta vegada la destinació serà Trieste . Per primera vegada visitaré la ciutat, segons diuen, més europea de l'estat. Amb aquest país que m'encisa mantinc un contenciós afectiu, ho reconec. És allò que t'atreu irresistiblement però que després, per aquells imprevists que guaiten des de qualsevol racó d'un espai llunyà i desitjat alhora et ve, sense saber d'on, una certa inquietud, una enyorança, un esguerall de somni, a penes pressentit, a penes esbossat...Com si uns fils misteriosos et lligaren a aquells llocs, a aquelles terres, a aquells cels, a aquells mars...Estranys i propers tot d'una, una paradoxa, una entelèquia. Coses que es mouen i es remouen a l'endins de la pròpia sensibilitat. Potser encara resten vestigis d'una història compartida. Potser és com l'espill de l'aigua que ens torna la pròpia imatge distorsionada i trèmula però real.

Dedicado a Araceli Merino Una mañana me levanté, me miré en el espejo y vi una mujer triste de expresión avinagrada. De pronto caí en la cuenta de lo que me pasaba:¡ había perdido la risa! En ese instante me sentí vacía como una concha de playa. La cosa no pintaba bien. Quizá fuera por eso que me encontraba deshecha, no podía dormir, ni hacer el amor, ni gastar bromas, ni contar chistes...El mundo para mi se había convertido en algo borroso y gris. Así que no me lo pensé dos veces y tan pronto pude reunir las pocas fuerzas que me quedaban en mi maltrecho cuerpo, me puse ropa cómoda, me calcé unas zapatillas y decidí salir en busca de la risa. Deambulé por calles y plazas, por pueblos y ciudades, por caminos y senderos...Allá donde iba solo encontraba gente apresurada, caras preocupadas...miradas indiferentes. Finalmente, sedienta y cansada, me senté sobre una piedra junto a unos matojos en pleno campo. El sol, de vez en cuando, guiñaba un ojo entre las nubes. M...

Confesse que a mi sempre m'ha atret la personalitat d'aquesta dona. Una xiqueta asseguda amb la seua germana a un orfenat del centre de França que espera, inútilment, cada diumenge, que el seu pare vinga. Molt jove encara passa per artista de cabaret. Una modesta costurera a una sastreria de províncies. Una jove cortesana que busca la manera de trobar-se a si mateixa enmig d'una societat decadent. D'entrada rebutja la idea del matrimoni, al que la dona estava predestinada per condició de sexe. Coneix l'amor i s'entrega sense reserves. Va formant-se i delimitant allò que vol fer en la vida: treballar i aconseguir una independència econòmica. Avançada al seu temps, trenca amb tots els convencionalismes escleròtics que encotillaven a la dona. Fins arribar a donar-li expressió a la seua creativitat i al seu talent. En algun lloc vaig llegir sobre ella que per a les dones va ser nefasta, ens va ensenyar a fumar i a prendre el sol, hàbits que pel temps s'han...